Resultats de la cerca
Es mostren 6971 resultats
Revolució de Juliol
Història
Aixecament revolucionari que tingué lloc a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 i que provocà la caiguda de Carles X de França.
Els anys precedents hi hagué una notable activitat política, tant de la noblesa tradicional i de la burgesia orleanista com dels bonapartistes i els carbonaris El 18 de març de 1830 els diputats signaren un manifest on figuraven els greuges de la cambra contra la guerra d’Algèria i la progressiva congelació dels drets proclamats a la Carta del 1815 El 26 de juliol quatre ordenances del ministre Polignac suprimien la llibertat de premsa, dissolien la cambra i modificaven el sistema electoral El 27 de juliol començà l’agitació a París Quan el 29 de juliol Carles X retirà les…
Joaquim Gràcia i Abadia
Música
Tenor català.
Començà a estudiar música a Valls amb el carmelita Joan Miret i inicià estudis de solfeig a sis anys Al cap de poc, ingressà com a tiple de l’Escolania de Montserrat Allí tingué J Boada i B Brell per mestres i aprengué violí, orgue i piano Romangué al monestir fins que el 1835, amb la desamortització, la comunitat es dispersà Al cap de dos anys, la seva mare el portà a Barcelona, on continuà estudis com a tiple de la capella de música de la catedral El 1840, amb motiu de la visita de la reina Isabel II acompanyada de la seva capella reial, hi fou admès com a tiple a causa de la manca de…
comtat de Penyalba
Història
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del palau reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume.
El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida morta el 1826, muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés El títol ha estat…
dobler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure d’Eivissa encunyada des de Carles I fins a Carles II.
tractat de Barcelona
Història
Tractat d’aliança signat a Barcelona el 19 de gener de 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella, i a Tours, el 18 de gener de 1493 per Carles VIII de França, segons el text elaborat a Narbona el 8 de gener per llurs ambaixadors.
La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona El tractat establia l’aliança entre els…
botifler | botiflera
Història
Durant la guerra de Successió (1704-14), als Països Catalans, dit dels partidaris de Felip V de Castella, per a distingir-los dels maulets o vigatans, partidaris del rei arxiduc Carles III.
El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou més aviat…
dieta d’Augsburg
Assemblea convocada el 1530 per l’emperador Carles V, aconsellat pel seu canceller erasmista Mercurino Gattinara, amb l’intent d’aconseguir una reconciliació de les esglésies reformades amb l’Església de Roma.
La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg , de to molt conciliador, i una rèplica Apologia a la refutació dels teòlegs catòlics Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen confessió Tetrapolitana Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i Felip de…
Pragmàtica Sanció
Història
Disposició de l’emperador Carles VI convinguda el 19 d’abril de 1713 —però no publicada fins al naixement de la seva filla Maria Teresa (1717)—, que anul·là la de Leopold I (1703) i establí la successió al tron imperial sense distinció de sexes, a partir dels fills de l’emperador mateix.
Bé que generalment reconeguda en vida de Carles VI, en morir aquest 1740 fou posada en pràctica, i això menà a la guerra de Successió d'Àustria
Mingo
Futbol
Futbolista de nom Carles Domènec Pladevall.
Defensa lateral esquerre forjat al planter del Futbol Club Barcelona, fou campió d’Europa sub-16 1996 amb la selecció espanyola Jugà quatre temporades al filial del FC Barcelona 1994-97 i després fitxà per l’Sporting de Gijón 1997-2000, amb el qual debutà a primera divisió 1997 Posteriorment jugà al Rayo Vallecano, al Betis i a l’Albacete, fins que s’incorporà al Nàstic de Tarragona 2006-12 Ha jugat 134 partits en la màxima categoria del futbol estatal
batalla de Wagram
Història
Militar
Batalla que tingué lloc els dies 5 i 6 de juliol de 1809, a la plana de Marchfeld, prop de Wagram (Baixa Àustria), entre les tropes franceses de Napoleó (ajudades per l’exèrcit d’Itàlia, comandat del príncep Eugeni, i el cos saxó de Bernadotte) i l’exèrcit austríac, dirigit per l’arxiduc Carles.
Napoleó derrotà els austríacs, que fugiren devers la Moràvia al cap de pocs dies, a Znaim, l’arxiduc Carles demanà l’armistici