Resultats de la cerca
Es mostren 13674 resultats
bisbat de Lleida

Mapa del bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…
conquesta de València
Història
Campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia d’ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses.
La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó,…
concili de Constança
Concili convocat pel papa Joan XXIII i l’emperador Segimon.
S'inicià el 5 de novembre de 1414 i acabà el 22 d’abril de 1418 Les seves 45 sessions afrontaren principalment la unitat de l’Església d’Occident, la defensa de la fe enfront de les doctrines de Wycliffe i de Jan Hus, i la reforma de l’Església Per primer cop l’organització interna fou per comunitats polítiques italiana, anglesa escocesos i irlandesos, francesa, alemanya tots els territoris de l’imperi i hispànica els regnes de la península Ibèrica i…
Castell de Constantí
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer…
Jaume de Marquilles
Historiografia catalana
Jurista i clergue.
Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general de la diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no és certa El Comentaria super usaticis Barchinone fou imprès a Barcelona el 1505, i se’n conserva una còpia…
música de Síria
Música
Música desenvolupada a Síria.
La gran tradició de música litúrgica que les diverses esglésies i confessions practiquen a Síria sovint ha deixat en segon pla la presència d’altres músiques de caràcter profà o simplement no religiós D’altra banda, la música tradicional siriana s’ha de situar dintre el gran grup de la música àrab, de la qual manté les característiques principals encara que no poden passar desapercebudes les petites diferències conseqüència d’uns trets culturals propis A Síria, com als altres països islàmics, la majoria de…
Castell de Lladurs
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la bandade llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de…
Martinet de nit
Àrea de nidificació del martinet de nit Nycticorax nycticorax als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell estival, nidificador local i relativament escàs a Catalunya, al País Valencià i, possiblement, al Rosselló A tota la resta del territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, és un migrador regular, sobretot a la primavera Excepcional a l’hivern Els primers martinets de nit arriben al final de març, però més normalment al començament d’abril, i escassegen ja les observacions d’ocells migrants el maig A la tardor…
Castell de Querol
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt imposant de les restes d’aquest castell situat al damunt d’una gran roca que s’aixeca al fondal de la vall del Gaià, envoltat de l’antic poble, ara lloc característic de segona residència ECSA - J Todó Aquest castell és situat damunt d’una gran roca que s’alça a prop del fons de la vall del riu Gaià, al costat del poble de Querol Juntament amb el castell de Santa Perpètua de Gaià, situat també molt a prop del riu, i amb d’altres castells una mica més interiors, com el de Pinyana o el de Montagut, defensava, al segle X, la frontera del Gaià Mapa 34-16418…
Calonge de Segarra

Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit N de la comarca, a la zona de contacte entre la Segarra i el Bages.
Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina