La placenta és un òrgan que es desenvolupa durant l’embaràs, a través del qual té lloc l’intercanvi de substàncies entre els organismes del fetus i de la mare. La formació se n’inicia des que es produeix la implantació, però no hi és completament desenvolupat fins al segon mes.
Així que el blastocist s’ha implantat a la paret uterina, el trofoblast es diferencia en dues capes cel·lulars. La capa més externa, en contacte directe amb la mucosa de l’úter, és el sinciciotrofoblast, que és constituït per una massa cel·lular contínua, en què unes cèl·lules no estan delimitades respecte de les altres. La capa més interna, inicialment en contacte amb l’embrioblast i el blastocel, és el citotrofoblast, format per cèl·lules ben delimitades entre elles.
El sinciciotrofoblast és una estructura molt activa que, en créixer, penetra en la profunditat de l’endometri, i arriba a erosionar els vasos sanguinis que troba a la paret uterina. Així, la sang que hi circula passa al sinciciotrofoblast, en una xarxa de llacunes que s’hi formen a l’interior. A partir de les comunicacions entre els vasos uterins i les llacunes del trofoblast es desenvoluparà la circulació placentària.
En el pol embrionari, entre el citotrofoblast i l’embrioblast, es forma la cavitat amniòtica, que ocupa el líquid amniòtic. Alhora, el blastocel es recobreix interiorment amb una capa de cèl·lules que el separa del trofoblast i que constitueix el sac vitel·lí. Posteriorment, al defora d’aquestes dues cavitats, es forma una capa de cèl·lules que constitueix una tercera cavitat, denominada celoma extraembrionari, que separarà les estructures embrionàries de les placentàries. El conjunt del sac vitel·lí, l’embrioblast i la cavitat amniòtica resta unit al trofoblast pel pol embrionari mitjançant un cordó de cèl·lules, denominat peduncle de l’embrió, on es formarà el futur cordó umbilical.
Quan ja gairebé han passat dues setmanes d’ençà de la fecundació, les cèl·lules que recobreixen el celoma i el citotrofoblast se situen en el sinciciotrofoblast i formen una sèrie d’estructures allargassades, denominades vellositats coriòniques, o corials. En aquestes estructures tindrà lloc l’intercanvi de substàncies entre la circulació fetal i la materna, un cop desenvolupada la placenta.
A l’interior de les vellositats coriòniques es van desenvolupant progressivament vasos sanguinis. Tots aquests vasos conflueixen al peduncle de l’embrió, que s’està transformant en cordó umbilical. Al seu interior es formaran les artèries i la vena umbilicals, que conduiran la sang entre les vellositats i l’embrió. Així es desenvoluparà la circulació placentària fetal, constituïda pels vasos sanguinis umbilicals i els vasos de les vellositats.
A mesura que es desenvolupen les vellositats, les llacunes sanguínies del sinciciotrofoblast conflueixen entre elles, formant l’espai intervellós, o cambra hemàtica, un llac ple de sang que envolta les vellositats. Aquest espai queda limitat pel cantó de l’úter per la placa basal, constituïda per la part del trofoblast i l’endometri que queden pel damunt de la capa muscular de l’úter, o miometri. Pel cantó de l’embrió, la cambra hemàtica queda limitada per la placa corial, formada per la part del trofoblast i altres teixits, on conflueixen les vellositats corials.
El conjunt de la placa basal, la placa corial amb les seves vellositats, la cambra hemàtica i els vasos sanguinis que circulen per aquestes estructures constitueix la placenta.
Al mateix temps que es desenvolupa la placenta, també es modifica la relació entre les distintes cavitats que envolten l’embrió. La cavitat amniòtica augmenta progressivament de grandària, i el celoma es redueix fins a desaparèixer, de tal manera que les parets de la cavitat es fusionen amb el trofoblast. Finalment, cap a la quarta setmana, l’embrió queda completament envoltat per la cavitat amniòtica, excepte per la part del peduncle, on el sac vitel·lí dóna pas a la formació del cordó umbilical.
En definitiva, en el segon mes de l’embaràs l’embrió queda surant a l’interior de la cavitat amniòtica, envoltat de líquid amniòtic, i unit a l’organisme matern únicament pel cordó umbilical, que el comunica amb la placenta. A l’interior d’aquesta cavitat, el fetus roman aïllat de l’exterior i protegit dels traumatismes i els canvis de temperatura.
A través de les vellositats placentàries té lloc l’intercanvi de substàncies entre la sang de l’organisme matern i la del fetus, però sense que arribin a barrejar-se. Les principals substàncies que s’intercanvien a la placenta són les nutritives, els gasos respiratoris i les substàncies de desferra produïdes tant en el procés respiratori com en el nutritiu.
Per tal de mantenir l’activitat i desenvolupar-se, els teixits del fetus necessiten diverses substàncies nutritives, com ara glucosa, proteïnes, minerals o vitamines. Les cèl·lules del fetus obtenen energia d’algunes d’aquestes substàncies mitjançant reaccions químiques en què és imprescindible la utilització d’oxigen. Com a resultat d’aquestes reaccions, s’allibera diòxid de carboni i una sèrie de substàncies de desferra, l’acumulació de les quals podria perjudicar el fetus.
Tant les substàncies nutritives com l’oxigen necessari per a emprar-les arriben al fetus a través de la circulació placentària, per on també s’eliminen les substàncies de desferra i el diòxid de carboni. La sang que les artèries uterines vessen a la cambra hemàtica de la placenta conté una elevada concentració de substàncies nutritives i d’oxigen. En canvi, les arterioles de les vellositats placentàries reben a través de les artèries umbilicals la sang procedent del fetus, que conté nombroses substàncies de desferra i diòxid de carboni. Ambdós espais sanguinis —la cambra hemàtica i els vasos procedents del fetus— només són separats per les fines parets de les vellositats placentàries. Aquestes parets són poroses i permeten el pas de determinades substàncies, per la qual cosa aquelles que estan en diferent concentració a la cambra hemàtica i als vasos de les vellositats tendeixen a passar d’un espai a altre, per igualar-ne les concentracions. Per això, l’oxigen i les substàncies nutritives passen de la cambra hemàtica cap als vasos de les vellositats, i les substàncies de desferra ho fan en sentit invers. La sang oxigenada i rica en substàncies nutritives surt de les vellositats placentàries per les vènules, que conflueixen en la vena umbilical que la condueix al fetus. La sang de la cambra hemàtica, on es van acumulant el diòxid de carboni i les substàncies de desferra, és drenada per les venes uterines, que la condueixen a la circulació general de l’organisme matern.
Les parets de les vellositats placentàries, a més de tenir una funció nutritiva i respiratòria, actuen com un filtre. A través seu només poden passar de l’organisme matern al fetus les substàncies d’unes dimensions i característiques determinades. Així, si bé la majoria dels microorganismes no poden passar de la mare al fill, sí que hi passen molts anticossos, medicaments i drogues.
La placenta té també una funció hormonal, ja que les seves cèl·lules, en particular les del sincitiotrofoblast, produeixen diverses hormones. Així, produeix estrògens, que estimulen el creixement de l’úter i de les mamelles, preparant-les per a l’alletament. També produeix progesterona, que manté l’endometri en fase secretòria i evita que l’úter es contregui durant l’embaràs.