Resultats de la cerca

Fill de Cristòfol Manald i Maria Calafell, fou violinista de la capella reial de Madrid des del 1737 fins al seu òbit Entrà a la dita capella substituint Mateo Bayer Tocà, també, a Aranjuez en l' "ópera que han tenido los Sres Infantes tocando con los violines de la Real Capilla" És probable que rebés classes de violí de l’italià Jaime Facco, primer violí de la capella reial El 1757 publicà a Madrid la seva obra de sonates dedicades al duc d’Osuna Obra harmónica en seis sonatas de cámara de violín y bajo solo, dedicadas a l’Excmo Sr D Pedro Téllez Girón, duque de Osuna Les…

Rebé les seves primeres classes de música del seu pare i després estudià al seminari dels jesuïtes de Praga Fou alumne de BM Cernohorský L’any 1722 es traslladà a Viena per estudiar amb JJ Fux El 1731 era compositor i mestre de capella del comte V Kinsky i del 1741 al 1750 serví com a mestre de capella de l’emperadriu Maria Teresa Fou un destacat intèrpret de viola de gamba i de tiorba La producció musical de Tuma pertany estilísticament al Barroc tardà Moltes de les seves obres religioses -misses, motets, salms, himnes- són escrites segons el model palestrinià, tot revelant la…

Fou un dels principals exponents del Romanticisme a les Illes Britàniques La seva obra poètica i novellística gairebé sempre se situa en un passat medieval i heroic, que tingué un gran atractiu per als compositors del segle XIX La concepció grandiosa, en particular, temptà aquests autors a escriure òperes basades en la seva producció, però la complexitat de l’acció i el gran pes dels elements d’aventura desvirtuaren molt les adaptacions, i els resultats foren generalment poc reeixits L’excepció fou Lucia de Lamermoor 1835, de Gaetano Donizetti A banda de les òperes, Franz Schubert compongué…

Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses…

Es formà com a nen cantor a la capella de Margarida d’Àustria, a Gant A la mateixa ciutat cursà estudis universitaris Fou mercenari al servei de l’exèrcit espanyol fins que s’ordenà de sacerdot l’any 1539 Entre el 1540 i el 1543 fou mestre de capella de la catedral de Kortrijk, càrrec que hagué d’abandonar a causa de problemes administratius i de la seva afició a la beguda Gràcies a la protecció de Maria d’Hongria obtingué una plaça de mestre de capella a la cort de Ferran II a Viena, com a ajudant d’Arnold von Bruck, a qui poc temps després succeí quan aquest es retirà l’any…

Fou mestre de capella de Sant Felip Neri de Madrid El 1769 entrà de vicemestre a la capella reial, ocupant la vacant de José de Nebra, i hi romangué fins al seu traspàs A diferència d’altres músics de la capella, estigué casat, primer amb Magdalena Beltrán, de la qual tingué dos fills, i en segones núpcies amb María Antonia de Llana Entre les seves obres destaquen Seis fugas para órgano y clavicordio 1773, Versos de órgano sobre el cántico "Magnificat" 1773, Doce minuetos para clavicordio 1774 i una Colección de piezas de música para clavicordio, forte-piano y órgano 1790 Home culte i…

Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de Azkue i José Antonio de…

Estigué actiu durant la segona meitat del segle XV com a cantor de la capella de Carles d’Aragó, príncep de Viana Fou l’encarregat d’escriure dos llibres de polifonia que consten en l’inventari dels béns del príncep quan aquest morí el 1461 Després de la mort del primogènit d’Aragó, ingressà a la capella del seu pare, Joan II També obtingué un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona Finalment ingressà a la capella del fill de Joan II, Ferran el Catòlic El Cancionero Musical de Palacio conserva tres cançons atribuïdes a un compositor amb aquest nom Pues con sobre…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on estudià cant i violoncel Més tard es llicencià en arquitectura, tot i que continuà els estudis musicals Formà part del grup Ars Musicae, on tocà la viola de gamba al costat de Jordi Savall, amb qui posteriorment collaborà en grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya o Le Concert des Nations Entre el 1991 i el 1992 dirigí la Capella de Música de Santa Maria del Mar i promogué el Festival de Música Antiga de Barcelona Ha publicat estudis i transcripcions d’obres inèdites, especialment de música antiga, difosa a través de grups…

Fou deixeble de B Dini i E Morera a Barcelona El 1915 guanyà la càtedra de música de l’Escola Normal de Magisteri de Girona Fundà el Quintet Empòrium, l’Associació de Música de Girona i la revista "Scherzando" Fou una de les personalitats dinamitzadores de la vida musical gironina de la primera meitat del segle XX, i participà en moltes activitats i molts concerts Propietari d’un establiment de música a Girona, també organitzà, amb l’entitat Sobrequés i Reig, cicles de concerts que foren inaugurats per Enric Granados l’any 1905 i en els quals participaren Miquel Llobet, Emili Pujol, Andrés…