Resultats de la cerca
Es mostren 10463 resultats
Bolea
Vila i cap del municipi de la Sotonera, a la província d’Osca, al Somontano, Aragó.
És important la seva collegiata 1535-36, del gòtic tardà, on és conservat el retaule major pintat sobre fusta, amb elements de talla, en part obra del pintor Pedro de Aponte ~ 1507
clavícula
Anatomia
Os llarg i parió, en forma d’essa allargada, situat en la part anterior i superior del tòrax, entre l’estern i l’omòplat, amb els quals s’articula.
La clavícula presenta dues cares, dos cantells i dos extrems s’hi insereixen els músculs deltoide, trapezi, esternoclidomastoidal, subclavi, pectoral major i esternoclidohioidal Forma part de la cintura escapular de molts vertebrats
cul
Anatomia animal
En l’home, part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan seu.
És format per la pell, el teixit subcutani, l’aponeurosi glútia i la important massa muscular constituïda pels glutis major, mitjà i menor En els animals, zona carnosa que envolta l’anus
Jaume Cànaves i Marc
Cristianisme
Bisbe de Malta (1713-21).
Graduat en teologia a Mallorca, el 1677 professà a l’orde militar de Sant Joan i es traslladà a Malta, on fou nomenat 1700 prior de l’església major de Sant Joan
Macià Blanquer
Literatura
Poeta.
Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València 1815 Publicà diversos himnes i poemes —alguns a la premsa— i escrits de tema religiós, tots en llengua castellana
,
Joan Casamitjana i Alsina
Música
Compositor, director i flautista català.
Durant la guerra del Francès la seva família emigrà a Maó, on inicià la seva formació musical amb J Munné Quan acabà el període bèllic, retornà a Barcelona i començà estudis de contrapunt i composició amb Francesc Andreví, i ingressà en la banda d’un regiment militar Posteriorment emigrà a França, on també fou membre de diferents bandes militars franceses i arribà a ésser el segon músic major -director- del quart regiment de la Guàrdia Reial francesa A París estudià amb Melcheor i Ch Münchs, i se sap que compongué algunes obres estrenades en aquesta ciutat El 1830, en dissoldre’s…
regió
Música
Terme emprat per A. Schönberg per a designar les diferents àrees tonals que pot incloure una única tonalitat.
Taula de les regions d’una tonalitat major © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony 1948 Funciones estructurales de la armonía , Barcelona, 1990 Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees regions d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de…
lliura de compte
Numismàtica i sigil·lografia
Durant l’edat mitjana, unitat de compte basada en el pes d’argent i el seu valor continguts en 240 diners.
Inicialment aquest pes coincidia amb el de la lliura ponderal monetària En afeblir-se progressivament el pes dels diners i el seu contingut d’argent, la lliura, obtinguda pesant 240 diners, s’anà allunyant del valor de la lliura ponderal En ésser substituïda la lliura ponderal pel marc, la paraula lliura designà exclusivament el valor de 240 diners corrents Essent el diner la base de la comptabilitat en moneda, però de valor massa petit per a la major part de transaccions, hom es valia dels seus múltiples, el sou o 12 diners i la lliura o 240 diners Així els valors eren…
símbol
Matemàtiques
Lletra o signe gràfic de qualsevol mena utilitzat per a representar quantitats (nombres), relacions o operacions.
Cal distingir sempre el símbol del concepte Així, el nombre dos concepte pot ésser representat per símbols diferents 2, II, ╫, etc Principals símbols símbols emprats en teoria de conjunts ∈ pertany a ∉ no pertany a = igual a ≠ diferent ⊂ inclusió, és inclòs en ⊄ no és inclòs en ⋂ intersecció ⋃ reunió − diferència ∁ , − , ∽ complementari ∆ diferència simètrica → aplicació, funció ≃ coordinable, bijectiu x producte cartesià {} singletons claudàtors ∅ conjunt buit ℕ nombres naturals ℤ nombres enters ℚ nombres racionals ℝ nombres reals ℂ nombres complexos símbols emprats en lògica…
exposició
Música
Secció en què es presenta el material temàtic principal del moviment, objecte de posteriors repeticions o elaboracions.
Actualment, es restringeix l’ús de la paraula a les seccions corresponents de la fuga i de la forma sonata En el cas de la fuga , l’exposició és constituïda per les diferents entrades de les veus que hi participen Aquestes presenten, de manera obligatòria, el subjecte i la resposta, que poden estar enllaçats per una codetta i, de manera opcional, un o més contrasubjectes L’exposició pot anar seguida d’una contraexposició El terme també es pot aplicar a les posteriors entrades del subjecte i la resposta en tonalitats diferents a la inicial En el cas de la forma sonata , es considera que l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina