Resultats de la cerca
Es mostren 4467 resultats
William Burroughs
Literatura
Escriptor nord-americà.
Procedent d’una família benestant, estudià a Harvard, on conegué AGinsberg, JKerouac i altres integrants del moviment beat , amb els quals compartí l’esperit de rebellia i de provocació Posteriorment, menà una existència errant el 1951 matà accidentalment la seva dona, fet que determinà, segons ell, la seva carrera literària Addicte a l’heroïna fins el 1959, relatà aquesta experiència a Junkie 1953 i a Naked Lunch 1957, les seves novelles més conegudes, que han esdevingut punts de referència de l’anomenada contracultura Les obres posteriors, de contingut visionari i tècnica…
Arthur Bliss
Música
Compositor anglès.
Fou professor al Royal College of Music de Londres, director musical de la BBC 1942-44 i Master of Queen’s Music 1953 Reaccionà contra el Romanticisme, cercant un estil, a vegades humorístic, que té punts de contacte amb el Grup dels Sis Escriví música orquestral A Colour Symphony , 1922 Music for Strings, 1935, escènica The Tempest , per al cinema The Shape of Things to Come , 1936, concerts, música de cambra Conversations , 1919 Quintet amb clarinet , 1932, per a cant amb conjunt instrumental Madam Noy , 1918 Rhapsody , 1919 Rout, 1919 Pastoral 1929 Morning Heroes 1930, l’òpera The…
Jesús García Leoz
Música
Compositor navarrès.
Fou nen cantor de la catedral de Pamplona i posteriorment membre de l’Orfeón Pamplonés Es traslladà a Madrid, on fou deixeble de C del Campo i J Turina Gaudí d’un gran reconeixement com a pianista, professió amb la qual es guanyà la vida La seva obra musical té punts de contacte amb l’andalusisme de Turina, si bé fou molt receptiu als nous corrents musicals europeus i els seus gustos musicals incloïen la música barroca i la clàssica Fou un compositor molt popular, rebé en dues ocasions el Premio Nacional de Música i compongué una gran quantitat de bandes sonores, com ara la de…
Cobla Selvatana
Música
Cobla orquestra catalana fundada el 1913 a Caçà de la Selva (Gironès ) pel tenorista Ramon Serrat, que en fou el primer director, el tible Pere Mercader i el fiscorn Pere Arpa.
Entre els seus components han figurat nombrosos virtuosos, com els tenoristes J Coll, Ll Cotxo i J Colomer, el fiscorn J Puig "Moreno" i el contrabaixista D Sunyer Quant als compositors, cal destacar R Serrat, P Mercader, J Gravalosa i P Fontàs, que fou el darrer a dirigir la formació Ha enregistrat un total de trenta-un discos de sardanes i ha actuat en importants esdeveniments sardanístics arreu de Catalunya, Andorra i el Rosselló, i puntualment en diversos punts de la resta de l’Estat espanyol i a les Illes Balears, a més d’haver participat diverses vegades en programes de…
Generazione dell’ottanta
Música
Nom donat al grup de compositors italians nascuts al voltant de l’any 1880 i que començaren a donar-se a conèixer al principi del segle XX.
Respecte de la generació anterior G Puccini, P Mascagni, R Leoncavallo, s’observa la creixent pèrdua d’importància de l’òpera com a gènere central de la música italiana Els principals representants de la Generazione dell’ottanta són F Alfano, A Casella, GF Malipiero, I Pizzetti i O Respighi, entre d’altres No formen, de cap manera, un grup unitari i entre ells hi ha sovint diferències tan grans com els punts que puguin tenir en comú, si no més La Società Italiana di Musica Moderna, creada per Casella l’any 1917, tingué com a membres la majoria dels compositors esmentats i durant…
sistema limfàtic

El sistema limfàtic
© IDEM
Biologia
Conjunt de vasos, ganglis i òrgans limfàtics que, distribuïts per tot el cos, drenen el líquid extracel·lular (limfa).
Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies, a la base…
Syllabus
Recull de vuitanta proposicions condemnatòries de les doctrines progressistes, publicat per Pius IX (1864).
Dividit en deu paràgrafs, hi són condemnats el panteisme, el naturalisme, el nacionalisme, l’indiferentisme, el latitudinarisme, el socialisme, el comunisme, el liberalisme, les societats secretes, les societats bíbliques, les doctrines sobre l’autonomia de la societat civil, de l’ètica natural i del matrimoni civil i les doctrines que negaven la sobirania temporal del papa Suggerida la condemna en massa per VG Pecci Lleó XIII al sínode de Spoleto 1849, la base del text fou la llista d’errors de la Instruction Pastorale 1860 de Ph Gerbet, bisbe de Perpinyà, aprovada a Roma en una assemblea…
Teglatfalassar I
Història
Rei d’Assíria (1115-1077 aC).
Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers En cinc anys 1115-11 conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània Al S, a l’últim, prengué Babilònia La seva ocupació no fou, però, duradora Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II Hom li deu algunes restauracions…
Pierre Paul Grassé
Zoologia
Zoòleg occità.
Fou professor de la facultat de ciències de París, director del Laboratoire d’Évolution des Êtres Organisés 1941 i membre de l’Académie des Sciences 1948 Ha fet nombrosos treballs sobre els cicles i la citologia dels protozous, la biologia i el comportament de diversos insectes, especialment els socials, etc És autor de gairebé 300 llibres, entre els quals cal destacar Traité de zoologie , en 25 volums 1948-1967, Parasites et Parasitisme i Précis de biologie animale 1957 a L’évolution du vivant 1973 i Toi, ce petit dieu 1971 es mostrà contrari a les postures de l’evolucionisme clàssic o…
John Flamsteed
Astronomia
Astrònom britànic.
Estudià a Cambridge, i l’any 1675 fou designat astrònom reial L’any següent fou fundat l’observatori reial de Greenwich, i Flamsteed en fou nomenat director, càrrec que ocupà fins que morí Estudià els eclipsis solars i proposà un mètode per a determinar anticipadament les condicions d’observació d’aquests eclipsis des dels diferents punts de la superfície terrestre Perfeccionà els mètodes i els instruments per a l’observació dels estels i aplicà aquestes millores a la correcció i a l’ampliació dels catàlegs d’estels fruit d’aquesta tasca fou el Catalogue and Observations of Stars…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina