Resultats de la cerca

Situació Detall d’un dels murs conservats de la fortificació, al pujol del costat de l’església de Santa Maria J Bolòs Al costat de llevant de l’església de Santa Maria de Fares, en un petit turó, hi ha restes de murs que fan pensar que hi havia hagut una construcció, segurament de tipus militar Aquesta possible casa forta devia estar en relació amb la població i també potser amb el pas de la via força important que unia Banyoles amb Besalú, la capital del comtat Mapa 257M781 Situació 31TDG783708 Si hom segueix la carretera que va de Banyoles a Besalú, havent passat Serinyà, arriba al veïnat…

Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada i la capçalera al fons E Pablo Ruïnes d’una construcció situada al serrat de Can Batlle, damunt el poblet del Sallent de Santa Pau, a mig vessant de la muntanya Mapa 295M781 Situació 31TDG678678 De la carretera que va d’Olot a Banyoles passant per Santa Pau, uns 500 m abans d’arribar al Sallent, surt, a mà esquerra, un camí carreter que porta fins a Can Batlle, després de travessar la riera dels Arcs i el riu Ser De darrere Can Batlle surt un caminoi que s’enfila per la carena del serrat Després d’uns 20 minuts de camí força…

Situació Capella molt refeta amb alguns murs d’època romànica com aquest sector de la part de migdia, amb una finestra de simple espitllera V Angulo La capella de Santa Maria de Malanyanes és situada dins el terme de la Roca del Vallès, a la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes Mapa L37-15393 Situació 31TDG463046 Per accedir-hi cal agafar el tercer carrer que surt a mà dreta dins de la carretera que passa per Santa Agnès de Malanyanes direcció la Roca-Cardedeu, en el qual hi ha un indicador amb el següent enunciat Ermita de Malanyanes Un cop en aquest carrer s’ha de passar per la masia de…

L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les…

Es lliura al millor recull de poesia original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades Fou creat el 1950 per l’editor Josep Pedreira , i rebé el nom de premi Ossa Menor , fins el 1958 El 1959 canvià el nom per l’actual en honor al poeta mort aquell mateix any Fins l’any 2021 fou atorgat amb la participació de la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la  Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació d’obres i autors guardonats 1950 Llengua de foc , de Pere Ribot 1951…

Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental

Habita entre les algues i en els fons de rocalla de la zona costanera superior és comú als Països Catalans

Es fa en boscs, principalment a muntanya És molt apreciat com a comestible

Visqueren al Juràssic