Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Nit dels vidres trencats
Història
Nit del 9 al 10 de novembre de 1938 en què, promoguts pel govern nazi, tingueren lloc una sèrie d’atacs coordinats contra els jueus, els seus domicilis i les seves propietats, a Alemanya i als estats recentment annexats d’Àustria i Txecoslovàquia
.
El nom Kristallnacht en alemany, que literalment vol dir 'Nit dels vidres' prové del gran nombre d’aparadors de comerços i finestres destrossats que aquest acte produí La Nit dels vidres trencats fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder 1933, especialment les lleis de Nuremberg 1935, per les quals es desproveïa els jueus de la ciutadania alemanya Hom estima en prop d’un centenar els jueus assassinats i en diversos centenars els ferits quant a les sinagogues incendiades, superaren de llarg el miler i els comerços destruïts foren uns 7500 Es…
primera pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt dels tractats de pau que clogueren la guerra dels Trenta Anys a la mar Bàltica i que tingueren lloc a Oliva (maig del 1660), Copenhaguen (juny del 1660) i Kardis (juliol del 1661) entre Suècia, Dinamarca, Polònia i Rússia.
Suècia obtingué el reconeixement de la seva sobirania sobre Pomerània, Livònia, Escània, Blekinge i les illes Åland, fet que suposava l’hegemonia sobre la Bàltica
Visconti
Llinatge gibel·lí italià, originari de la Llombardia, els membres del qual apareixen des del segle X amb la qualitat de varvassors majors i feudataris dels arquebisbes milanesos, dels quals tingueren per dret hereditari el càrrec de vescomtes (visconti), d’on prengueren el nom.
Els Visconti establerts a Milà tenen com a genearca conegut Uberto Visconti mort abans del 1248, del qual descendeixen les línies principals del llinatge Amb el seu fill, Ottone I Visconti mort el 1295, començà la influència política del llinatge fou arquebisbe de Milà i senyor de Milà 1277-78 i 1282-95 Un altre fill, Gaspare Visconti , fou avi dels germans Gaspare Visconti tronc de la línia dels senyors de Fontaneto i Cassano Magnoso , extingida el 1693, de la branca dels comtes de Fagnano , extingida el 1514, i de la branca dels comtes de Brebbia , extingida el 1750 i Lodrisio Visconti mort…
L’apropiació del món
Aquests mapes representen sintèticament i d’una manera aproximada tant el món conegut per les grans cultures exploradores als segles XV i XVI com la situació geogràfica i cronològica dels principals viatges de “descobriment” i l’apropiació que realitzaren els occidentals fins al final del segle XX Durant la segona meitat del segle XV, els territoris coneguts per cadascuna de les grans cultures de l’època asteca, incaica, cristiana, islàmica, índia, xinesa, japonesa i polinèsia eren només una petita part del món, llevat que es confirmessin les agosarades hipòtesis de Gavin Menzies sobre unes…
Els gremis i l’assistència en l’antic règim
Els gremis desfilant a la processó de Corpus, Barcelona, sd MHCB / RM El sistema gremial conformà un entramat institucional bàsic en la ciutat de l’antic règim En general, aquest sistema acomplí les funcions de regular la producció de béns fabricats i d’enquadrar socialment un sector important de la població urbana l’artesanat Els gremis tingueren un paper inexcusable en l’organització de la producció, del treball i de la comercialització, dins l’àmbit dels seus respectius oficis En aquest terreny, exerciren una regulació positiva i privilegiada Positiva, perquè obtingueren la…
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…
Cabília
Geografia
Nom donat a les comarques de la meitat oriental del nord d’Algèria, accidentades per l’Atles del Tell, entre la plana de la Mitidja (oest) i la plana de Bona (est), la Mediterrània (nord) i els altiplans d’Alger i Constantina (sud).
Consta de quatre parts la Gran Cabília, la Petita Cabília, la Cabília de Collo i la Cabília Oriental La Gran Cabília , limitada a l’oest per la vall del riu Isser i a l’est i sud-est per la vall del riu Soummam-Sahel, és un massís muntanyós molt accidentat, amb un nucli format per roques precambrianes, i al sud les calcàries modernes i els gresos, que formen el mont Djurdjura 2308 m al Lalla Khadidja, el qual s’estén d’est a oest en una doble carena de crestes serrades És una de les àrees més poblades d’Algèria, i és habitada per amazics sedentaris, que practiquen una agricultura primitiva i…
Borgonya
Antiga província de França, limitada al N per la Xampanya, a l’W pel Nivernès i el Borbonès, al S pel Lionès i la Bresse, i a l’E per la Savoia i el Franc Comtat.
És una regió sense unitat geogràfica, dins la qual hom distingeix diverses àrees la septentrional, anomenada Baixa Borgonya , on els planells de poca altura alternen amb les valls mitjanes dels rius Yonne i Armançon l’occidental, que s’estén sobre una part del massís del Morvan i les planures argiloses dels entorns l’àrea oriental o Alta Borgonya , formada per altiplans calcaris coberts de bosc i que davalla en graderies fins a les planures del riu Saona i la meridional, on hi ha la regió industrial de Montceau-les-Mines i Le Creusot i les regions ramaderes de Charolais i el Mâconnais És una…
veler | velera
Història
Teixidor de vels de seda.
El seu camp de treball era molt ampli —per exemple, a Manresa, més de 30 especialistes de teixits—, però centrat en els vels i mocadors de seda, tafetans i burates també utilitzaven el cotó i el fil mesclat El gremi de velers més important dels Països Catalans fou el de Barcelona Organitzat corporativament, amb privilegi reial en 1533-37, obtingué noves ordinacions del lloctinent el 1564, i del rei el 1599 Als segles XVI i XVII la seva projecció econòmica i social fou secundària A partir del 1680 participà en la conquesta del mercat peninsular L’activitat gremial es revifà en…
quinta
Militar
Mètode establert per a completar les unitats militars consistent inicialment, a sortejar els homes útils, a una cinquena part dels quals correspon d’incorporar-se.
A partir del s XVII, arran de la decadència dels terços i la manca de soldats voluntaris, malgrat l’assignació a files dels desenfeinats i malfactors, hom implantà el sistema de quintes Aquest sistema sempre fou impopular, per tal com les llistes prèvies d’homes útils eren plenes d’exempcions, de manera que les classes treballadores suportaven el pes del servei militar, força llarg i onerós Així, la supressió de les quintes fou sempre una reivindicació del progressisme i dels partits populars A l’Estat espanyol, la llei de 19 de febrer de 1873 les ometé, i foren superades definitivament amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina