Resultats de la cerca
Es mostren 26072 resultats
Gustave Charpentier
Música
Compositor francès.
Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon La suite d’orquestra Impressions d’Italie 1890, alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise 1900 compongué també Julien 1913, segona part d’una trilogia que no completà El mateix to té el Chant d’apothéose 1912
Alfonso Grosso
Literatura
Novel·lista andalús.
La seva prosa s’insereix en el realisme social amb un estil molt acurat i un cert barroquisme en la sintaxi Entre les seves obres destaquen La zanja 1961, Un cielo difícilmente azul 1961, El capirote 1966, Guarnición de silla 1970, Con flores a María 1981 i Otoño indio 1983 Cada cop més al marge del món literari, la seva obra posterior té poc interès
George Doncieux
Folklore
Folklorista francès.
Llicenciat en dret i doctor en lletres, entre el 1880 i el 1884 collaborà en diverses revistes parisenques amb articles de crítica literària i amb poesies Després es dedicà gairebé exclusivament a l’estudi de la cançó popular Le romancero populaire de la France , pòstum 1904, té un gran interès per a la cançó catalana, tot i que els seus mètodes han estat superats
Hippolyte Delaroche
Pintura
Pintor francès conegut amb el nom de Paul Delaroche
.
Deixeble de Gros, fou el pintor de la burgesia posterior a la Revolució del 1830 Té una primera etapa de pintor d’història Assassinat del duc de Guisa , 1835, Musée de Chantilly i una segona —des del 1837— de pintor religiós Enterrament de Crist i de retratista Lamartine Decorà l’hemicicle de l’École des Beaux-Arts de París, on representà la història de les arts
formant
Música
Relació, entre la intensitat i la freqüència dels harmònics d’un so generador, que defineix el timbre d’un instrument o d’una veu.
Així, el formant de la nota la3 d’un violí és diferent del formant de la mateixa nota d’un clarinet fins i tot, les diferències entre les vocals responen a formants diferents que permeten dir que la ’i’ té ’un timbre més agut’ amb un formant més agut, és a dir, que els harmònics aguts ressonen més fort que els greus que no pas la ’a'
canya

Canya senzilla d’un clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom que, sovint, es dona a la llengüeta, senzilla o doble, d’alguns instruments aeròfons.
Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica
piano de maneta
Música
Tipus de piano mecànic que sona en girar una maneta que acciona el suport programat del so, normalment un corró amb pues, o bé un plec de paper, un cartró perforat o un rotlle de paper perforat.
La seva sonoritat divergeix de la del piano, ja que normalment no té apagadors i els martells són recoberts de cuir Molt emprat pels músics de carrer a partir del segle XIX, la seva invenció s’atribueix a l’anglès Joseph Hicks La seva construcció fou durant molt temps italiana i anglesa, i la major parts dels seus fabricants a Anglaterra foren d’origen italià
estadística de Fermi-Dirac
Física
Estadística que regeix la distribució d’un conjunt de fermions en funció dels possibles valors de l’energia i de les posicions.
Té en compte les regles quàntiques, i el principi d’exclusió de Pauli Quan un conjunt de partícules és regit per l’estadística de Fermi-Dirac, la seva funció d’ona total és antisimètrica respecte a l’intercanvi de dues de les partícules és a dir, que canvia de signe sota l’intercanvi de les dues partícules La funció de distribució és la distribució de Fermi-Dirac
Santfeliuenc Futbol Club
Futbol
Club de futbol de Sant Feliu de Llobregat.
Com a data de la seva fundació consta el 3 de desembre de 1905, quan disputà el seu primer partit, amb el Catalònia FC de rival El 1915 s’afilià a la Federació Catalana de Futbol En la temporada 2012-13 militava a primera catalana Disputa els seus partits al camp municipal del Parc Esportiu de Les Grases Té diversos equips de futbol de base
Squash 4
Esquaix
Club d’esquaix de Terrassa.
Fundat el 1984, inicialment tingué quatre pistes d’esquaix i es dedicà exclusivament a aquest esport Té equip de competició d’esquaix i soft-ràquet i ha acollit diversos play-off de la Lliga Catalana d’esquaix Després d’uns quants anys de funcionament, amplià l’oferta esportiva oferint classes de judo, taekwondo, karate, aeròbic i altres activitat dirgides Disposa d’unes installacions de 1500 m 2