Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
Metodologia per a l’estudi de la repressió
Exhumació del cadàver d’un dels 48 presoners polítics afusellats al gener del 1939 al santuari de Santa Maria del Collell, Sant Ferriol, 1939 AF/AHC La consulta dels registres civils secció de defuncions de totes les poblacions de Catalunya permet d’elaborar una primera relació de víctimes de repressió amb la data del traspàs, i també ens permet conèixer la identitat de la majoria de les víctimes, així com l’edat, el lloc d’origen i el de residència, la professió, l’estat civil, la causa de la mort i, sovint, el lloc i l’hora En el cas de persones assassinades, és a dir, que foren víctimes de…
El proletariat de fàbrica
Les associacions obreres del sector tèxtil a la província de Barcelona 1840-1855 El grup sociològic que rep la denominació de classe obrera es configura a partir de l’aparició de quatre dinamismes socials i econòmics en primer lloc, la mecanització dels procés de la producció, estimulada per l’augment del consum i feta possible per l’acumulació de capital en segon lloc, el canvi en les relacions entre els agents de la producció, que perden el caràcter familiar i patriarcal propi dels petits tallers artesans i tendeixen a constituir-se en relacions distanciades entre grups d’interessos…
Amadeu Vives i Roig
Música
Compositor, empresari i director català.
Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…
Kurt Julian Weill
Música
Compositor alemany naturalitzat nord-americà (1943).
Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…
E rnst T heodor A madeus Hoffmann
Música
Escriptor, compositor i jurista alemany.
Vida Passà la infantesa i primera joventut a Königsberg, on inicià els estudis musicals i pictòrics, i més tard anà a la universitat per a estudiar dret En acabar la carrera s’installà algun temps a Berlín, on estudià composició amb JF Reichardt i entrà en contacte amb l’escriptor Jean-Paul Richter i altres figures artístiques del moment d’aquesta època data la seva primera composició ambiciosa, el singspiel en tres actes Die Maske 'La màscara' A l’inici del segle XIX fou designat jutge assistent a Poznan, on continuà la seva tasca compositiva si l’estada berlinesa l’havia convençut de la…
Carl Philipp Emanuel Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el cinquè fill, i el segon que sobrevisqué, de JS Bach i de Maria Barbara El 1717 es traslladà amb la seva família a Köthen La seva primera obra fou un minuet per a clavicèmbal, compost el 1721 El 1723 anà a Leipzig, on el seu pare havia obtingut el càrrec de cantor a l’església de Sant Tomàs Estudià lleis durant tres anys, primer a la Universitat de Leipzig 1731 i després a la de Frankfurt 1734 En aquesta ciutat impartí classes de clavicèmbal, fou director d’una acadèmia musical, es dedicà a la composició i dirigí concerts públics les festivitats assenyalades Durant aquests primers…
El convent de Sant Domènec de Cervera
Art gòtic
Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que…
El monestir de Vallbona de les Monges (segles XII i XIII)
Art gòtic
Vista aèria del conjunt, el principal monestir femení de l’orde del Cister a Catalunya ECSA - JT Santa Maria de Vallbona va néixer del moviment o grup de deodonats agrupats entorn de Ramon de Vallbona vers el 1157 S’afilià a l’orde del Cister el 1175 i de seguida esdevingué el monestir cistercenc femení més important de Catalunya La seva influència s’estengué a un conjunt de petits cenobis cistercencs femenins nascuts al seu redós, com Vallsanta, la Bovera i el Pedregal, i a d’altres de més allunyats, com els monestirs de Sant Hilari prop de Lleida, les Franqueses, a la vora de Balaguer, i…
Pere Rovira i algunes obres de la Catalunya Nova
Art gòtic
La primera notícia d’aquest artista és del 1409, any en què, juntament amb el pintor Francesc Oliva, figura com a testimoni del pagament fet a Joan Mates pel retaule dels Sants Tomàs i Antoni de la catedral de Barcelona, conjunt que deixà inacabat Pere Serra a causa de la seva mort Pere Rovira no apareix de nou fins al 1424 Al llarg d’aquest període Rovira es devia casar amb Isabel Romeu, originària de Tàrrega, i tingué sis fills Joan Pere, Florència, Isabel, Miquel, Elionor i Coloma, dels quals se sap que Florència, morta molt jove 1438, es casà amb Bernat de Requesens, pintor de Vila-rodona…
La muralla de Poblet
Art gòtic
Portal de les Torres Reials, Monestir de Poblet Les anomenades Torres Reials, de planta poligonal, protegeixen l’únic portal original del primer recinte fortificat de Poblet Pere el Cerimoniós va establir la construcció d’una muralla que envoltés el monestir cistercenc arran de la guerra contra Castella i també per la por que el monestir, panteó reial, fos saquejat per les companyies d’armes que aleshores campaven pel país El 1369 n’encarregà la traça al frare hospitaler Guillem de Guimerà, personatge que també va dirigir les obres de les muralles de Santes Creus, Montblanc, Cervera i Lleida…