Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
contingentisme
Filosofia
Doctrina filosòfica basada en la contingència de les lleis de la natura i de les diverses «regions» de l’ésser, que s’oposa al determinisme i defensa la llibertat.
Fou exposada per Émile Boutroux
parla
Lingüística i sociolingüística
En terminologia estructural (Saussure), ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.
Per a la gramàtica generativa Chomsky, la parla o actuació anglès performance s’aplica a l’ús que els locutors fan de les regles i a les desviacions que poden modificar el sistema la llengua o competència , en canvi, tampoc no està exempta de creativitat, que afecta el poder recursiu de les regles
vescomtat de Barcelona

Vescomtes de Barcelona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.
A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…
Patricio Aylwin Azócar
Política
Advocat i polític xilè.
Fill d’un alt funcionari del tribunal suprem d’origen gallès, es llicencià en dret el 1943 Exercí la docència, entre d’altres, a la Universidad Nacional i a la Pontificia Universidad Católica Al final dels anys quaranta s’afilià al partit catòlic i conservador Falange Nacional, que presidí en 1950-51 El 1957 fou cofundador del Partido Demócrata Cristiano PDC, que presidí des de l’any següent President del Senat sorgit de les eleccions del 1970 que donaren el govern a la Unidad Popular presidida per Salvador Allende , s’oposà frontalment al programa socialitzador d’aquest Donà suport al cop d’…
Núria de Gispert i Català

Núria de Gispert i Català
© Parlament de Catalunya
Política
Advocada i política.
Biografia Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1971, des del 1986 és membre d’ Unió Democràtica de Catalunya , on ha ocupat diferents càrrecs en els comitès executius locals i comarcals La seva activitat dins l’executiu de la Generalitat de Catalunya s’inicià el 1984 Des d’aquest any, i fins al 1995, fou secretària general dels departaments de Justícia i de Governació i vicepresidenta del comitè director per a l’organització de l’administració de la Generalitat L’any 1995 fou nomenada consellera de Justícia i el 2001 consellera de Governació i Relacions Institucionals Abandonà…
monofisisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté la subsistència de la persona de Crist en una sola natura, divina, després de l’encarnació.
S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’…
Antoni Costa
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà l’Escola Pia el 1738 Ensenyà en els collegis de Balaguer, Mataró, Igualada, Solsona 1771 i Moià 1748-60 S'inicià en el magisteri impartint la classe d’escriure i aritmètica era un molt bon callígraf com ho demostren les actes del capítol provincial de 1771 que redactà A Moià, on residí força anys, ensenyà filosofia i teologia als júniors escolapis també els donà lliçons de matemàtiques, fet que mostra que els escolapis a meitat del segle XVIII ja s’inclinaven per les ciències El capítol provincial del 1753 el nomenà membre de la comissió per a redactar un catecisme per a les…
Peter Robinson
Política
Polític nord-irlandès.
Agent immobiliari de professió, ingressà al Democràtic Unionist Party DUP l’any de la seva fundació 1971 El 1973 en fou elegit membre de l’executiva, el 1974 secretari del Comitè Executiu Central, i posteriorment primer secretari general 1975 i vicepresident el 1980 La seva carrera pública s’inicià el 1977, any en què fou elegit regidor de Castlereagh, on fins el 2007 exercí diversos càrrecs entre els quals el de vicealcalde 1978 i alcalde 1986-88 Elegit membre de la Cambra dels Comuns en les successives eleccions generals des del 1979 fins el 2005, el 1985 dimití uns mesos en protesta per l’…
Giosuè Carducci

Giosue Carducci
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Poeta i crític literari italià.
Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina