Resultats de la cerca

El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a…

La seva superfície total oscilla entre les 10 i les 500 ha, però la conreable ho fa només entre les 5 i les 100 ha De fet, el màxim i el mínim de terra productiva s’ajusta sensiblement, segons la seva qualitat, a les possibilitats i les necessitats d’una família L’espai productiu es divideix en conradís terra conreable i marina bosc o garriga El conradís és generalment de secà, i és sotmès tradicionalment a un sistema de guaret biennal És dividit en tres sementers , dels quals només hom en conrea un cada any dels altres dos, l’un descansa i serveix de terra de pastura sementer de rostoll, i l…

Fenomen relativament modern en el món occidental, la convivència de religions i llur sincretisme caracteritza altres cultures, sobretot a l’Orient asiàtic La intolerància, en canvi, és un fenomen de les comunitats polítiques que s’identifiquen amb una religió determinada, considerada com a únic camí de salvació de fet, s’ha donat especialment en el judaisme, l’islam i el cristianisme Els pares apologistes, sobretot Tertullià, foren els primers a exigir una actitud tolerant a l’imperi Romà enfront del cristianisme l’edicte de Milà 313 concedí la llibertat religiosa, fundada sobre un cert…

Llicenciat en filologia catalana 1995, fou delegat del Llibre de la Generalitat de Catalunya 2000-03, treballà a l’editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l’editorial Moll És collaborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d’Or , Lluc , El Mirall , El Temps , Avui , Diari de Balears , Diario de Mallorca , Ara  i Ara Balears , on escriu un article diari des de la seva fundació 2010 i 2013, respectivament Com a poeta es donà a conèixer molt jove amb el volum Rafel 1994, formalització de l’experiència de la mort d’un amic adolescent, i la…

Començà els seus estudis musicals a Rybnik i posteriorment estudià composició a Katowice amb Bolesław Szabelski 1955-60 Des del 1958 presentà composicions al Festival de Varsòvia i el 1960 hi obtingué un gran èxit amb l’obra orquestral Zderzenia ‘Collisions’ Aquest any obtingué el primer premi de la Unió de Compositors Polonesos 1960 per l’obra Monologhi , que li permeté d’anar a París i ampliar la seva formació Estudià amb Olivier Messiaen i el 1961 rebé un premi per la simfonia número 1, composta l’any 1959 Conegué també Pierre Boulez , el qual l’influí considerablement En tornar a Polònia…

Es llicencià en filologia anglogermànica el 1987 La seva obra literària comprèn els reculls de narracions Amnèsia 1987, Línia 1987,  Contagi 1993, La vida normal premi Ciutat de Barcelona 1999 i les novelles L’home del sac 1990, Tres és massa 1992,  Mon oncle 1996, Ablanatanalba 1999 i Farsa 2006, premi Ramon Llull, obres estretament vinculades al seu interès pels aspectes lúdics del llenguatge i a la seva dedicació a l’enigmística En aquesta activitat i també com a articulista collabora o ha collaborat en diverses publicacions periòdiques els diaris Avui i La Vanguardia , i les revistes, El…

El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, per la qual es doctorà en lingüística l’any 2010 i fou professor 1971-73 a la Facultat de Lletres Es llicencià també en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB S’inicià a Ràdio Barcelona 1967-85 retransmetent partits de futbol del Futbol Club Barcelona i vetllades de boxa Director i presentador de programes de ràdio i televisió característics pel seu rigor i professionalitat, ha estat creador de Futbol en català  Ràdio Barcelona, 1976-85 —programa que retransmeté el primer partit radiat en català, el mateix 1976…

Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge…

Vida i obra Estudià dret, però molt aviat es dedicà a la música Fou crític de Joventut , on defensà apassionadament l’obra de R Wagner Fortament influït per F Pedrell, centrà els seus esforços a donar a conèixer la música de Wagner Amb l’objectiu de popularitzar-ne la música i les idees estètiques, el 1901 fundà i presidí l’ Associació Wagneriana , per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner amb indicació dels temes musicals També impulsà la traducció de les òperes i els escrits del compositor i la…