Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
Maine
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a Nova Anglaterra, situat a l’extrem nord-oriental del país, fronterer, al N, amb el Canadà, a l’E amb l’Atlàntic, i al SW amb l’estat de Nou Hampshire.
La capital és Augusta 21 325 h 1990 S'estén sobre un peneplà que, inclinat de NW a SE, presenta al NE relleus que assoleixen els 1 000 m, amb una morfologia glacial que ha deixat nombrosos llacs, com el de Moosehead, Chamberlain i Chesuncook La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Saint John, Penobscot, Kennebec, Androscoggin i Saco i llurs afluents, que són rius de curs ràpid La costa és retallada, amb formació d’estuaris que abriguen els ports El clima és bastant fred -7°C de temperatura mitjana hivernal La població, gairebé en la seva totalitat blanca i menys de la meitat urbana, ha…
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Història
Segon comte i primer príncep de Melito, gran d’Espanya, primer marquès d’Algecilla, primer duc de Francavilla i comanador de Sant Jaume.
Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest fet,…
Joan Granollacs i Pons
Història
Mercader, cavaller i diputat.
Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels drets de la bolla a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la…
Alimentació 2009
Alimentació
Pla de Consum de Fruites i Verdures a les Escoles El consum insuficient de fruites i verdures és la causa de 2,7 milions de morts anuals © Fototecacat Segons l'Organització Mundial de la Salut, el consum insuficient de fruites i verdures causa 2,7 milions de morts anuals a tot el món, a més de ser responsable d'un 19% dels casos de càncer gastrointestinal i un 31% dels de cardiopatia isquèmica A banda d'això, les xifres d'augment d'obesitat infantil creixen any rere any arreu dels països rics, i existeixen evidències científiques del paper del consum de fruites i verdures en la prevenció de l…
Agredolços i lacats
L’any 206 aC, l’emperador Qin Shi Huangdi fou enterrat a Xi’an, capital del seu imperi, en companyia d’un fabulós exèrcit de terra cuita 6 000 soldats i cavallers de mida natural, tots diferents i reproduïts en detall Era un digne seguici per a qui havia aconseguit unificar per primer cop sota un sol poder tot el territori xinès, des del desert d’Ordos fins al delta del Xijiang, des de Sichuan fins a la mar Qin reuní regnes i senyorius, però també posà les bases, menys cruentes, d’una altra concertació la dels quatre dominis culinaris xinesos, pilar indiscutible de l’ulterior univers cultural…
les Sitges de Burjassot
Antigues sitges de blat de la ciutat de València, destinades a assegurar el proveïment de la ciutat, començades dins el terme de Burjassot (Horta del Nord), el 1573.
Són 41, excavades a la roca, amb una cabuda total de 45 667 hl Al centre de l’esplanada on foren construïdes s’alça una creu esculpida el 1580 per Jeroni Munyós Al s XVII hi fou construïda la capella de Sant Roc que l’arquebisbe Juan de Ribera dedicà a la Mare de Déu del Cap
passada
Cadascuna de les fraccions de farina que hom obté en la molta del blat o altre cereal a mesura que passa pels cilindres de trituració o de compressió.
la Masó

La Masó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació S'estén al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta del Francolí, que forma una bona part del seu límit de llevant Termeneja amb els municipis de Vallmoll E, Valls NE, el Milà NW, Alcover W i el Rourell S Una carretera local comunica la Masó, únic nucli de població agrupada del terme, amb la nacional de Tarragona a Valls N-240 i amb la local de Vilallonga del Camp a Valls pel Rourell Un pont sobre el Francolí permet el pas de la primera carretera esmentada La població i l'economia El 1365 consta en el fogatjament amb 5 focs, el 1392 amb 6, xifra…
El bon i el mal govern
Si algun lloc al món resumeix i expressa amb la màxima fidelitat la quinta essència del paisatge mediterrani, és la terra de Siena Llum, color, relleu, vegetació, poblament humà, usos del sòl, tot sembla tenir el punt just d’equilibri entre contenció i exageració, que el tòpic consagra com a característica cabdal del món mediterrani Així ho copsà, fa més de sis segles, la percepció genial i l’habilitat pictòrica del primer mestre europeu de la pintura de paisatge, Ambrogio Lorenzetti, en els meravellosos frescos de la sala de la Pau del Palazzo Pubblico de Siena Entre el 1338 i el 1340,…
Tamarit de Llitera
Vista de la vila de Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina