Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
simfonia de cambra
Música
Peça instrumental de cambra amb les característiques pròpies d’una simfonia.
El qualificatiu ’de cambra’ s’ha d’entendre aquí en el seu sentit més estricte, és a dir, aquell que prescriu l’ús de parts solistes un sol instrument per a cada part, i no simplement una orquestra amb una plantilla reduïda Altrament, una gran quantitat de les simfonies de J Haydn o WA Mozart, per exemple, s’haurien de considerar simfonies de cambra La Kammersymphonie , opus 9, d’Arnold Schönberg és potser l’obra que defineix més bé el gènere Altres simfonies de cambra, des de la de F Schreker fins a la de John Adams, han estat compostes sota la seva influència Després de l’opus 9, Schönberg…
entrada
Música
Peça inicial de la suite, semblant al preludi o l’obertura.
En ocasions, però, es pot trobar dins la suite i no al començament, com ara en l’obra de Paul Peuerl Newe Padouan, Intrata, Däntz unnd Galliarda 'Noves pavanes, entrades, danses i gallardes', 1611 Passà de moda al final del segle XVII, per bé que, esporàdicament, se’n puguin trobar de posteriors
Mare de Déu de Matadepera
Art romànic
Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…
Sant Miquel de Torroja del Priorat
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Torroja data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja a Torroja a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard, se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, l’indret de Torroja és mencionat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel mencionat prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo, hi figura…
Manuel Fernández Caballero
Música
Compositor i director d’orquestra murcià.
Rebé les primeres nocions de música del violinista i director d’orquestra Julián Gil i formà part del cor de la capella de les Madres Agustinas de Múrcia Nen prodigi, aprengué tot sol a tocar el cornetí, el figle i l’oboè i a set anys ja formava part de la Banda Municipal de Múrcia També destacà com a nen cantor i intervingué en una representació infantil de l’òpera Norma , de V Bellini, que tingué lloc a Múrcia el 1846 El 1850 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, on tingué com a mestres H Eslava i P Albéniz, entre d’altres Inicià la seva carrera com a primer violí a l’orquestra del…
La torna
Cinematografia
Pel·lícula del 1978; ficció de 105 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno [dir. tèc.], Albert Boadella i Oncins [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Collectiu de Cinema de l’Assemblea per la Llibertat d’Expressió ARGUMENT La peça teatral homònima d’Els Joglars FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Els Joglars MUNTATGE Anastasi Rinos, Amat Carreras, Marisa Aguinaga SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Els Joglars Miriam de Maetzu, Ferran Rañé, Gabriel Renom, Andreu Solsona i Arnau Vilardebó Sinopsi L’obra mostra el periple vital del delinqüent polonès Heinz Txez, executat a Tarragona el 2 de març de 1974, el mateix dia que ho fou Salvador Puig Antich a Barcelona S…
Les mantellines dels Volart
Marca de Casimir Volart 1899 Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap Són blondes de fil de seda, si són de qualitat Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment Com els dos fabricants de…
sobrancer | sobrancera
Tecnologia
Dit de la peça de fusta que té un excés d’amplada o de llargada, segons l’objecte, la peça, etc, que hom en vol obtenir.
gafa
Peça de ferro emprada per a ajuntar dos objectes, per a subjectar l’objecte que hom treballa, per a fixar una peça a un suport, etc.
amovible
Tecnologia
Dit d’una peça o d’un òrgan que pot ésser fàcilment desmuntat o desacoblat d’una altra peça, d’un aparell o d’una màquina.
Alguns aparells òptics disposen de filtres i d’objectius amovibles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina