Resultats de la cerca

Estudià violí i piano amb el seu pare, però ben aviat es decidí pel violoncel, i ingressà al Conservatori de Moscou Amb només quinze anys fou contractat com a violoncellista principal de l’Orquestra del Teatre Bol’šoj de Moscou Abandonà Rússia a divuit anys i s’establí a Alemanya, on es perfeccionà amb J Klengel Gràcies a l’ajut del director W Furtwängler, entrà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, de la qual fou violoncellista principal A vint-i-sis anys decidí emprendre la carrera de solista Debutà als Estats Units amb la Filharmònica de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski S’…

El seu pare i el seu germà gran foren els fundadors d’una coneguda empresa dedicada a la fabricació de material esportiu La seva mare, que cantava i tocava el piano, despertà el seu interès per la música Començà els estudis de violí amb Ulpiano Chiti a Florència i els prosseguí amb Juan Buitrago als EUA Es perfeccionà al Conservatori de París i debutà en aquesta ciutat interpretant el Concert en si menor , de C Saint-Saëns El mateix compositor l’acompanyà en un dels seus concerts a Florència El 1908 retornà als EUA, on es presentà en un concert amb la Simfònica de Nova York, dirigida per…

Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977 en posar-se…

Començà els estudis de violí molt jove amb Max Fiedelmann, a Odessa, i els continuà amb Alexander Fiedelmann a Berlín Fou deixeble de Leopold von Auer al Conservatori de Sant Petersburg Feu el primer concert professional a Oslo el 1915, i tres anys després debutà als EUA amb un concert al Carnegie Hall El 1924 adoptà la nacionalitat nord-americana Aconseguí gran notorietat amb nombroses gires de concerts per Amèrica, Europa i Austràlia El 1938 fixà la seva residència a Califòrnia, on treballà per a diferents estudis cinematogràfics com a intèrpret de moltes bandes sonores Fou professor del…

Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés, on ensenyà…

De pare italià i mare austríaca, començà els estudis musicals a l’escola del seu pare a Viena, i els continuà al conservatori de la ciutat amb Ottokar Sevcik A nou anys feu la seva primera aparició en públic i quan en tenia catorze fou convidada pel director Arthur Nikisch a tocar en un concert amb l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig Es perfeccionà a Viena amb Rosa Hochmann Debutà als EUA el 1921, amb un concert a Nova York Les seves actuacions a Alemanya s’interromperen el 1933 Prosseguí la seva carrera amb aparicions en totes les grans orquestres americanes i amb gires per l’Amèrica del…

El seu pare, Robert Peinemann, amb qui feu les primeres lliçons de música, era violinista i membre d’una orquestra de Magúncia Continuà els seus estudis de violí amb Heinz Stanske a Heidelberg 1951-53 Es traslladà a Londres per ingressar a la Guildhall School of Music and Drama i, parallelament, es perfeccionà amb Max Rostal 1953-56 Fou la guanyadora del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic, amb només dinou anys Aquest fet li obrí les sales més importants d’Alemanya, en concerts dirigits per Herbert von Karajan, Joseph Keilberth,…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà en les disciplines de violí i violoncel Posteriorment, hi estudià cant i guanyà el primer premi del conservatori, mentre treballava a la Comédie Française Debutà a l’Òpera Còmica de París el 1941 amb el paper de Pelléas, que enregistrà un any més tard i que cantà ininterrompudament fins els anys vuitanta Més tard cantà al Theater an der Wien 1946 i al Festival Holandès d’Amsterdam 1948 El 1949 debutà al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York Malgrat tot, centrà la seva carrera a França, especialment a l’Òpera Còmica…

Ha estat descrita per alguns autors com una giga lenta, però se’n diferencia per l’extensió sovint irregular de les frases i per la textura contrapuntística Rítmicament destaca l’ús d’anacrusis, figures amb punt, síncopes i hemiòlies Com a dansa teatral, fou utilitzada sovint com a entrée dins de l’òpera francesa i el ballet, des de JB Lully fins a JPh Rameau Durant el segle XVIII aparegueren loures estilitzades com a peces instrumentals, que eventualment formaven part de la suite , però sense assolir la popularitat de danses com la bourrée o la gavotte N’hi ha exemples en F Couperin, en…

Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de fragments o…