Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Esglésies del Solsonès anteriors al 1300
Art romànic
Castellar de la Ribera Sant Andreu de Clarà Sant Pere de Castellar Santa Magdalena de les Tàpies Santa Magdalena de Vilaprinyó Sant Julià de Ceuró Santa Margarida de Pampe Santa Maria Savila Santa Eulàlia de Castellar Santes Creus Clariana de Cardener Sant Serni de Clariana Sant Martí de Joval Sant Pere d’Hortoneda Sant Ponç o Sant Ponç de Joval Santa Àgata Sant Miquel de Clariana Santa Maria de la Ribera Santa Constança Santa Maria de la Torre Sant Salvador de Golorons La Coma i la Pedra Sant Serni de la Pedra Sant Lleïr de Casavella Sant Cristòfol de Pasqüets Sant Julià d’Argelaguer Sant…
Sant Genís de Montellà (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació L'edifici de Sant Genís de Montellà, d’una gran simplicitat, amb la nau reconstruïda al segle XVIII ECSA - A Roura L’església de Sant Genís és situada al fossar de Montellà, a migdia del poble Mapa 35-10 216 Situació 31TCG935898 Del km 154 de la carretera N-260, prop de Martinet, surt en direcció sud una carretera local que després de gairebé 3 km porta a Montellà RMAE Història Aquesta fou l’antiga església parroquial de Montellà Apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu, document pretesament de l’any 819, però que en realitat sembla escrit cap al final…
El cuplet català
Cafè concert , R Canals, 1903 MNAC-MAMB / RM Al principi de segle, la població urbana que havia creat la nova societat industrial orientava les seves preferències culturals cap a uns gèneres que només s’oferien en castellà La cançó comercial, la novella o el melodrama en aquesta llengua prenien el lloc al que havien representat els Cors de Clavé, el teatre de Pitarra o el periodisme de “L’Esquella de la Torratxa”, al final del segle XIX En particular, al llarg dels primers anys de segle, s’havia imposat entre els sectors populars un gènere de música lleugera que aviat aconseguí un èxit ampli…
espeleologia

L’espeleologia és una activitat a cavall entre l’esport i el lleure que explora les cavitats naturals de la Terra, i que es practica amb tècniques d’escalada
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Exploració, amb finalitats esportives dels avencs i de les coves.
Bé que hom té notícies d’anteriors visites de l’home a innombrables coves, cal arribar a l’any 1748 per a començar a parlar d’espeleologia, gràcies a les exploracions de Nagel i Esper aquest darrer, en descobrir en unes cavernes de Francònia una gran quantitat d’ossos fossilitzats, creà un ambient expectant que facilità els inicis de la paleontologia per Cuvier 1771 El 1840, Lindner arribà al fons de l’avenc de Trebiciano - 322 m, i deu anys més tard Schmidt navegà per alguns rius subterranis de la regió d’Ístria però fou Édouard-Alfred Martel 1859-1938 qui, amb els seus estudis…
Revista de Catalunya (RC)
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana.
És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Historiografia catalana
Historiador de l’art i crític.
Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…
Marià de Madramany i Calatayud
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Fill d’una família de pagesos benestants, estudià filosofia i jurisprudència a la Universitat de València, on es doctorà el 1768 Era parent del poeta Joan Baptista Madramany i Carbonell, autor d’una traducció al castellà del text francès de N Boileau-Despréaux, que es publicà amb el títol d’ Arte poética , i nebot del paborde Vicent Calataiud, escriptor prolífic de temes religiosos Des del 1773 exercí l’advocacia, fins que el 1807 obtingué un benefici a la parròquia de Sant Esteve de València També fou secretari del Tribunal del Sant Ofici de València i fiscal del de Mallorca Els…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1975.
Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-Dolz, Josep…
Alfredo Matas Salinas
Cinematografia
Productor, distribuïdor i exhibidor.
Vida Procedent d’una família vinculada a la indústria tèxtil, durant la guerra civil residí a Marsella, Suïssa i París, on tocava la trompeta en un grup de jazz De retorn a Barcelona, el 1944 inicià la seva vinculació al cinema com a exhibidor gestionant diverses sales El 1958 creà CINESA, l’empresa que explotà el sistema de projecció Cinerama a l’Estat espanyol Matas ocupà el càrrec de conseller delegat, amb Josep Fugarolas i Arquer com a president, i Jaume Castell i Lastortras com a sotspresident Tres anys després amplià la seva activitat a la producció, a través de Jet Films, que debutà…