Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Cinematiraje Riera
Cinematografia
Laboratori cinematogràfic creat el 18 de juny de 1932 al carrer de Rosselló de Barcelona, per Josep Riera i Mercadé i la seva dona Teresa Ruaix i Dejuan.
Fou el continuador dels antics laboratoris Editorial CinematográficaTrilla, que havia fundat Pere Trilla i Baliu Tingué una sucursal a Madrid, i l’estiu del 1945 el laboratori patí un incendi Amb l’objectiu d’ampliar els laboratoris barceloní, els propietaris llogaren un edifici a l’avinguda Diagonal i el seu laboratori es convertí en el de més capacitat productora de l’Estat Atenia amb la màxima rapidesa encàrrecs relacionats amb el revelatge de negatius, tiratge de còpies i retolació també disposava de sales de muntatge i de proves amb doble equipament sonor El 1960 la direcció fou assumida…
Perot Rocaguinarda
Història
Bandoler de la facció dels nyerros, fill d’uns pagesos més aviat benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà.
A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a lloctinents…
Vila de Vilagrassa
Art romànic
La vila de Vilagrassa, a 335 m d’altitud, és emplaçada prop de la riba esquerra del riu d’Ondara Havia format una vila closa murallada Originada probablement en una villa romana del Baix Imperi, de la qual s’han trobat interessants mosaics, els seus precedents històrics medievals s’han de cercar en un moment posterior al domini musulmà, quan el terme fou conquerit vers el 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I des d’aleshores Vilagrassa esdevingué un enclavament estable de la frontera cristiana Incorporada, doncs, als dominis més occidentals del casal de Barcelona, Vilagrassa mantingué…
Francesc d’Assís
Cristianisme
Místic italià, fundador dels franciscans.
Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III…
Josep Clarà i Ayats
Escultura
Escultor.
De família humil, estudià dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix Treballà i estudià escultura a l’Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc 1897, i el 1900 es traslladà a París, on treballà al taller de Louis Barrias i conegué Maillol, Bourdelle i Rodin, els consells del qual l’ajudaren a superar els trets modernistes de les seves primeres obres Al Salon des Artistes Français del 1907, presentà Turment la influència rodiniana es purificà vers una major claror i serenitat en Crepuscle , en marbre 1913, museu de Santiago de Xile, que presentà en guix al Salon de la Société Nationale del 1908…
François René de Chateaubriand
Literatura francesa
Escriptor francès, vescomte de Chateaubriand.
El paisatge bretó de Combourg, on visqué, i el temperament apassionat de la seva germana Lucile influïren en la seva trajectòria posterior Del 1786 al 1791 fou oficial de l’exèrcit, i conegué París i els cercles literaris En desacord amb la Revolució, el 1791 féu un viatge als EUA, on intentà de descobrir el pas del NW de l’Atlàntic a les mars polars Tornà a Europa i el 1792 s’enrolà en l’exèrcit reialista Ferit, es refugià a Anglaterra 1793 Publicà un Essai sur les Révolutions 1797, on es mostra escèptic i nega la noció de progrés La mort de la seva mare 1798 provocà en ell un…
Rafael Cervera
Historiografia catalana
Història
Historiador i cronista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa…
, ,
De mica en mica s’omple la pica
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Fuster, publicada l’any 1972.
Desenvolupament enciclopèdic Narra les aventures d’Enric Vidal, un home jove sense ofici ni benefici però molt afeccionat a viure amb l’esquena dreta, que rep un encàrrec que en aparença és molt senzill passejar-se per mitja Europa amb un cotxe i repartir documents a uns determinats contactes Els problemes, però, li arribaran quan torni a Barcelona i intenti cobrar els seus serveis La vida és dura per a Enric Vidal no li agrada treballar, però res l’angoixa tant com tenir la butxaca buida Per això, quan la seva germana Júlia li diu que Andreu Rodergues, el seu amant, li pot oferir una feina…
Les ganodermatàcies: pipes i afins
La cutícula gruixuda, lluent o amb aspecte de vernís és un dels caràcters més visibles de les ganodermatàcies, lignícoles i amb porus Són especialment populars les pipes 1 Ganoderma lucidum , amb peu més o menys llarg, que sovint apareixen a terra però també n’és una espècie germana, G applanatum 2 , que pot formar abundants carpòfors sense peu, grossos, damunt caducifolis morts o debilitats Josep Ribot Presenten un cos fructífer que pot viure uns quants anys, amb barret, sèssil o amb peu Llur nom prové del fet que la cutícula del barret és en general lluent, com vernissada, de color bru…
Francesc Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur
Història
Noble, fill de Bernat Galceran II, senyor consort de les baronies de Milany i Vallfogona i dels llocs de Cartellà i Tudela, propietat de la seva muller i cosina germana Beatriu, filla de Ramon Galceran de Pinós i de Milany.
Prengué part en les activitats de les corts de Catalunya al costat del seu germà Galceran VII El 1460, en empresonar el rei Joan II el seu fill Carles de Viana a Lleida, fou un dels tres ambaixadors designats immediatament per les corts per demanar l’alliberament del primogènit Obtingut aquest objectiu, fou capità, per designació del Consell del Principat, de les tropes que l’acompanyaren de Tortosa a Barcelona el 1462 Intervingué en les negociacions de la capitulació de Vilafranca el mateix any Carles de Viana l’envià, amb Francí Desplà, prop del rei Lluís XI de França per tal d’obtenir l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina