Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
Miquel Miralles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
1494-1518: Anys de transició
Cavaller amb falcó, Taula de Sant Julià d'Aspa, segle XV RM El període 1494-1518 comprèn els anys del regnat de Ferran II que abasten des de l’inici de la implantació de la insaculació com a sistema d’elecció de diputats i oïdors fins al trienni successiu a la darrera extracció feta encara en vida del Rei Catòlic Sobretot en contrast amb el període anterior, que inclou la Guerra Civil i l’impuls de les reformes de la institució, es pot dir que, durant aquests anys, la Diputació del General sembla decaiguda, gairebé inercial Això no implica que es tracti d’una Diputació en decadència, sinó d’…
El finançament autonòmic
El conseller d’Economia A Mas lliura els pressupostos de la Generalitat a J Reventós, president del Parlament català, Barcelona, 7-1-1997 AVUI L’aprovació de les preautonomies a partir del 1977 va comportar l’establiment d’uns mecanismes de finançament que naixien amb la mateixa precarietat que patien les institucions del moment Fou a partir del 1980, quan els diferents estatuts d’autonomia van començar a ser vigents, que els diferents tipus de finançament previstos en aquells estatuts van entrar en funcionament Fins el 1986 va regir l’anomenat sistema del cost efectiu, en virtut del qual les…
senyal de sincronisme
Electrònica i informàtica
Senyal que té els mateixos atributs i funcions que el senyal de rellotge però que no és necessàriament repetitiu ni té un període constant.
La unitat que té com a sortida el senyal de sincronisme és anomenada generador de senyal de rellotge i sol contenir un oscillador
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…
prebiòtic
Alimentació
Substància que serveix de substrat nutritiu als bacteris intestinals i que no pot ser digerida ni absorbida abans de la seva arribada al còlon.
És capaç de modificar favorablement la composició de la flora del còlon, i el més freqüent és observar el creixement i l’activitat metabòlica de soques del grup dels lactobacils o dels bifidobacteris Els prebiòtics són components alimentaris funcionals que es poden obtenir de manera natural per extracció directa de les plantes arrels, espàrrecs, soja, blat, alls, etc i també a través de la producció sintètica per la conversió enzimàtica de sucres Un exemple d’aliment prebiòtic és el que conté fibres que la digestió humana no pot utilitzar com fructooligosacàrids o inulina, però que són…
fotometal·lografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment fotomecànic que utilitza una planxa de zinc o d’alumini en la qual la imatge que cal tintar no presenta buits ni relleus.
empatar
No guanyar ni perdre en un joc o en una votació perquè hom hi ha obtingut el mateix nombre de punts o de vots.
discreció
Reserva en les accions i en les paraules de qui no fa sinó allò que convé fer ni diu sinó allò que convé dir.
falla de transformació
Geologia
Falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d’una altra sense formació ni destrucció de litosfera.
Les falles de transformació són vores passives de placa i posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal, segons la tectònica de plaques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina