Resultats de la cerca
Es mostren 3010 resultats
Alimentació sana de la dona durant l’alletament
Si la dona procura al seu fill una lactància natural, la seva alimentació, a l’igual de la de la dona embarassada, ha de complir alguns requisits especials En realitat, les recomanacions per a una alimentació sana són, en línies generals, similars en ambdós casos, tot i que existeixen algunes diferències significatives En primer lloc, la dosi energètica total de la dona que alimenta el seu fill amb llet materna cal que sigui encara més alta que durant l’embaràs, ja que la formació de llet requereix una energia equivalent a unes 700 Kcal per litre de llet produïda Així, doncs, hom…
Centre d’Estudis d’Història de les Ciències (CEHIC)
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1995 a partir de l’antic Seminari d’Història de les Ciències, creat per la Junta de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983.
La seva tasca és la promoció de la docència i la recerca en història de la ciència, de la tècnica i de la medicina Tant el Seminari com el Centre foren dirigits fins l’any 2000 pel catedràtic de física teòrica, Manuel García Doncel L’ha succeït com a director del Centre Xavier Roqué, professor d’història de la ciència El CEHIC disposa actualment de dotze membres ordinaris professors de la UAB, quatre membres extraordinaris professors d’altres universitats o institucions i onze membres adscrits becaris i antics alumnes de doctorat El Centre posseeix un notable fons bibliogràfic i documental…
glockenspiel

Glockenspiel
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió consistent en un metal·lòfon amb làmines afinades per a poder fer una escala cromàtica que es posen a vibrar en ser colpejades amb un martellet o més manejats amb la mà o bé accionats amb un teclat.
També és conegut pels noms joc de timbres, lira campana i campana lira En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels de percussió directa o amb teclat La màxima ressonància s’obté fixant les làmines de manera que els seus extrems descansin damunt un suport de feltre per tal d’amortir-ne la vibració al mínim possible o bé mantenint-les en suspensió damunt els punts nodals El glockenspiel d’orquestra consisteix en trenta planxes d’acer muntades sobre una caixa transportable que es desplega com una taula i se sosté damunt un suport, de manera que les…
Vicent Asencio i Ruano
Música
Compositor.
Rebé la primera formació musical a València, però aviat es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i piano amb Frank Marshall Des de ben jove mostrà interès pel nacionalisme musical i decidí traslladar-se a Madrid per estudiar amb Joaquim Turina i Ernesto Halfter, gràcies als quals entrà en contacte amb línies musicals més modernes i n’assimilà el llenguatge Malgrat tot, el seu referent estètic fou sempre Manuel de Falla, i en la seva obra tingué un gran pes específic l’element hispànic, en especial els elements autòctons valencians El seu nacionalisme…
,
Les serres de Gaià
Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de calcàries,…
parallamps
Electrònica i informàtica
Aparell per a protegir les línies i les instal·lacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes com a conseqüència de curts circuits o maniobres.
Ha de limitar l’amplitud i la durada del corrent a fi d’evitar la desconnexió dels disjuntors o la fusió dels fusibles Generalment hom utilitza com a parallamps el descarregador de sobretensió
via romana

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
© Arxiu Fototeca.cat
Història
A l’antiga Roma, nom donat a cadascuna de les línies terrestres establertes que constituïen la xarxa de comunicació amb tots els punts principals de l’Imperi Romà.
Durant la república, hom construí la via Llatina i la via Salària A la via Àpia 312 aC, que unia Roma-Càpua-Bríndisi, hom utilitzà lloses de pedra Posteriorment foren construïdes la via Flamínia 220 aC i la via Emília 187 aC S’estengueren progressivament cap a les províncies més allunyades de l’Imperi Vista parcial d’un sector de via de l’imperi romà a la ciutat de Tarragona © Arxiu Fototecacat Als Països Catalans la xarxa es desenvolupà des del s II a partir de la Via Augusta, que unia Roma amb Gades Cadis Subsistiren fins a l’ordenació de camins feta per Felip V el 1718 carretera
circuit monolític de microones
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor que opera en les freqüències de microones i que integra en un mateix xip dispositius actius i passius i les línies de transmissió que els interconnecten.
Emprats com a amplificadors de potència, són essencials en sistemes de comunicacions per microones xarxes de satèllits, etc
escaire

Escaire metàl·lic
© Fototeca.cat-Corel
Disseny i arts gràfiques
Oficis manuals
Instrument de fusta, metall o plàstic constituït per dos rengles perpendiculars formant una L o una T (doble escaire), emprat per a traçar angles rectes, línies paral·leles, etc.
ferro

ferro
Heràldica
Metall, generalment emprat pels heraldistes italians i alemanys, representat gràficament per línies diagonals que s’entrecreuen de destra a sinistra i de sinistra a destra de l’escut.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina