Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
resultatiu | resultativa
Gramàtica
Dit dels verbs que impliquen un estat present que resulta d’una acció passada, com saber, tenir, viure, quedar-se, per oposició a d’altres verbs que impliquen una acció en curs d’acompliment o una acció momentània, com aprendre, prendre, néixer, venir.
Els verbs resultatius tenen sovint el mateix sentit que els perfets d’altres verbs jo sé suposa jo he après tinc, he pres viu, ha nascut es queda, ha vingut
refaccionari | refaccionària
Dret
Dit del crèdit que procedeix de diners deixats per adobar o fabricar una cosa, com és ara una nau o una casa, o bé del valor dels treballs i materials emprats en l’obra, per la qual cosa té un dret de preferència.
azeotròpic | azeotròpica
Química
Dit de la mescla de dos o més líquids volàtils que a una pressió determinada té un punt d’ebullició constant i es destil·la sense canvi de composició destil·lació), és a dir, que el vapor té la mateixa composició que el líquid.
En un principi hom cregué que aquesta mescla constituïa un compost definit pels components de la mescla, però no és així, puix que si l’ebullició es verifica a una pressió diferent no solament canvia el punt d’ebullició sinó també la composició Una mescla azeotròpica és anomenada de punt d’ebullició màxim quan aquest és més alt que el dels seus components azeotropia positiva i de punt d’ebullició mínim quan és més baix azeotropia negativa
antipell
Química
Dit dels productes que hom afegeix als vernissos i les pintures (especialment als d’assecat ràpid) a fi d’evitar que, per oxidació, es formin tels més o menys espessos en llur superfície mentre romanen a l’interior dels pots durant l’emmagatzematge.
Hom utilitza com a antipell antioxidants o bé certs solvents capaços de dispersar els productes molt polimeritzats, evitant llur coalescència, i d’absorbir oxigen sense modificar llur volatilitat Els antipell han d’alentir al màxim la velocitat d’assecatge Els més utilitzats, tots ells antioxidants, són alguns productes fenòlics i sobretot diverses oximes, especialment l’oxima de la 2-butanona, per a pintures, i l’oxima de la ciclohexanona, per a tintes d’impremta
amfitàl·lic | amfitàl·lica
Micologia
Dit dels fongs que originen espores amb dos nuclis, designats un d’ells positiu i l’altre negatiu, que en germinar donen micelis amb les dues menes de cèl·lules, cosa que els permet d’unir-se per peritogàmia com si fossin homotàl·lics.
circumcel·lió | circumcel·liona
Història
Religió
Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els s. IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església catòlica.
Afiliats a la secta donatista, prengueren el títol de Milites Christi
bé reservable
Dret
Bé adquirit, generalment per herència, del qual l’hereu o legatari, dit reservista
, no pot usar lliurement, per tal com la llei estableix que, a la mort del reservista, aquest bé ha de passar amb preferència a determinats parents del primer causant.
cotissat | cotissada
Faixa cotissada
© Fototeca.cat
Heràldica
Dit de la faixa, la banda, la barra i el xebró quan són col·locats entre dues cotisses, una a cada costat, que segueixen la mateixa direcció; quan aquelles peces van acompanyades de dues cotisses a cada costat, l’escut és anomenat doblement cotissat.
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…
Adam
Escultura
Família d’escultors francesos; els més destacats són Lambert Sigisbert Adam
dit Adam l’Ainé
(Nancy 1700 — París 1759), que treballà per a Lluís XV als jardins de Versalles (font de Neptú) i publicà un recull d’escultura grega i romana ( Recueil de sculptures antiques
, París 1754), i els seus germans Nicolas Sébastien Adam
dit Adam Cadet
(Nancy 1705 — París 1778), autor de la tomba de la reina Caterina Opaliuska, 1749, a Nancy, i François Gaspard Adam
(Nancy 1710 — París 1761) que treballà per a Frederic II de Prússia a Potsdam.
Conrearen un estil barroc derivat de Bernini