Resultats de la cerca
Es mostren 5412 resultats
es Migjorn Gran
Municipi
Municipi de Menorca, situat entre els d’Alaior, Ferreries i es Mercadal i la costa de Migjorn.
Depengué des Mercadal fins a l’any 1989, data en què esdevingué municipi independent La seva superfície és de 32 km 2 El poble 1031 h agl i 9 h diss, 1996 migjorners 112 m alt és situat a uns 3 km de la costa de Migjorn D’economia essencialment agrícola, és només a partir dels anys seixanta que el turisme urbanització de la platja de Sant Tomàs hi té alguna repercussió El poble es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, edificà, en honor a sant Cristòfol, Cristòfol Barber i Ametller, el 1769 El 1865 tenia ja 762 h, i assolí el màxim el 1840, amb 1 254 h El 1775 la…
Brest
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament de Finisterre, França, situada a la vora de la rada de Brest.
Té un clima oceànic i una pluviositat de 1 298 mm anuals Port, base militar i arsenal, és també port comercial i centre redistribuïdor per al comerç costaner i un nucli d’indústries elèctriques, de maquinària, químiques, alimentàries i tèxtils Centre d’ensenyament superior Université de Bretagne Occidentale i Centre oceanològic de Bretanya, lligat al Centre Nacional per a l’explotació dels oceans Després de formar part del ducat de Bretanya 1239, esdevingué possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya 1491, fou…
Düsseldorf
Ciutat
Capital del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la vora del Rin.
El centre de la ciutat és a la dreta del Rin, mentre que els nous barris s’estenen per l’esquerra cap a la ciutat de Neuss La indústria hi és una de les activitats més importants, juntament amb el comerç té indústria siderúrgica, química, del vidre, ceràmica, tèxtil, del paper, alimentària, i de la confecció Pel port fluvial hom comercialitza ferro, acer, maquinària i fusta Nus de comunicacions ferroviàries i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universität Düsseldorf, fundada el 1965 Mencionada ja al s XI, la seva carta municipal data del 1288 Centre agrícola, el…
Eleccions presidencials als Estats Units
Se celebren les eleccions presidencials, que enfronten el magnat nord-americà Donald Trump, candidat pel Partit Republicà, amb la candidata pel Partit Demòcrata, Hillary Clinton, exsecretària d’estat els anys 2009-12 i esposa de qui va ser també president en el període 1992-2000, Bill Clinton Amb un discurs agressivament antiestablishment que incomoda gran part de la cúpula del seu partit, però que obté una gran acollida en molts estats, Trump guanya les eleccions a la presidència dels Estats Units En nombre absolut de vots, Clinton té un clar avantatge el 48,2% contra el 46,3%, però, a causa…
calendari republicà

Calendari republicà
Cronologia
Calendari decretat com d’ús obligatori a França per la Convenció el 24 d’octubre de 1793.
Perdurà fins que Napoleó en decretà l’abolició i reintroduí el gregorià a partir de l’u de gener de 1806 Hom prengué el 22 de setembre de 1792, dia de l’equinocci de tardor, la data de la proclamació de la República, com a començament d’una nova era, i fou decretat que l’any civil comencés per l’equinocci de tardor L’any era dividit en dotze mesos, tots de 30 dies Vendemiari, Brumari i Frimari tardor Nivós, Pluviós i Ventós hivern Germinal, Floreal i Pradal primavera Messidor, Termidor i Fructidor estiu Els dies del mes eren dividits en tres dècades Després del darrer dia del mes…
dotació fundacional
Dret civil català
Patrimoni inicial d’una fundació privada que es constitueix en virtut d’un negoci dispositiu, a conseqüència del qual una determinada massa patrimonial es transmet del patrimoni dels fundadors a la fundació.
La dotació és una cessió gratuïta, perquè els fundadors disposin de la totalitat o d’una part del seu patrimoni sense percebre'n cap contraprestació L’acte de dotació es produeix en el moment de la inscripció en el Registre de Fundacions, però els seus efectes es retrotreuen a la data de l’atorgament de la carta fundacional o, si escau, al dia de la mort del fundador A part el patrimoni inicial que la fundació adquireix amb la dotació, ja constituïda pot adquirir altres béns amb la finalitat d’integrar-los al seu patrimoni Els béns de la dotació poden ser destinats amb caràcter…
ilercavó | ilercavona
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que tenia com a nucli central el curs final de l’Ebre.
Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als ilergets…
Policlet
Escultura
Escultor grec, anomenat el Vell.
Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica de la…
Joaquim Llovet i Verdura
Historiografia
Historiador.
Autodidacte, és autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana 1953, Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya 1954-55, on per primera vegada fou posat de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378, La ciutat de Mataró 1956-61, actualitzada el 2000 amb el títol de Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània , Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment 1966, Constructors navals de l’ex-…
Ctesifont
Història
Capital de l’imperi dels parts, a la vora esquerra del Tigris, prop de l’actual Bagdad, al sud d’aquesta ciutat.
En fou l’origen un campament militar part, alçat contra Selèucia del Tigris Trajà i Antoní Pius la prengueren, i Septimi Sever la incendià el 197 Conquerida per Ardašir 224, s’hi inicià la dinastia sassànida Durant les lluites entre Cosroes i Bizanci la ciutat fou assetjada, però al capdavall foren els àrabs els qui la prengueren i posaren fi a l’imperi sassànida El palau reial, la meitat del qual fou destruïda durant la Primera Guerra Mundial, és un dels monuments arquitectònics sassànides més importants de pla rectangular, es caracteritza per l’enorme iwan o sala de les audiències públiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina