Resultats de la cerca

Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913 Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents 1920-22, 1925-30, 1933-42 En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya 1929, 1940 i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol També fou pioner de l’hoquei En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2 D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra…

Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista Després d’una primera etapa en castellà, conreà en català poesia costumista de llenguatge dialectal Collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines La Dulzaina , Museo balear , La Roqueta i Revista Balear , entre d'altres Aconseguí una veritable popularitat amb poemes com “El carboner” i “Ses matances”, amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia  Un dia de matances La seva producció fou recollida a  Obra literària dispersa 1978 Defensà…

Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció

Situació Pati andalusí, amb restes d’enllosat i d’un pou, trobats a l’excavació del carrer de la Costa de Magdalena Ajuntament de Lleida Aquest jaciment arqueològic és situat a l’actual carrer de la Magdalena, just on avui dia hi ha l’Auditori Municipal AOC-ALP Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Jaciment arqueològic L’excavació de l’Antic Portal de Magdalena, que començà l’any 1984 i durà tres anys, va representar un avanç molt important per als estudis d’arqueologia urbana, d’una manera especial per als de l’època medieval, i també va suposar una molt notable aportació al coneixement del…

La capital és Jalapa Enríquez Forma una estreta franja de terra entre la mar i les serralades de la part occidental La zona NW és limitada per la Sierra Madre Oriental Els rius són nombrosos, però curts Blanco, Papaloapán, San Juan, Coatzacoalcos, Pánuco, etc El clima és tropical plujós L’economia es basa en l’agricultura canya de sucre, cafè, tabac, plàtans, moresc, llegums i fruita tropical i en la ramaderia bovina i cavallina Hi ha explotacions forestals, indústria petroliera i dels seus derivats, química, tèxtil i del calçat En temps precolombins fou habitat per tribus de cultura olmeca,…

Alguns d’aquests llacs, després d’haver estat formats per les últimes glaceres del Quaternari fa uns 10 000 anys, han arribat a una etapa final de llur evolució i s’han omplert de sediments, o bé d’una gran quantitat de detritus vegetals restes de troncs d’arbres de totes les mides i de molses que en un medi aquós han constituït regions pantanoses molt semblants a les torberes i que són conegudes amb el nom de muskegs Als Barren Grounds dels escuts precambrians, amb una tectònica i una estructura complicades, el moviment del glaç tendí a obrir-se camí a través dels afloraments…

Centre comercial i industrial ciment, mobles, fàrmacs al qual Porto Empedocle fa d’accés al mar Entroncament ferroviari Conserva importants temples grecs, entre els quals destaquen els temples dòrics de Zeus i d’Hèracles, de la Concòrdia i dels Dioscurs Agrigent fou fundada durant la primera etapa de la colonització grega a l’Occident, el 580 aC La proximitat cartaginesa fou sempre un problema per a Agrigent El tirà Teró intentà d’unificar l’illa sota el domini d’Agrigent, però els altres prínceps de la ciutat s’alçaren amb l’ajuda de Cartago 480 aC Sota la direcció del filòsof…

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de la Generalitat de Catalunya reconeix des del preàmbul la necessitat d’estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i d’adequar-se als requeriments de la societat del coneixement Aquesta mateixa llei contempla com a postobligatoris els ensenyaments secundaris següents batxillerat, formació professional específica de grau mitjà i altres ensenyaments de règim especial d’idiomes, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius L’educació postobligatòria superior comprèn la formació professional…