Resultats de la cerca

Vida i obra Conegut amb el sobrenom d’ Es Capellà Bo El 1899, poc després de ser ordenat, partí cap a Amèrica Al Brasil, fou professor d’història eclesiàstica al Seminari de Nossa Sra de Carmo i vicari de diverses parròquies, i a l’Argentina ocupà càrrecs a la catedral de Santa Fe i a la parròquia de Firmat El 1913 tornà a Felanitx, on es dedicà a la investigació de la història local Fruit d’aquesta tasca és la seva Història de Felanitx, un estudi exhaustiu de la vila que aparegué en sis toms entre el 1921 i el 1948 A més, dugué a terme una important activitat de conferències i…

La iniciativa de celebrar les jornades partí de l’intellectual suecà Joan Fuster i tingué gran ressò entre un nucli de joves professors i estudiants universitaris de la comarca que aprofitaren l’efervescència cultural d’aquells moments i l’aposta que feren diversos ajuntaments L’entusiasme dels arxivers en la tasca de salvaguardar el patrimoni documental, d’avivar la memòria collectiva, d’engegar programes de recerca vinculats a la renovació historiogràfica i de reivindicar els estudis locals, i el suport de la Universitat de València feren possible l’èxit d’aquells primers encontres L’…

La sala d’espectacles, situada a la plaça del Bonsuccés, fou inaugurada amb el nom de Diorama Animat L’escenògraf i decorador Salvador Alarma hi presentà els seus famosos "quadres animats", dels quals destacava Salvamento de náufragos 1903 El primer film que s’hi projectà fou El hada del bosque , seguit d’ Una excursión al Mont-Blanc El 1903, Fructuós Gelabert fou contractat per Bordàs com a director tècnic hi organitzà els primers tallers de fabricació, comercialització i installació de material cinematogràfic i preparà un laboratori per al revelatge de negatius i tiratge de positius, amb…

Desenvolupament enciclopèdic La microhistòria nasqué al final de la dècada del 1970 a Itàlia com una modalitat més de l’anomenada nova història , un moviment historiogràfic molt heterogeni, aliat contra el determinisme de les explicacions econòmiques, demogràfiques i geogràfiques Davant l’abstracció dels grans models, la microhistòria, aprehenent mètodes característics de l’antropologia, elabora una minuciosa reconstrucció de la “vida real” a través de les descripcions denses que possibiliten els marcs d’estudi relativament reduïts La reducció de l’escala d’anàlisi ha estat un dels aspectes…

Fundada pels fenicis com a centre comercial, esdevingué colònia romana s I dC Convertida al cristianisme al s III, la població sofrí sV una forta persecució per part dels vàndals arrians molts cristians emigraren aleshores a Hispània La ciutat fou destruïda i abandonada amb la invasió àrab Només a partir del 1854 començà d’ésser novament poblada Es conserven, d’època romana, el fòrum, amb la basílica civil, restes de muralles, etc Entre els monuments cristians, cal destacar les restes d’una gran basílica de 9 naus amb columnes i pilastres, un cementiri amb tombes excavades a la roca, una…

És un centre de comunicacions de primer ordre, situat a l’encreuament de fonamentals vies fèrries i carreteres El port és un dels de més tràfic fluvial del país Gaudeix d’una economia molt diversificada, que es beneficia de la producció local de primeres matèries ferro, plom, zinc, coure, alumini i magnesi Es destaca la indústria aeronàutica i automobilística, la de material ferroviari, química, alimentària, tèxtil i de fabricació de components electrònics És també un gran mercat de bestiar, cereals, llana i fusta de construcció Té aeroport internacional Centre d’ensenyament…

Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al segle VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del segle VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del segle V aC es produí una reforma important de les…

És documentat des del 1326 i una vella tradició local vol que la imatge —de la Mare de Déu amb l’Infant sobre el genoll esquerre, de la fi de l’època romànica— fou trobada per un esclau moro sota el cep d’una vinya El santuari fou reedificat al s XVI, i l’actual es construí entre els anys 1727 i 1733, bé que ha estat restaurat i embellit en diferents ocasions La imatge mariana també ha sofert moltes restauracions les darreres el 1928 i el 1940 El seu aplec se celebrava el 5 d’agost abans se celebrava el 8 de setembre També se celebren al Vinyet altres festes populars

L’església parroquial és dedicada a sant Julià al S del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí La parròquia és esmentada ja el 839 El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan s XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells dins el terme actual i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet mort el 1170 motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972, que fou agregat al de Noves de Segre Avui és una entitat …

A partir del 1927 el coronel Woevowsky, exiliat de Rússia, i la seva muller, anglesa, bastiren amb plans del mateix coronel i dins una línia harmoniosa amb el paisatge l’anomenat castell del Cap Roig 1931, amb alguns elements antics aprofitats també projectà cases populars a Calella Crearen també el Jardí Botànic del Cap Roig , amb flora local, i un de petit de gust italià, que foren oberts als visitants Propietat de la Caixa de Girona des del 1969, el jardí és obert al públic i al castell s’organitzen exposicions i concerts destaca la celebració del Festival de Jazz de la Costa…