Resultats de la cerca

El projecte d’urbanització de la plaça de Sant Salvador va permetre excavar la quasi totalitat de l’església romànica l’any 1995, intervenció que va anar a càrrec de l’empresa Pròleg DPCSL i amb finançament de la Generalitat de Catalunya Segons les excavacions, era una església d’una sola nau capçada per un absis semicircular Disposava de tres portes, dues de laterals i una als peus de la nau L’església tenia unes dimensions de 32,5 m de llargada per 10,4 m d’amplada Amb la cimentació del mur directament sobre la capa de pedra sorrenca, la zona de l’absis presentava dos esglaons…

Situació Aspecte de les fragmentàries ruïnes d’aquesta capella ECSA - E Pablo Aquesta capella es troba a llevant del castell de Font-rubí, i forma part del seu clos Mapa 35-16419 Situació 31TCF821888 L’itinerari és el mateix que per anar al castell de Font-rubí Història Fins ara no s’ha trobat cap document que l’esmenti directament Tanmateix, ha de tenir uns orígens semblants al castell de Font-rubí, conegut des del 983 S’ha confós amb l’església de Sant Pere i Sant Feliu del poble de Font-rubí, la qual sí que surt ben documentada Es degué abandonar molt aviat a causa de la seva…

La fundació de l ’església de Sant Llàtzer i de l’hospital del mateix nom, als afores de la ciutat de Tortosa, va anar a càrrec dels frares de l’orde de l’Hospital, a la segona meitat del segle XII, per a acollir i tenir cura exclusivament dels mesells Les primeres referències sobre aquesta institució daten del 1172 i el 1180 Durant els segles XIV i XV consten nombrosos testimonis documentals, referents sobretot a les contribucions de la ciutat a les obres de reparació de l’església L’hospital subsistí fins a la guerra de Successió, i a l’inici del segle XIX encara quedaven…

Situació Capçalera de l’església, edifici tardà que manté formes tipològiques alt-medievals ECSA - JA Adell La capella de Sant Andreu és al cim d’un turó al sud de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TCG006734 Per a anar-hi cal prendre la nova carretera, sense asfaltar, de Castigaleu a Lluçars A uns 2 km de Castigaleu, surt una pista només apta per a vehicles tot terreny que s’enfila al turó on hi ha la capella Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau La porta…

Emigrà de petit a Nova York on conegué el bandonió i inicià estudis de piano amb S Rakhmaninov Conegué més tard la música popular del seu país gràcies a Aníbal Troilo Parallelament estudià música clàssica piano i composició a Buenos Aires amb Alberto Ginastera L’any 1952 guanyà el primer Premi de Composició francès i aconseguí una beca per a anar a estudiar amb Nadia Boulanger a París, on rebé la influència d’I Stravinsky Compongué música popular entroncada amb música simfònica Transformà el tango en més que una cançó o música ballable en instrumentar-lo simfònicament Les seves…

Probablement estudià violí i violoncel a Verona amb Giuseppe Torelli, i després tocà a Mòdena, on degué entrar en contacte amb Tomaso Antonio Vitali L’any 1704 ja apareix a Munic com a violoncellista de la cort de l’elector Maximilià II Manuel de Baviera A causa de la guerra de Successió hispànica, la cort bavaresa hagué d’anar canviant de lloc, i s’establí principalment a França, fet que explica que la música d’Abaco tingui determinats trets procedents de la música d’aquest país Acabada la guerra el 1715, la cort s’establí novament a Munic, on fou nomenat konzertmeister , càrrec…

Començà els estudis de música a Burgos, on tingué com a mestres d’orgue Julián García Blanco i José María Beobide El 1920, gràcies a una beca, pogué anar al Conservatori de Madrid a ampliar la seva formació A la capital inicià la seva trajectòria com a director, al Teatro Apolo i al Teatro de la Latina Després d’uns quants anys d’estudi a Madrid, es traslladà a Màlaga 1925, on fou professor de música a l’escola dels jesuïtes El 1929 tornà a Burgos, on tingué un paper clau en la vida musical de la ciutat Exercí de director orquestral i sota la seva direcció la societat coral…

Gràcies a la protecció del comte Thun, de qui era instrumentista, estudià trompa amb WTh Matiegka a Praga, fou alumne de Schinderlarž a Munic i perfeccionà els seus estudis a Dresden El 1763 tornà al servei del comte, que abandonà al cap de tres anys per anar a Itàlia, on adoptà el pseudònim italià Emprengué un viatge per Europa, al llarg del qual visità diversos països, i estigué al servei del príncep de Hechingen 1772 i de la cort de Magúncia 1769-74 a més, a París conegué WA Mozart el 1778 El 1782 anà de nou a la capital francesa i romangué al servei del comte d’Artois, més…

Es formà a la seva ciutat natal, on fou infant de cor de la catedral fins aproximadament el 1565 Després és possible que fos enviat a estudiar a Roma Passà un curt període de temps com a mestre de cant a la catedral de Lleida, càrrec del qual fou revocat el 1576 Posteriorment fou mestre de capella de les catedrals de Segòvia, Àvila 1588 i Salamanca 1602 El 1587 el capítol de Sevilla el convidà a convertir-se en l’assistent de Francisco Guerrero, però en aquell moment Vivanco preferí anar a Àvila A Salamanca, l’any 1603 obtingué per oposició la càtedra de música de la universitat…

Fill d’un militar, nasqué a bord d’un vaixell a les proximitats de Cadis El 1849 debutà com a director d’orquestra a Santander La Diputació de Navarra li concedí una borsa d’estudi per a ampliar coneixements a Itàlia Quan abandonà aquest país, entrà com a director al Teatro São João, a Porto Allí desenvolupà una intensa activitat com a compositor i estrenà quatre òperes Gonzalo de Córdoba , Malakadel , Pedro el Cruel i La Renegada Després s’establí a Madrid, on presentà algunes obres escèniques seves Compongué diverses sarsueles, com ara El paraíso de Madrid -en collaboració amb L Rivera,…