Resultats de la cerca

Fou iniciada el 1980 amb la finalitat d’aplegar la premsa local i comarcal d’informació general escrita íntegrament en català, publicada a Catalunya i de difusió no gratuïta Registrada el 1982, a mitjans del 2015, l’ACPC reunia 132 publicacions en paper i digitals L’ACPC organitza regularment la Convenció de la Premsa Comarcal i Local i promou el Premi de Recerca Universitària Premsa Comarcal El juny del 2014 constituí conjuntament amb l’ Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació  AMIC i l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català  APPEC la Federació d’Associacions d’Editors de…

Tenen un vol lent i pausat els sexes són semblants, i nien en arbres i teulades La cigonya blanca C ciconia ateny un metre de llargada, i té el plomatge de color blanc amb les rèmiges negres, i les potes i el bec, vermells Nia al centre i est d’Europa i a la península Ibèrica a la vall del Guadalquivir i a Castella, sobre els cims dels arbres i edificis alts especialment, els campanars Actualment manca a la major part de les terres catalanes, on solament va de pas La cigonya negra C nigra ateny uns 96 cm de llargada, té el plomatge de color negre, llevat de l’abdomen, que és…

Diplomàtic de carrera, fou durant molts anys cònsol a Barcelona Iniciat en la poesia hermètica a Pedra do sono 1942 i O engenheiro 1945, evolucionà cap a l’expressió de la problemàtica socioeconòmica del nord-est brasiler, la qual cosa el convertí en el poeta de més ressonància al seu país Cal destacar Quaderna 1960, Dois parlamentos 1961 i Educação pela pedra 1966, Agrestes 1985 i Crime na Calle Relator 1987 Conreà també el teatre d’inspiració popular Morte e vida severina , 1956, l’assaig Joan Miró , 1950, publicat a Barcelona, i el llibre de records Paisagens com figuras 1955, sobre la…

Les restes d’aquest castell, avui pràcticament desaparegut, es troben en un replà del serrat de les Agudes, a uns deu minuts del torrent de l’Olla, seguint una pista que surt de la proximitat d’Adraén Les notícies històriques sobre aquesta fortificació són abundants des del segle X, tot i que presenten alguns problemes d’identificació El castell es trobava a la frontera entre els termes d’Adraén —del vescomtat de Castellbò— i Ortedó, tal com apareix en el Spill… En principi fou una possessió dels comtes d’Urgell Ermengol VII el va donar al bisbe d’Urgell el 1159 Ben poca cosa…

Amb aquest nom es conegué una fortalesa prop de Noves, en un enclavament de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó El topònim apareix al final del segle X Fou propietat d’Arnau Mir de Tost, i és esmentat en un document del 1041 com a “castro de Castellet ” Posteriorment es troba en documentació dels Caboet, on figura com una de les seves propietats Hi havia una església consagrada a Sant Joan No es coneixen restes del castell ni el lloc on era situat Fou una de les fortificacions ofertes per Arnau de Castellbò a Ermengol VIII d’Urgell com a contrapartida per obtenir l’autorització per a bastir…

És l’antiga església filial de Sant Hilari Sacalm i durant un temps parròquia independent Es troba prop de la riera d’Osor o de la Font Picant, uns 3 km aigua avall de la població de Sant Hilari, entre la riera i la carretera “ Santa Maria de Manzulino ” és documentada des del 1038 amb el mateix nom és citada en les tres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, anteriors al 1150, com a filial de Sant Hilari Fou parròquia independent, entre el segle XIII i mitjan segle XIV, i de nou a partir del 1878, en erigir-se una església nova la vella va quedar com a santuari És un…

La capella o santuari de Sant Joan és situat als peus de la torre i els murs de l’antic castell de Blanes, que per això és conegut com el castell de Sant Joan Es tracta, per tant, d’una capella del castell que pot tenir un origen força remot, dels segles X o XI, que és quan surt documentat el castell L’edifici actual és format per una nau rectangular tardana amb un campanar més modern, pintat de blanc, tot del segle XVII ençà Apareix en la documentació el 1245, en què Guillem de Blanes i la seva esposa Guilleuma hi varen fundar un benefici Al segle XVIII es va abandonar, però fou…

Ermita o capella situada a la part meridional del poble de Juià Fa molts anys que està sense culte i ruïnosa, segons el testimoni de Monsalvatje del 1909, però conserva encara el perímetre dels seus murs fins a l’indret del teulat i un campanaret d’espadanya perpendicular a la façana Es creu que és l’antic monestir femení de Sant Joan Salerm, que per manca de comunitat es va refondre el 1368 amb dos priorats empordanesos de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella Devia ser una petita comunitat de donades que seguien la regla de Sant Benet i es devia originar, com tantes…

L’orde dels hospitalers de Sant Joan erigiren una torre de defensa a Sant Martí de Provençals, suposadament al segle XII Situada entre les partides del Clot i el Taulat, fou totalment restaurada el 1705 per fra Nicolau de Cotoner, i el 1730 fra Josep de Ros i de Sorribes hi erigí la petita capella de Sant Joan, segons Carreras i Candi El 1854 n’era el propietari Ramon Casas Jordà, el qual va donar una part dels terrenys que envoltaven la torre per tal de fer un carrer dit de Sant Joan de Malta, en honor de l’antiga fortificació Aquesta família, els anys vint d’aquest segle, donà…

Aquest oratori es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la parròquia de Sant Sadurní de Salelles i al lloc anomenat Boadella No sabem res sobre la seva funció ni dependència potser va dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat El lloc de Boadella i l’oratori apareixen citats el 1084 en una donació feta al monestir de Santa Cecília de Montserrat d’un alou situat al comtat de Manresa a la Boadella, junt a l’oratori de Sant Joan que diuen Llacuna Lacuna El 1120 es documenta de nou el lloc de Sant Joan de Llacuna El 1294 el lloc de Boadella era situat a la…