Resultats de la cerca

Fou company d’armes de Ramon Muntaner a Sicília, on lluitava al servei de Frederic II contra els angevins de Nàpols Entrà a Sciacca durant el setge imposat per aquests 1301-02 Combaté a l’illa de Gerba, i Muntaner, en partir-ne, el deixà com a capità o guarda del castell Defensà Trapani del setge napolità, i intervingué en la treva que hi fou feta 1313-14 Fou curador de Manfred, fill del rei Frederic II 1317 Amb els seus soldats, catalans i almogàvers, vigilà el nou desembarcament angeví prop de Palerm, entrà a la capital i resistí el setge 1325 en ésser alçat aquest, emprengué…

Capella que presideix el veïnat d’Agell de Dalt, antiga quadra situada al NE del poble de Cabrera El terme d’Agell és esmentat per primera vegada en una butlla del 974 del papa Benet VI al monestir de Sant Pere de Rodes, i el 990 el bisbe de Barcelona, Vives, fa el llegat d’un alou in villa Agello Consta que l’església existeix el 1236, quan Guillem de Cerdanyola, afincat al lloc d’Agell, llega uns diners i tota la calç que sigui necessària per a cobrir la teulada de l’església de Santa Helena Les notícies continuen als segles següents en llegats testamentaris i notícies de…

De costums arborícoles i vegetarians, habita les zones muntanyenques del NE de la Xina, el Tibet i Tonquín fins als 3 000 m d’altitud

Són proveïts de nanses per tal de poder-los hissar dalt d’un camió o per a trabucar-los i poder-ne buidar el contingut

És una fulla a la qual ha estat feta una aresta en un dels caps fent-ne saltar les esberles sobreres amb cops donats obliquament

Suposa una concessió recíproca de crèdit bo i esperant la fixació definitiva del saldo i ajornant-ne la liquidació al moment del tancament del compte

Separa les capçaleres dels torrents de Lluc a l’W, de Mortitx al NW, de Sant Jordi al NE i de Sant Miquel al S

Cal binar els guarets quan hom hi vol tornar a sembrar, a fi d’estovar i airejar la terra i destruir-ne les males herbes

Pot incorporar-se a un gran nombre de plats Sembla que és erroni d’atribuir-ne la invenció al marquès Louis de Béchamel 1630-1703

Pertany al de la “cançó de dansa”, com era a França el virelai i el rondeau i a Catalunya i a Provença la dansa, amb els quals sovint es confon El terme en provençal balada, en francès ballade, en italià ballata no és documentat abans del primer terç del s XIII La balada, semblantment a d’altres gèneres afins, duia refrany tornada inicial, cantat pel cor de balladors, i estrofes —generalment tres—, interpretades pel solista, el qual menava la dansa després de cada estrofa tot el refrany era repetit pel cor El contingut era líric, profà o religiós però no manquen balades dramàtiques i…