Resultats de la cerca

Situació L’església de Santa Maria s’alça en un indret planer, envoltat d’alzinars i conreus, vorer, vers migjorn, a la població d’Avià Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 03,7 — y 58,7 31 TDG 037587 Una vista de l’exterior de l’església des del sud-est Hom hi pot apreciar com l’absis gairebé ateny la mateixa amplària de la nau Cal observar també el mur de tancament de la nau com surt per damunt el nivell de la teulada R Viladés Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental Després de…

Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…

Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part,…

Característiques del grup Opilions 1 Scotolemon lespesi × 10 2 Gyas titanus × 2 3 Homalenotus quadridentatus × 3 4 Ischyropsalis luteipes × 3 5 Megabunus diadema × 6 6 Histricostoma baccilliferum × 13 7 Parasiro coiffaiti × 13 8 Histricostoma dubium × 13 Marisa Bendala Els opilions, tercer grup en importància numèrica dins dels aràcnids, són prou coneguts dels camperols de tots els països, i per això han estat batejats amb diferents noms vulgars Als Països Catalans, i principalment a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva i Osona, se’ls coneix amb el nom de frares, i és així perquè…

Situació Decoració llombarda, amb dues arcuacions cegues entre lesenes, integrada dins la remodelada construcció És possible que aquesta part correspongués a l’antiga capçalera F Junyent-A Mazcuña L’església parroquial s’enlaira en un pendent, situat a la riba esquerra de la Garona, sobre la població de Tredòs Mapa 149M781 Situació 31TCH295299 S’hi va, des de Tredòs, per un camí que arrenca del primer pont Quan acaba el camí, cal prosseguir a través d’un corriol, ben marcat, que sorgeix del costat esquerre, el qual s’enfila fins al replà on s’assenta la capella FJM-AMB Església Es tracta d’…

Formen una família remarcable per la seva diversitat, amb més de dues-centes espècies repartides per tot el món Tenen, doncs, una àmplia distribució geogràfica i algunes de les seves espècies són d’una gran importància pesquera Des del punt de vista morfològic, es caracteritzen pel fet de tenir la corba de la línia lateral molt pronunciada i acabada, en alguns casos, en escudets ossis Són uns grans nedadors, de cos més aviat comprimit, recobert de petites escates cicloides i acabat en una aleta caudal escotada Tenen dues aletes dorsals i una d’anal que poden amagar-les en unes petites…

Situació i presentació Limita amb els termes de Fogars de Montclús W-N, Santa Maria de Palautordera S i Sant Pere de Vilamajor E-NLa part més accidentada del terme és al sector NW, per on s’escolen la riera de Vallmanya i el torrent del Reguissol, afluents de la Tordera Aquest sector és ocupat per densos boscos d’alzines, pins i arbres de ribera Sant Esteve es reparteix amb el terme veí i complementari de Santa Maria de Palautordera la gran terrassa fluvial de la Tordera quan aquesta ha deixat les valls encaixades del Montseny La vall de la Tordera baixa encaixada, s’obre a l’alçada del…

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins Priorat al SW i S i Vilanova de Prades Conca de Barberà al SE La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població…

La geografia Cap de la comarca, Gandesa 2641 h 2001 El nom fa referència al desnivell existent amb el Baix Ebre i la Ribera, però cal distingir tres unitats de relleu un fragment de la Serralada Prelitoral, prolongació cap al NE dels ports de Beseit —mola de Lli 1204 m alt, l’Espina 1182 m, serra d’En Grilló 1076 m, serra de Pàndols 706 m al puig Cavaller, serra de Cavalls 660 m— aquesta serralada és constituïda per materials mesozoics triàsics, liàsics, juràssics, plegats formant eixos anticlinals, tallats per falles i esventrat el de ponent, la continuació del qual és visible a…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la Plana de Vic, a l’indret anomenat popularment la Falda del Montseny Limita al N amb Santa Eugènia de Berga, a l’E amb Sant Julià de Vilatorta i Viladrau, al S amb Seva i els enclavaments de Tona Mont-rodon i Malla Torrellebreta i a l’W amb Tona i Malla La part ponentina del terme té una alçada entre els 623 m i els 499 m, al curs inferior del Gurri, i la part superior va dels 623 m als 800 m i escaig de la serra que va del coll de Taradell al de Rubí El terme s’estén encara cap al vessant E d’aquesta serra, des d’on les aigües…