Resultats de la cerca
Es mostren 30159 resultats
Jordi Socias
Fotografia
Fotògraf.
De formació autodidàctica, inicià l’activitat professional documentant gràficament la Transició espanyola a la revista Cambio 16 l’any 1972, de la qual fou corresponsal a Barcelona 1973-75, amb fotografies com La senyera catalana 1976 o La signatura de la Constitució 1978 L’any 1972 fundà també amb altres fotògrafs l’Agència Popular Informativa API, i el 1979 féu la primera exposició individual a la Galeria Spectrum de Barcelona 1979 L’any següent cofundà l’agència fotogràfica Cover , que dirigí en 1980-84 i 1991-94 Ha estat editor i fotògraf de nombroses revistes culturals com ara Madrid…
Muhammad Hussein Fadl-Allah
Política
Clergue xiïta libanès d’origen iraquià.
El seu pare era un destacat estudiós de l’Alcorà i, entre els seus títols en figurava un que el vinculava per descendència directa amb Mahoma Després de completar estudis teològics a Najaf, el 1966 es traslladà al Líban, d’on procedia la seva família Installat a Beirut, esdevingué un prominent líder religiós i obtingué un gran predicament amb les seves conferències i sermons, i una enorme influència tant al Líban com en diversos estats islàmics a través de la fundació de nombroses escoles religioses, obres i institucions caritatives Gran Aiatollà des del 1989,…
Miquel Cors
Ràdio i televisió
Actor.
S'inicià com a cantant a finals dels anys seixanta, i als anys setanta participà en l’Assemblea d’Actors i Directors, moviment per a la renovació de l’escena catalana Participà, entre d’altres, en espectacles musicals com ara Bestiari , basat en poemes de Pere Quart i produït per La Trinca 1972, en el disc Llegendes de Catalunya 1975, de Guillermina Motta, l’espectacle de cabaret Tela Marinera 1975 i l’òpera rock Granja Animal 1976 Posteriorment centrà la seva activitat en el teatre i actuà, entre d’altres, a L’òpera de tres rals 1984, de B Brecht i dirigida per M Gas, Romeo i Julieta 1986,…
Hèctor Parra i Esteve
Música
Compositor.
Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, estudià amb Carles Guinovart, David Padrós, Brian Ferneyhough i Jonathan Harvey, i es perfeccionà a Lió i París, on s’ha vinculat de manera molt estreta a l’ Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique IRCAM Resident a París 2002, des del 2013 és professor de composició del curs internacional de composició de l’IRCAM-Centre Pompidou La seva obra es caracteritza per la recerca contínua d’una nova expressivitat sonora i per donar un nou sentit a l’ús dels recursos derivats de l’electrònica És autor d’obres orquestrals, entre…
Banksy
Art
Nom amb el qual hom coneix un artista britànic de carrer d’identitat incògnita.
S’inicià en els cercles underground de Bristol, on els seus grafits començaren a ser vistos en 1990-94 i obtingueren una gran difusió Aviat traslladà la seva activitat a Londres, d’on més endavant passà a diverses grans ciutats del món, entre d’altres, Berlín, Barcelona, Nova York, París, Los Angeles o Nova Orleans Actualment, moltes de les seves realitzacions i els seus murals reben alguna mena de protecció Parallelament, malgrat el caràcter contestatari i agressivament crític amb la societat de consum i el capitalisme, la seva obra ha conegut una creixent cotització en el mercat de l’art…
César Gómez Campo
Botànica
Botànic castellà.
Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal 1966, el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana a partir de…
Trajan Bašescu

Trajan Bašescu
© OTAN
Política
Polític romanès.
Graduat el 1976 en estudis de marina civil, del 1976 al 1987 fou oficial en vaixells de la marina mercant romanesa NAVROM, director d’una delegació a Anvers 1987-89 i cap d’inspeccions de marina civil 1989-90 Després de l’enderrocament del comunisme 1990 i afiliat al Partit Democràtic, fou ministre de Transports 1991-92, i del 1992 al 2000, diputat al Parlament Del 1996 al 2000 tornà a ser ministre de Transports Posteriorment, del 2000 al 2004, fou alcalde de Bucarest, i del 2001 al 2004, president del Partit Democràtic El desembre del 2004 fou elegit president de Romania en substitució de…
Galina Višnevskaja
Música
Soprano russa.
Visqué una infantesa i una adolescència molt difícils, marcades per un trencament familiar traumàtic i per les dificultats econòmiques Estudià música a la seva ciutat natal amb V Garina El 1944 fou contractada per una companyia teatral que actuava per als soldats L’any 1951 començà estudis acadèmics de cant, que hagué d’interrompre en contreure la tuberculosi Tanmateix, l’any següent fou seleccionada per a cantar al Teatre Bol’šoj de Moscou, on el 1953 debutà a Eugeni Oneguin , de Čajkovskij L’any 1955 es casà amb el violoncellista Mstislav Rostropovič i, com a ell, les autoritats…
,
xocolata

Primer pla d’un bodegó de xocolates
© Fototeca.cat - G. Serra
Alimentació
Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat —s’hi pot afegir mantega de cacau—; el conjunt pren un aspecte sòlid, homogeni i compacte.
Hi és permesa la incorporació d’aromatitzants canyella, vainilla, etc i lecitina Els ingredients són mesclats i amassats en calent, refinats fent-los passar per cilindres que redueixen les dimensions de les partícules, emmotllats en forma de rajola, pastilla, figures, etc i refredats d’una manera controlada, per tal d’evitar una distribució irregular dels components eflorescències blanques de greix a la superfície Entre la gran varietat de menes de xocolata, cal destacar la xocolata amargant que és feta fonamentalment amb pasta procedent de la mòlta de cacau torrat i espellofat,…
glossador
Història del dret
Jurista autor de glosses al dret romà o canònic.
El primer centre i el més important fou l' Escola de Glossadors de Bolonya , iniciada per Irnerio o Guarnerio vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles el succeïren Bulgaro mort el 1166, Martino Gosia mort el 1165, Ugo mort el 1171 i Iacopo di Porta Ravegnana mort el 1178, coneguts amb el nom d' Els Quatre Doctors El moment més brillant fou amb P Azzone mort el 1230, que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat Accursio mort vers 1260/63, autor de la Magna glossa , on recull i…