Resultats de la cerca

Era l’hereu de la família Ametller de Terrassa Al començament del s XVIII exercia diversos càrrecs en la burocràcia reial al Principat Tanmateix, el 1705 es declarà fermament oposat a la perdurabilitat de les consuetuds polítiques catalanes i es negà a sotmetre's a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria Francesc d’Ametller fugí a Castella, i Felip V li atorgà una plaça al consell de Castella El 1713, quan les tropes borbòniques envaïren Catalunya, Francesc d’A metller s’hi traslladà igualment Li fou encomanada llavors l’assessoria civil del duc de Popoli, general en cap de l’exèrcit…

Làpida de Ramon d’Urtx baró de Mataplana, mort l’any 1297 i enterrat al convent de Sant Domènec de la vila de Puigcerdà J Gumí El convent de Sant Domènec de Puigcerdà havia conservat la làpida sepulcral de Ramon II d’Urtx, baró de Mataplana, que hi fou sepultat després de la seva mort sobrevinguda el 26 de desembre de 1297, com ho atesta una bella inscripció Actualment, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona Sobre la pedra sepulcral, el cavaller difunt és representat jacent, vestit amb l’armadura, amb les mans juntes i portant espasa És voltat per monjos i…

Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món editorial i de la…

Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben a poca distància al nord-oest de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols Interior de l’església, al sector de la capçalera, l’únic que es conserva sencer ECSA - A Roura Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 38” N - Long 2° 22’ 1” E Arribats a Sant Cristòfol de Llúgols, cal dirigir-se a una font propera, vers el nord-oest A 300 m d’aquesta font, en la mateixa direcció, hi ha el temple Història Es tenen poques referències històriques sobre l’església i el lloc d’Eroles L’església és documentada des de l’any 1375, en què Joan Maria, d’Orbanyà, feu…

L’església primitiva de Sant Esteve de Mont-ras fou substituïda pel temple actual, del segle XVI En els documents més vells el lloc és anomenat Torroella, més tard també s’esmenta com Torroella de Mont-ras l’antic topònim acabà desapareixent i restà només el de Mont-ras És esmentat per primera vegada en el testament sacramental d’Ermengarda, la qual deixà al monestir de Sant Pere de Galligants un mas amb les seves terres situat a “ Torrezella in Palacio frugelli” , Torroella també surt esmentada l’any 1062 en un conveni sobre el castell de Begur entre els comtes de Barcelona i Dalmau Bernat…

El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests béns cedits…

Capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma, avui desapareguda Era situada prop del mas de Gateleda La referència més antiga d’aquesta església és de l’any 1247, en què Elisenda de Fonollar, esposa del difunt Arnau de Fonollar, castlà de Selma, llegà en el seu testament a Santa Perpètua 50 sous perquè es comprés un calze de plata L’any 1322, en testar, Galceran de Montagut, cavaller i castlà de Puiglloret, va designar hereu universal dels seus béns el seu fill Bernat en el supòsit que Bernat morís sense fills o bé aquests fossin menors d’edat, heretaria els seus béns…

Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976, el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura  Castellar de n’Hug, 1986 el Monument a la Constitució Andorra la Vella, 1993 la Porta de Sarrià 1992, adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona Olympic flag , del Museu Olímpic…

Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario SEU, de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943 Fou president de la Federació Catalana de Boxa Entre el 1958 i el 1962 formà part de la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a secretari, al…

Situada als contraforts del Steigerwald, la ciutat s’ha desenvolupat al voltant de la catedral És un important nucli industrial indústria tèxtil, elèctrica, de maquinària, de mobles, d’adobs i un entroncament de ferrocarril i de carreteres Els barris industrials i els residencials s’estenen a l’oest del nucli de la ciutat antiga Té universitat Posseeix abundants edificis medievals, entre els quals sobresurt la catedral segless XI-XIII, erigida el 1007 per Enric II al lloc on al segle VIII havia existit una seu reial franca, que inclou importants escultures Cavaller de Bamberg…