Resultats de la cerca
Es mostren 15340 resultats
Sant Joan de Conat
Art romànic
Situació Església d’acurat aparell i gran absis, característics de la manera de construir de la segona meitat del segle XII ECSA - A Roura L’església de Sant Joan presideix un dels dos barris que conformen el poble de Conat, just a la dreta de l’aiguabarreig de les riberes d’Orbanyà i de Noedes, del qual neix la riera de Callau Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 49” E - Long 2° 21’ 33” N Conat és a 5 km de Rià per la D-26, carretera estreta, de muntanya, que segueix la vall de la riera de Callau per la dreta En arribar al poble es troba, primer, el barri on destaca l’església parroquial de…
El nou periodisme: Luis de Galinsoga
Lde Galinsoga els anys quaranta, CPérez de Rozas ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS Luis de Galinsoga, que dirigia el diari “ABC” de Sevilla des del juliol del 1936, fou nomenat, el mes d’abril del 1939, director de “La Vanguardia Española” Aquell diari de Sevilla glossava la noticia del nomenament per part del “supremo jerarca de la Prensa” —és a dir, el ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer— i destacava, entre els tòpics de rigor, que “la dirección del gran diario barcelonés — uno de los más importantes del mundo—” era “un puesto de responsabilidad y honor máximo en la profesión…
La ramaderia pirinenca
Pastors al Pla de Beret, J Soler, 1907 CEC L’economia de les zones de muntanya no era exclusivament ramadera, però sí que ho era de manera eminent Uns recursos naturals espontanis eren a l’origen d’aquesta vocació de les valls pirinenques Des d’antic, la característica essencial del sistema ramader de muntanya consistia en la utilització, durant l’estiu, d’unes abundants pastures d’alçada per a bovins i ovins i el manteniment hivernal d’aquests ramats a les valls o a les zones de transhumància El desequilibri acusat entre els recursos abundants i barats durant uns pocs mesos a l’any i l’…
Aribau, un mite discutit
Retrat de BC Aribau, R Martí i Alsina, c 1882 GCI / GS Encara circula el tòpic que la publicació de La Pàtria , de Bonaventura Carles Aribau, fou l’inici de la Renaixença i d’un procés de normalització en l’ús literari de la llengua catalana que s’afermaria amb els Jocs Florals i culminaria en el Modernisme Se’l troba fins i tot en textos —que, d’entrada, el desmenteixen— de la manera que s’acostumen a escolar els tòpics, inadvertidament Les objeccions a aquesta concepció són cada dia més freqüents i argumentades s’assenyala el caràcter anecdòtic de la composició, la nulla consciència…
Ridolfo Luigi Boccherini
Música
Compositor i violoncel·lista italià.
Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel i…
Desenvolupament de la placenta
Fisiologia humana
La placenta és un òrgan que es desenvolupa durant l’embaràs, a través del qual té lloc l’intercanvi de substàncies entre els organismes del fetus i de la mare La formació se n’inicia des que es produeix la implantació, però no hi és completament desenvolupat fins al segon mes Així que el blastocist s’ha implantat a la paret uterina, el trofoblast es diferencia en dues capes cellulars La capa més externa, en contacte directe amb la mucosa de l’úter, és el sinciciotrofoblast , que és constituït per una massa cellular contínua, en què unes cèllules no estan delimitades respecte de les altres La…
evolució

Evolució dels vertebrats i la seva diversificació al llarg dels temps geològics, mesurats en milions d’anys
© Fototeca.cat
Biologia
Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i canvis.
Conseqüència de l’evolució és la transformació de les espècies en el curs del temps Actualment gairebé tots els biòlegs no solament admeten l’evolució com un fet, sinó que accepten una evolució total La vida mateixa, d’acord amb la biologia moderna, s’ha originat per evolució Hom troba concepcions evolutives ja en alguns filòsofs grecs, entre els quals Anaximandre i Empèdocles Això no obstant, fins al segle XIX hom no arribà a una formulació científica del concepte d’evolució i a l’acceptació com una realitat pels biòlegs Per llurs idees en aquest sentit es destacaren el francès Jean-Baptiste…
Felip Vinyes
Historiografia catalana
Jurista, polític i historiador.
Fill illegítim d’un clergue, estudià dret a Osca i exercí com a advocat a Barcelona Es distingí com a agitador dins del corrent d’oposició a la monarquia de Felip III i, sobretot, de Felip IV i el comte duc d’Olivares, fornint arguments jurídics i ideològics en les crisis del jurament del virrei 1621-23 i de les Corts del 1626 Però, alhora, cobejà un càrrec de jutge a l’Audiència de Barcelona, que aconseguí el 1630 Des d’aquest moment es lliurà al servei de la monarquia, cosa que provocà una animadversió creixent entre els seus antics correligionaris, per la seva intervenció en les Corts del…
Unió Monàrquica Nacional
Partit polític
Agrupació monàrquica fundada a Barcelona al febrer de 1919. A l’entorn d’Alfons Sala i Argemí, aplegava la majoria dels polítics dinàstics, en especial del Partit Liberal, amb l’objectiu d’establir una organització que defensés la monarquia espanyola a Catalunya.
La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu…
Vallgornera

Escut dels Vallgornera
Llinatge de cavallers que prengué el nom del domini que exercí damunt el castell de Vallgornera (Alt Empordà).
La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers el 1421, les…