Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
Sant Salvador de Perpinyà
Convent
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246 El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre'n de noves per manca de rendes El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa 1790
Sindicat Barceloní de l’Agulla
Sociologia
Sindicat de caire catòlic fundat a Barcelona el juliol del 1909, amb el suport econòmic d’Agustí Robert i Surís, germà del comte de Torroella de Montgrí.
Fou una de les primeres organitzacions dedicades a vetllar pel benestar de la dona obrera Es concebé com una cooperativa de materials per a la costura, i funcionava també com un centre de collocacions, caixa d’estalvis i caixa dotal Tot i que el seu fundador morí l’any 1913, el Sindicat subsistí, i el 1929 formava part de la Confederació Nacional d’Obreres Catòliques, creada el 1924 Entre els seus objectius es troben el d’aconseguir una millora de les condicions socials de les treballadores de l’agulla i el seu perfeccionament moral i intellectual
Sant Pere Cercada

Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical.
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…
Josep Agulló i Prats
Música
Compositor i organista.
Es formà a l’Escolania de Montserrat 1853-63 amb el mestre Bartomeu Blanch i, posteriorment, el 1867, amplià estudis al Conservatori de Santa Cecília de Roma El 1872 fou nomenat membre de l’Acadèmia i Congregació Filharmònica de Catània Tornà a Montserrat, on exercí com a mestre de música de l’Escolania A Terrassa, fou organista i mestre de capella de l’església del Sant Esperit 1869-73 Marxà aquest darrer any a Puerto Rico, on havia guanyat, per concurs, la plaça d’organista de la catedral de San Juan de Puerto Rico El 1874 es casà És autor de diverses simfonies per a orquestra, una Marxa…
Luis de León
Literatura
Escriptor en castellà i en llatí, d’ascendència jueva, pertanyent a l’anomenada ‘‘escuela salmantina’’.
Professà en l’orde augustinià, del qual fou definidor i provincial de Castella Estudià a les universitats d’Alcalá de Henares i de Salamanca i fou catedràtic de filosofia moral i de Sagrada Escriptura d’aquesta darrera A causa del seu Comentario al Cantar de los Cantares 1561 fou perseguit i pres 1573-76 per la inquisició Escriví en prosa a més dels comentaris bíblics In Cantica Canticorum , In psalmo XXVI i Exposición del Libro de Job La perfecta casada 1583 i De los nombres de Cristo començat a publicar el mateix any, un dels llibres d’estil més elegant i equilibrat del segle XVI castellà…
Pere Jacint Morlà
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill natural de Pere Agustí Morlà Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí de València La seva producció poètica —majoritàriament en català, amb algunes composicions en castellà— es pot distribuir en tres grans grups colloquis, poesia satiricofestiva i poesia de circumstàncies Generalment responen a certàmens poètics i convocatòries literàries per a efemèrides religioses algunes foren impreses, però la major part romangué manuscrita La tasca poètica de Morlà es caracteritza per la traça versificatòria i l’agilitat lingüística —d’un enginy verbal notable—, així com pel seu…
,
Diario de Valencia
Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el juliol del 1790 i el maig del 1835.
Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics Mostrà un gran interès per la llengua autòctona Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la publicació 1812 la…
Eulària Callís i Maso
Història
Pionera de Califòrnia.
Filla d’Augustí Callís Vic, 1718 - Real del Monte, Mèxic,1782 —nomenat, el 1767, primer comandant de la Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya per lluitar contra la rebellió dels nadius de Sonora a Nova Espanya—, el 1769 seguí el pare, juntament amb la resta de la família, i s’establiren a Ciutat de Mèxic El 3 de juny de 1780 es casà amb Pere Fages , tinent coronel a les ordres d’Agustí Callís, i que havia estat un dels descobridors de Califòrnia Anà amb el seu marit a Monterrey 1784, capital dels nous territoris, després que el 1782 aquest hagués estat nomenat governador de l’Alta i…
Llorenç Soldevila i Balart
Literatura catalana
Escriptor i estudiós de la literatura.
Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedicà a l’ensenyament En el terreny de la docència, que exercí en l’ensenyament secundari 1978-2004 i universitari des del 2005 com a professor titular de les facultats d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, en la dècada de 1980 publicà amb G Casals, N Cot, M Llanas i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que assoliren una gran difusió Aquesta activitat, continuada els anys noranta, el convertiren en un…
,
Isidre Prunés i Magrans

Isidre Prunés
Teatre
Escenògraf i figurinista.
Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres, Antaviana 1978, Mar i Cel 1988…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina