Resultats de la cerca
Es mostren 119433 resultats
escull

Escull coral·lí
© Fototeca.cat-Corel
Geomorfologia
Roca a flor d’aigua o a molt poca distància de la superfície de l’aigua.
N'hi ha de diversos tipus el format per les roques aïllades dels penya-segats a causa del retrocés d’aquests sota l’acció erosiva de les aigües, i els corallins, constituïts per l’acumulació de coralls, madrèpores, algues corallines, etc, que es troben a les zones que presenten unes condicions ecològiques determinades temperatures superiors a 18°C, bona illuminació, profunditat no inferior a 25 m, immersió constant, aigües bastant mogudes riques en oxigen i matèries nutritives, forta salinitat Tipus d’esculls corallins són l' escull de franja , format sobre una plataforma litoral…
radiosonda
Meteorologia
Transports
Instrument meteorològic destinat a l’estudi de les propietats de l’aire en l’altura.
Essencialment consisteix en un petit baròmetre aneroide, un termòmetre bimetàllic i un higròmetre d’absorció Tot això és collocat en una caixa protectora, però que permet el pas de l’aire a través seu La caixa conté, també, un petit transmissor de ràdio Aquest conjunt és subjectat a un baló sonda que l’eleva i és transportat pel vent Amb un receptor situat a terra és possible de conèixer ben sovint la pressió, la temperatura i la humitat atmosfèrica El vent en l’altura pot ésser determinat observant el moviment del baló amb un teodolit Els models perfeccionats porten un reflector, de manera…
Alcoleja
Municipi
Municipi del Comtat, situat a la serra d’Aitana.
Al vessant septentrional d’aquesta serra comprèn una gran part de la capçalera del riu de Frainos al vessant meridional, un petit sector de la vall de Seguró, capçalera del barranc del Port o de Tagarina, a la conca del riu de Sella El port de Tudons, per on passa la carretera que comunica el Comtat amb la Vila Joiosa, és el punt de contacte entre aquests dos sectors La part més muntanyosa del terme és coberta de pasturatges i de boscs de pins i d’alzines La terra és, en general, molt repartida i és explotada pels propietaris Al secà hom conrea oliveres, arbres fruiters i, principalment,…
estiatge
Geografia
Disminució del cabal d’un riu en una època de l’any determinada.
Pot ésser degut a diverses causes en els rius de plana es produeix durant l’època d’eixut, en la qual la pluviositat és molt baixa i l’evaporació és intensa Hi contribueix també la disminució de l’aportació aqüífera dels mantells subterranis deguda a la intensitat i la durada de l’eixut, el qual és molt important en els rius mediterranis i en els de les zones tropicals En els rius de muntanya, de règim nival, l’estiatge es produeix durant l’estació freda, a causa de la retenció hivernal de les aigües a la capçalera Durant l’estiatge les aigües corren pel canal d’…
pornografia
Sociologia
Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, amb la finalitat d’excitar sexualment, feta, generalment, amb afany de lucre.
Difícil de definir, com el d'obscenitat, és un concepte artificial, subjectiu i ideològic, mancat de significat psicològic la seva pretesa frontera amb l'erotisme depèn de factors culturals, socials i religiosos Condemnada actualment per lleis i tractats internacionals, és considerada com l’erotisme més groller i barat o com una sexualitat del grau més baix i inferior, quasi animal El concepte és aplicat, doncs, indiscriminadament, a tot allò que hom considera que va més enllà d’un erotisme tingut per respectable
coure

Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…
document
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Segons el documentalisme, en sentit ampli, qualsevol font de dades recuperables en el temps i en l’espai.
La noció estricta de document en diplomàtica clàssica coincidia amb la del terme diploma , el qual tenia, fonamentalment, un contingut jurídic Alguns diplomatistes amplien ja l’objecte d’estudi d’aquella ciència als actes administratius, de qualsevol mena resolucions, informes, notícies, inventaris, comptes i notes, etc Segons la noció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d’arxiu segons aquest criteri, cal considerar que tot document té origen en una institució o persona jurídica —que n'és l’agent productor—, que està interessada a conservar i…
híbrid
Biologia
Dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.
L’encreuament entre espècies pròximes pot donar lloc a híbrids que generalment són estèrils, com és el cas dels muls, producte de l’encreuament de l’ase i l’egua En els vegetals l’encreuament interespecífic és més fàcil, pot ésser fèrtil i donar lloc, directament o indirectament, a la formació de noves espècies Els híbrids intraspecífics són molt corrents, com és el cas dels gossos, que han donat lloc a moltes races diferents L’home aprofita les tècniques d’hibridació per a millorar les característiques de les plantes i els animals
gust
Biologia
Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.
En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les…
peneplà
Geomorfologia
Gran superfície planera amb molt poques desnivellacions.
Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials joventut, maduresa, senilitat En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks , originats per causa de llur major resistència a l’erosió härtling o perquè es troben bastant allunyats de les valls importants fernling