Resultats de la cerca
Es mostren 24790 resultats
flora intestinal
Biologia
Conjunt dels bacteris simbiòtics comensals dels budells dels vertebrats que fermenten restes orgàniques no digerides, les quals després formaran part dels excrements (la quarta part d’aquests excrements són bacteris i restes bacterianes).
Anomenada també més pròpiament microbiota intestinal, els gèneres més nombrosos són Escherichia, Lactobacillus, Proteus i Mycobacterium Hom estima en més de 700 les espècies de bacteris que habiten a l’aparell digestiu humà, una tercera part de les quals són comunes a tots els individus de l’espècie humana i els dos terços restants tenen una composició específica per a cada individu N'hi ha uns 100 bilions 10 vegades més que el nombre de cèllules del cos humà, que contenen entre 3 i 10 milions de gens diferents Un bon nombre d’aquests microorganismes tenen una importància…
eó
Geologia
Unitat geocronològica major que una era.
Tot el temps geològic és comprès en tres eons l’Arqueà, el Proterozoic i el Fanerozoic Les poc conegudes eres precambrianes formen el Prearqueà Aquesta divisió està molt lligada a la importància del registre fossilífer L’Arqueà, o principi , és el temps més antic, que va de -3750 a -2500 milions d’anys El Proterozoic, o vida antiga o primera , va de -2500 a -570 milions d’anys L’anomenat temps precambrià englobaria aquests dos primers eons, caracteritzats per la manca d’un registre fossilífer En el Fanerozoic, o vida visible o veritable , que va de -570 milions d’anys a l’…
dessecació
Química
Acció d’eliminar l’aigua d’una substància.
Hom pot efectuar aquesta operació per evaporació o per fixació de l’aigua sobre dessecants, que són productes més àvids de la humitat que no el producte que hom desseca, o bé que tots dos sitemes alhora A vegades cal fer simultàniament el buit per evitar un augment indegut de la temperatura La dessecació de líquids que no poden ésser escalfats té lloc, sovint, posant-los en contacte amb substàncies dessecants insolubles, que fixen l’aigua combinant-s’hi químicament, com ara el sulfat sòdic anhidre i el clorur càlcic sec Si es tracta de gasos, hom el fa passar a través de…
descans setmanal
Economia
Dret del treball
Dret del treballador a interrompre la seva prestació de serveis una vegada la setmana durant tota la jornada, però sense deixar de percebre la remuneració corresponent.
Reconegut en la majoria d’estats, hom ha fet coincidir, en general, el descans setmanal amb el diumenge, dia que resta prohibida l’activitat productiva i hom tanca les fàbriques i els establiments No obstant això, en els treballs que per llur natura no poden ésser interromputs, el descans setmanal no coincideix amb el diumenge El descans setmanal té actualment una durada mínima d’un dia i mig És acumulable per períodes de fins a catorze dies En general, aquesta interrupció del treball comprèn la tarda del dissabte —o, en el seu cas, el matí del dilluns— i el dia complet del diumenge La durada…
complexos de transferència de càrrega
Química
Denominació genèrica de diversos compostos moleculars, sovint intensament acolorits, formats per interacció d’hidrocarburs, amines i fenols aromàtics amb quinones, àcids carboxílics, composts nitroaromàtics, àcids sulfònics i halògens.
N'és un exemple característic la quinhidrona En molts casos poden ésser aïllats i hom en pot estudiar les propietats físiques i químiques La formació dels complexos de transferència de càrrega és caracteritzada per l’aparició d’una banda d’absorció ampla i intensa en la regió del visible o de l’ultraviolat D’acord amb aquest fet, RS Mulliken ha explicat la formació d’aquests complexos mitjançant la transferència d’un electró o d’una part de la densitat de càrrega associada amb aquest des d’un dels components del complex cap a l’altre, el qual fet sembla lògic ateses les característiques de…
antena
antenes d’un crustaci
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.
Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades…
bagauda
Història
Camperol revoltat contra els grans propietaris i el poder romà.
Els inicis del moviment dels bagaudes se situen a la fi del s II dC, però tingueren molt d’increment durant la crisi del s III i perduraren tot el baix Imperi Romà ss IV i V La documentació és més aviat escassa i no reflecteix la importància que tingué la revolta Començà a les Gàllies i s’estengué durant el s IV a la Tarraconense, on Valentinià III hagué d’enviar un exèrcit dirigit per dos generals a la zona de l’alta vall de l’Ebre, però no resolgué l’afer, puix que hi ha notícia d’expedicions militars de càstig posteriors Els bagaudes eren esclaus, colons agrícoles i camperols…
autocar
Transports
Autobús concebut fonamentalment per a transportar per carretera un nombre relativament reduït de persones a distàncies llargues o mitjanes.
Hom distingeix l' autocar de línia , destinat a serveis, generalment regulars, de distància mitjana, de l' autocar de gran turisme destinat a serveis generalment discrecionals, de llarga distància Són vehicles generalment amb bastiment, motor posterior de potències semblants a les dels autobusos, caixa de canvis manual de vuit o deu velocitats, alentidor elèctric o hidràulic i suspensió pneumàtica Els autocars de gran turisme són espaiosos, dotats de sistemes de condicionament d’aire, petits lavabos, salonets, cuines, etc tenen el pis molt alt, que millora la visibilitat dels passatgers, i…
Talking Heads
Música
Grup de pop-rock format a Rhode Island (EUA), el 1975, per David Byrne (veu i guitarra), Chris Frantz (bateria), Tina Weymouth (baix) i Jerry Harrison (guitarra).
El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys després Després de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making Sense 1984,…
Lunar Prospector
Astronàutica
Nau no tripulada de la NASA, que tenia per principals objectius cartografiar tota la superfície lunar des d’uns cent quilòmetres d’altura en òrbita polar, detectar si als pols lunars hi havia aigua en forma de gel i prendre dades per confeccionar mapes globals de la Lluna.
.
El seu llançament va tenir lloc al setembre del 1997 El 31 de juliol de 1999, s’estavellà, tal com estava previst, a 5 000 km/h contra un cràter proper al pol sud de la Lluna Tot i que inicialment la NASA confirmà —amb l’anàlisi del núvol de pols que aixecà— l’existència d’aigua a la Lluna, especialment als dos pols del satèllit, al mes d’octubre l’agència nord-americana anuncià oficialment que aquesta operació no havia permès provar que hi pogués haver aigua en estat sòlid en algunes àrees de la Lluna Es tractava d’una nau de baix cost —63 milions de dòlars—, d’1,35 metres d’…