Resultats de la cerca
Es mostren 45037 resultats
Arxiu Municipal de Vila-Real
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració local de Vila-Real (Plana Baixa) i per diverses famílies i institucions des del 1317. Les primeres notícies documentals que hi ha sobre aquest arxiu són del 1326 i el situen a la Cort del Justícia.
L’any 1424 a la Casa del Consell ja hi havia una cambra que feia la funció d’arxiu, i que es renovà el 1510 El 1411 el notari Lluís Gil en feu un primer inventari i no fou fins el 1514 que es dotà l’arxiu d’un registre documental complet El 1567 els seus fons foren reorganitzats i ordenats per l’escrivent del Consell Miquel Avinent Al llarg del s XVII l’escrivania del Consell tingué cura de l’arxiu i el dotà d’un catàleg complet d’instruments documentals registres, índexs, repertoris de documents, etc, i se sap que, almenys en dues ocasions, el 1680 i el 1683, s’ordenà i es…
jubilació
Economia
Dret del treball
Incorporació d’un ciutadà a un règim de pensió vitalícia garantida per l’Estat o per un fons privat un cop ha accedit a l’edat que determina legalment la finalització de la vida laboral
Element central de la seguretat social , la jubilació començà a introduir-se al món Occidental al final del segle XIX i el començament del XX El primer pla de jubilació fou iniciativa del canceller Otto von Bismarck i fou implantat el 1889 a Alemanya Al segle XXI constitueix una institució en la majoria d’estats del món, bé que les condicions varien en una gran part A partir del darrer terç del segle XX, en molts estats occidentals, la sostenibilitat de la jubilació pagada per l’Estat ha estat qüestionada a causa de l’envelliment de la població i la baixa natalitat, cosa que…
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Literatura catalana
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei IV de Catalunya-Aragó.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…
,
Berà
Urbanització
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Roda de Berà (Tarragonès), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona segle IX, que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà
elegia
Música
Peça vocal o instrumental, generalment de poca extensió i de caràcter trist o melancòlic, que, a la manera de la composició poètica homònima, evoca el lament per la pèrdua d’algú que ha mort i ret tribut a la seva memòria.
Entre les elegies instrumentals més conegudes hi ha l' Élégie per a violoncel i piano de G Fauré o l' Elegy per a orquestra de corda, opus 58, d’E Elgar
la Colònia Sedó
Colònia industrial
Antiga colònia tèxtil d’Esparreguera (Baix Llobregat), situada a 1,2 km del centre urbà, a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica.
Des del tancament de la factoria tèxtil 1977, ha perdut gran part de la població, que passà de 406 h el 1970 a 111 el 1991 Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s’hi inaugurà el Museu Colònia Sedó, vinculat al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
lectura eficaç
Educació
Mètode de lectura l’objectiu del qual és guanyar eficiència lectora a partir del treball sobre dos aspectes que intervenen en el procés lector: la percepció visual i la comprensió mental del que s’ha llegit.
Aquest mètode, que s’ha desenvolupat a Catalunya a partir de la dècada dels vuitanta, es basa en l’ús de diverses tècniques per a incrementar la velocitat lectora i la comprensió, un cop assolit el domini mecànic de la lectura Consisteix en una sèrie d’exercicis per a augmentar l’agilitat i l’amplitud visual, mentre s’incideix en la comprensió mitjançant l’exercitació de la memòria i l’ampliació de la riquesa lèxica, que proporciona una lectura fluïda, sense esculls per a la interpretació
qüestionari
Psicologia
Sociologia
Sèrie de preguntes, generalment escrites, a les quals el subjecte ha de respondre o bé contestar únicament sí o no, o bé escollint d’entre un grup aquella resposta que creu més convenient.
Les preguntes fan referència a les opinions, gusts, intencions, sentiments, hàbits, pràctiques, etc, del subjecte, amb la qual cosa hom obté dades sobre alguns trets de la personalitat En alguns qüestionaris tenen importància també les preguntes i respostes objectives sobre l’edat, el sexe, la professió, etc Aquest mètode, que ha estat molt criticat, ofereix en realitat excellents característiques metrològiques i alguns qüestionaris moderns tenen una validesa comparable a la dels tests intellectuals test Permeten de fer enquestes enquesta, sondeigs d’opinió i serveixen d’…
història local
Historiografia catalana
L’estudi de la història local compta amb una tradició molt antiga als Països Catalans, tot i que al llarg del temps ha tingut característiques i protagonistes prou diferenciats.
Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…
relació
Lògica
Lligam, referència, existent o que hom suposa, entre dues o més coses, o entre dos o més conceptes o judicis, talment que, establert un d’ells, hom ha de pensar alhora l’altre, o els altres, i viceversa.
Bé que en Aristòtil és una entre les diverses categories, la relació fou desenvolupada entre els escolàstics de manera que abraçava ja un camp molt més ampli de modalitats i subdivisions i en aquesta línia ha estat definitiva, contemporàniament, l’aportació d’E von Hartmann, el qual fa de la relació una categoria talment fonamental Urkategorie que inclou totes les altres categories És important, així mateix, la distinció tradicional entre la simple relació lògica , establerta només per la ment, i la relació pròpiament ontològica, o relació real , en el si de la qual l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina