Resultats de la cerca

Fou finalista del primer Campionat de Catalunya individual absolut 2006 En l’àmbit internacional, ha defensat la selecció catalana en dos Campionats del Món 2006, 2008 i en dos Campionats d’Europa 2007, 2009

Format al Futbol Club Barcelona, jugà entre els anys 1923 i 1934 Disputà 50 partits i guanyà una Lliga 1929, tres Copes d’Espanya 1925, 1926, 1929 i nou Copes de Catalunya 1924-32

Fou campió de Catalunya absolut de la modalitat de sabre el 2006 i subcampió el 2010 Aquest mateix any participà en la Copa del Món de Madrid i obtingué el títol d’àrbitre estatal

Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà en L’escena Catalana amb el pseudònim Garcilius

Abad Larroy, F El culto divino en la Seo Antigua de Lérida , “Ilerda” Lleida 1979, XL, pàgs 27-56 ’Abd Al-Karïm, Gamal La España musulmana en la obra de Yaqut , “Cuadernos de historia del Islam” Granada 1974, 6 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986 Adell, Joan-Albert-Español, Francesca Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia , “Lambard” Barcelona 1985, I 1977-81, pàgs 81-86 Adhémar, J Influences antiques dans l’art du moyen âge français…

Fill de Jordi Maragall i Noble Doctorat en ciències econòmiques per la UAB i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la New School for Social Research de Nova York Fins l’any 1976 treballà de funcionari tècnic al gabinet de programació de l’ajuntament barceloní Participà activament en el Front Obrer de Catalunya des de la seva creació 1961 i prengué part en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya 1974 i del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC Tinent d’alcalde durant el mandat de Narcís Serra i Serra 1979-82, aquest any fou nomenat alcalde, càrrec…

Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…

Biografia Començà el noviciat a Sabadell el 16 d’abril de 1827 i hi professà el 25 de maig de 1828 A Mataró cursà filosofia sota el mestratge del pare Vicenç Tió, que impartia una filosofia que incloïa les matemàtiques i seguia el text d’Andrés de Guevara y Basoazábal, a més d’usar diferents instruments L’any següent el pare Antoni hi defensà unes tesis i continuà amb l’estudi de la teologia i també es dedicà a les matemàtiques Fou nomenat professor de filosofia, i el 1831 nou dels seus alumnes defensaren unes conclusions El 1833 es traslladà al collegi de Sant Antoni de Barcelona com a…

Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou president de…

Vida i obra Germà del filòleg i escriptor  Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos…