Resultats de la cerca
Es mostren 2047 resultats
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels…
Max Havart

Max Havart
© Federació Sardanista
Música
Compositor, instrumentista de tible i tenora, pedagog i investigador sobre la cobla.
Estudià amb el mestre Paul Pierné Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili 1949, i amb la gran orquestra Brasil 1965-71 Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora Edità un tractat d’instrumentació per a cobla El 1980 fundà la cobla La Principal del Rosselló, de la qual fou director És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre les quals hi ha Campanes…
,
Emili Armengol i Abril

La Porta de Sarrià, escultura d’Emili Armengol de l’any 1993, situada a la Via Augusta, al costat del passeig de la Bonanova
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976, el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura Castellar de n’Hug, 1986 el Monument a la Constitució Andorra la Vella, 1993 la Porta de Sarrià 1992, adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona Olympic flag , del Museu Olímpic…
Eugeni Gay i Montalvo
Dret
Advocat.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1970, amplià estudis a la Facultat de Dret comparat d’Estrasburg, on es graduà el 1973 Especialitzat en dret civil i mercantil, l’any 1971 cofundà el despatx Gay-Vendrell, amb seus a Barcelona, Madrid, Vic i Buenos Aires Membre del Collegi d'Advocats de Barcelona , del qual ocupà el càrrec de degà del 1989 al 1997, en 1993-2001 fou president del Consell General de l'Advocacia Espanyola , membre del Consell d'Estat i president de la Unió Professional d’Advocats A Catalunya ha estat president de l’Associació Catalana d’Arbitratge 1989-97, que té al…
Dusai

Armes dels Dusai
Llinatge de ciutadans honrats de Barcelona, conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai, establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat…
Castell de Vila-seca de Solcina
Art romànic
El lloc de Vila-seca Villa sicca fou infeudat a perpetuïtat entre el 1162 i 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, per l’arquebisbe Bernat Tort i per Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Encara que no es menciona cap castell, ni en aquest document ni en una escriptura de confirmació de l’instrument anterior feta pel rei Pere I l’any 1208 als fills de l’esmentat Ramon d’Olzina, anomenats Joan, Berenguer, Arnau i Bernat, cal suposar, tanmateix, que el primer donatari degué bastir-hi un castell…
Castell de Constantí
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…
castell de Castellbell
Castell
Castell del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages).
El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport En els seus bons temps era més gran tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit Belido N’hi ha que opinen que es…
Almenara Alta
Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Agramunt (Urgell), situat als vessants meridionals de la serra d’Almenara, que separa la plana d’Urgell de la ribera del Sió.
Es troba a 7 km d’Agramunt, al peu de la carretera a Bellpuig el canal d’Urgell passa per sota mateix de les cases L’estructura urbana és formada per algunes edificacions entorn de la placeta rectangular oberta només per la banda de migdia La festa major s’escau l’1 d’agost Al cim de la serra d’Almenara, damunt el poblet, s’aixeca la torre de guaita o defensa dita el Pilar d’Almenara Aquest terme, de gran valor estratègic en aquesta primera època medieval, sobre la Ribera de Sió i el Pla de Mascançà, fou conquerit per Armengol IV, com Agramunt, el 1070 El 1139 Ramon Arnau rebé…
llibre de cavalleries
Literatura
Obra literària que narra fets i proeses portats a terme per personatges pertanyents a la institució de la cavalleria.
Hom hi troba fusionats elements èpics i novellescs el seu antecedent immediat més important és la poesia èpica medieval, i la seva desclosa marca un canvi de signe en l’estructura social el pas del feudalisme a l’aparició de la burgesia Hom en pot distingir dues branques En la primera predomina l’element fantàstic i meravellós, amb una localització en el temps i l’espai exòtica i llunyana En aquesta línia cal situar l’obra narrativa inclosa dins l’anomenada matèria de Bretanya —amb els cicles de Lancelot i Tristany, escrits originalment en francès, dels quals hi ha versions catalanes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina