Resultats de la cerca

En entrar en el món de les molses i de les hepàtiques, prenem contacte amb una colla de plantes que ens són més o menys familiars i que, poc o molt, ja formen part de les nostres vivències d’observadors de la natura fora de l’ambient aquàtic N’hem vist sobre els troncs vells, entapissant el sòl dels boscos o els talussos ombrívols, i fins i tot als sòls denudats o a les teulades Són més abundants als llocs humits i poc assolellats, i fins i tot n’hi ha dins l’aigua, però també en podem veure en llocs bastant secs I és que els briòfits s’integren ja típicament al paisatge vegetal terrestre,…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…

Situació L’església de Santa Margarida és la parroquial del poble de Benavent de la Conca, situat al sud-est del terme municipal, a una altitud de 1 004 m MLlR Mapa 33-12290 Situació 31TCG427599 Història L’església de Santa Margarida fou objecte d’una deixa en el testament del 1068 d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost L’any 1074 rebia una unça en el testament d’Isarn Guadall Un nou esment, aquesta vegada del terme de Santa Margarida, apareix en la donació d’un home del castell de Benavent, fet a favor de Santa Maria de la Seu, l’any 1077 Un altre llegat a favor d’aquesta església és de l’any…

Són anomenades cremades les lesions de la pell causades per un augment localitzat de temperatura, que destrueix part dels teixits que la formen Habitualment, el terme s’utilitza per a referir-se a les cremades tèrmiques , causades pel contacte amb una font de calor intens Tanmateix, aquest terme també es refereix a les cremades químiques , causades pel contacte amb productes químics càustics, és a dir, àcids o àlcalis potents Les cremades són molt freqüents, ja que es produeixen sovint com a conseqüència d’accidents domèstics, laborals i d’altres àmbits Les causes de les cremades tèrmiques…

Noves molècules remarcables Amb una caixa d’eines que conté prop de cent tipus de peces diferents els àtoms que es poden unir entre si de diverses maneres per formar molècules, els químics tenen a la seva disposició una font pràcticament inesgotable per a fer volar la imaginació i sintetitzar any rere any milers de molècules noves, la majoria de les quals ni són a la naturalesa de manera espontània ni se li havia acudit a ningú abans que poguessin existir Entre tota aquesta allau de síntesis de nous compostos que es van publicant contínuament, n’hi ha, però, uns quants que cal destacar…

Una panoràmica dels vegetals El "món vegetal" inclou una enorme varietat d’organismes, sovint molt diferents entre ells des dels microorganismes formats per una cèllula, o unes quantes, fins als arbres majestuosos de cent metres d’alçada o més de les fràgils herbes mogudes pel vent al tronc robust i capaç de resistir la fúria dels elements de la planta de cicle vital curt a la que viu durant segles Aquestes imatges són tan sols un exemple de la gran varietat del món vegetal Abans de començar a examinar com són i com viuen els organismes vegetals és important intentar fer-ne una classificació…

El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacat amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via química, com és el cas de l’enxarolatge en calent El procediment més modern d’enxarolatge en fred és l’aplicat a base de laques de poliuretà formades sobre el cuir pel…

El llac de Banyoles en visió aèria, amb la seva forma característica Jordi Vidal Els llacs es caracteritzen perquè mantenen una quantitat relativament gran d’aigua respecte de la que hi entra o en surt La seva taxa de renovació és d’un any com a mínim, en mitjana D’altra banda, el nivell de l’aigua no sol variar gaire, per la qual cosa s’hi desenvolupa un cinyell de vegetació, si les condicions climàtiques ho permeten Aquesta característica els diferencia dels embassaments Als Països Catalans, els llacs són relativament petits i emmagatzemen poca aigua La seva forma, el volum i les seves…

Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…

Aquesta ciència nasqué durant la primera meitat del segle XIX Vers 1820, l’arqueòleg danès JC Thomsen establí les tres grans fases de la humanitat primitiva basant-se en els materials utilitzats edat de la pedra, del bronze i del ferro Poc després, vers el 1830, el francès Boucher de Phertes demostrà que instruments de pedra treballats per l’home eren trobats en capes geològiques, associats amb fauna extingida, quaternària Cap a la meitat del segle foren identificats els tipus humans de Neandertal i Cromanyó, i poc després fou descoberta la capacitat estètica de l’home primitiu,…