Resultats de la cerca

Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…

El 22 de juliol de l’any 1524, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez 1488 – Tarragona 1532, abat de Santa Maria de Solsona diputat militar Bernat de Mont-rodon, cavaller diputat reial Francesc Sebastià de Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dionís de Carcassona, canonge de Lleida diputat reial Galceran Ferrer, donzell diputat reial Bernat Vilana El diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez fou un dels personatges més influents de la seva època Ostentà els càrrecs d’abat de Santa Maria de Solsona…

Vida i obra La seva família provenia de Blanes, fou molt conegut per la seva activitat cartogràfica De ben jove marxà de Vidreres a Nàpols i a Palerm, on cursà estudis El 1466 entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la  guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de…

El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat s XIII El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo II de Mèdici i Averardo I de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici Florència 1331 — 1388, que, elegit gonfanoner 1351, el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa tumult dels Ciompi i fou deposat per aquesta i el poble 1382 El succeí Giovanni di Bicci 1360-1429, d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la qual cosa l’…

Vida i obra Actiu al primer terç del segle XV, apareix documentat dues vegades l’any 1424 fou contractat per a predicar la Quaresma a Cervera, i el 1434 el rei Alfons li escriví una carta des d’Agrigento recomanant-li un seu cambrer En el primer document s’especifica que pertanyia a l’orde de Santa Anna, originàriament la casa del Sant Sepulcre de Jerusalem La seva obra, integrada per vint-i-un poemes vint dels quals es conserven com a testimoni únic al Cançoner Vega Aguiló , s’inscriu estilísticament en la tradició posttrobadoresca de l’amor cortès, seguint en gran manera els dictats…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la…

Es doctorà en decrets a Bolonya i fou canonge de la catedral de Girona, ardiaca de Besalú i vicari general dels bisbes de Girona Bernat de Pau i Joan Margarit, càrrec que ja exercia el 1444 Com a secretari del capítol gironí fou l’encarregat de redactar-ne les actes capitulars o Resolutiones capituli cathedralis gerundensis 1462-82, que es conserven en dos manuscrits autògrafs de l’Arxiu Capitular de Girona i que són una de les fonts més importants per a l’estudi de la qüestió remença i la guerra civil a l’Empordà i als comtats catalans del nord Aquestes actes, redactades en llatí, contenen…

Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau…

Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…

Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …