Resultats de la cerca
Es mostren 6960 resultats
Confederació General de Treballadors
Organització anarcosindicalista creada el 1989, com a conseqüència de la sentència que limità l’ús de la sigla CNT.
Els seus principis fonamentals són l’acció directa i l’autogestió A Catalunya s’ha convertit en la quarta força sindical, amb l’1,89% dels representants des del 1996
fisioteràpia
Ús terapèutic dels agents físics naturals o artificials: aigua, aire, electricitat, radiacions lluminoses, raigs X, radioactivitat, fred, calor, etc.
Hom també hi pot incloure el clima, l’altitud, el repòs i el moviment marxa, gimnàstica, etc
faldona
Transports
Dit de la vela estireganyada i deformada per efecte de l’ús o massa llarga per defecte de tall.
disfemisme
Lingüística i sociolingüística
Ús lingüístic que consisteix a al·ludir objectes, persones, fets, etc, mitjançant formes grolleres o despectives (així, nàpia, per nas).
És oposat a eufemisme
clau

Evolució de les claus. En la darrera línia les actuals clau de fa, de do i de sol (d’esquerra a dreta)
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe que es col·loca al principi del sistema musical (pentagrama, tetragrama, etc.) i que serveix per a determinar el nom i l’altura del so de la línia que el porta i, per extensió, el de les altres línies i espais del sistema.
Actualment s’utilitzen tres claus la clau de sol, que indica el sol3, la clau de do, que indica el do3, i la clau de fa, que indica el fa 2 Un element gràfic característic de cada clau assenyala quina és la línia del pentagrama sobre la qual té efecte directe en la clau de sol, és la corba amb la qual es comença el seu traç en la clau de do, és el centre de la clau, i en la clau de fa, són la corba superior i els dos puntets Les claus s’utilitzaven amb un doble objectiu determinar el registre i centrar l’àmbit de la veu o instrument en el pentagrama defugint al màxim l’ús de…
edat del ferro
Prehistòria
Segons la divisió tradicional de la prehistòria, la tercera, i la darrera, de les tres edats dels metalls, després de la del coure i de la del bronze.
El concepte d’edat del ferro, nascut a la primeria dels estudis de la prehistòria primera meitat del segle XIX, fou resultat d’una visió purament tipologista, aleshores inevitable, puix que es tractava primordialment d’ordenar les troballes d’objectes Avui, bé que aquest nom es manté, ha perdut valor com a etapa històrica, puix que només és aplicable a Europa L’ús del ferro com a metall d’utilització artesana fou un fet tardà Les grans civilitzacions del Pròxim Orient Egipte, Mesopotàmia, Creta, etc empraren bàsicament el bronze L’ús del ferro sembla que començà a…
entorn d’usuari
Electrònica i informàtica
Interfície entre l’usuari i una unitat funcional.
L’entorn de comandes és la interfície més simple, tot i que també la menys agradable l’usuari dóna instruccions per teclat en un llenguatge específic més proper al llenguatge de l’ordinador que al llenguatge natural, que seran interpretades i executades per la unitat funcional L’entorn gràfic és el més utilitzat avui en dia i consta tant d’elements de maquinari com de programari En aquest tipus d’entorn el diàleg entre l’usuari i la màquina guanya en naturalitat no cal conèixer un llenguatge específic per a realitzar les comandes, moltes de les instruccions es realitzen de forma iconogràfica…
normalització
Tecnologia
Determinació i aplicació de normes en les característiques d’un objecte o d’un producte industrial o en la seva elaboració o fabricació.
La normalització pot ésser imposada per l’administració pública o establerta per acords interprofessionals o per entitats o organismes especialitzats en cada matèria La determinació de normes facilita l’intercanvi de peces entre aparells o màquines afins de marques o models diferents i permet d’emprar recanvis d’altres marques, garanteix la uniformitat d’un producte d’una tramesa a una altra, protegeix l’usuari o el consumidor dispositius de seguretat en vehicles o en aparells de transport o l’ús de colorants en la indústria alimentària, permet d’unificar criteris en la realització de proves…
notació ecfonètica
Música
El seu nom deriva del grec ekphonéo, que significa ’declamar'.
Serveix per a facilitar la recitació de les lliçons, i en general dels textos bíblics, tant en els ritus cristians com en l’hebreu Els signes que utilitzen els diferents tipus de notació ecfonètica comprenen lletres, punts i traces semblants als neumes, que probablement reprodueixen els gestos de les mans del director del cor El seu significat no sempre és clar Entre les més antigues destaca la notació siríaca, codificada abans del segle V i desenvolupada de manera completa abans del segle XI utilitza més de trenta signes, si bé la meitat estan en funció dels més importants Es diu que la…
cantaor
Música
De cantador.
Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina