Resultats de la cerca

Vida A partir del 1960 començà a rodar curts en doble 8 i 8 mm Feu el salt al món professional amb cintes independents en 16 mm que aconseguiren premis importants a la UNICA i alguns, en 35 mm, foren projectats en sales comercials, com ara Gish 1980 Desig de viure 1980, premi extraordinari Ciutat de Sant Sebastià Cos trencat 1980 i Seqüències d’un grup 1981, ambdós premi Especial Qualitat del Ministeri de Cultura Amort 1982, premi extraordinari al Festival de Sant Feliu de Guíxols L’última Leda 1983, l’Especial Qualitat "Dit d’or" 1984, primer episodi de la sèrie televisiva Històries irreals…

Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de…

De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’heu fet 1978…

Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i amplià estudis becat per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Obtingué el doctorat amb una tesi sobre ecofisiologia vegetal Catedràtic d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981-2005 i posteriorment catedràtic emèrit, fou el primer director 1987-98 del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals  CREAF, i feu posteriorment una estada a Stanford Des del CREAF ha impulsat els estudis sobre ecologia del bosc mediterrani, els incendis forestals, els ecosistemes urbans i els efectes ecològics del canvi global Fou l’…

Pèrit químic, treballà en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana 1976 S’inicià com a narrador a Fugida en gris 1979, premi Ciutat d’Olot i continuà amb Alens d’amor i de recança 1983, premi Xúquer 1982 i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps 1984 Membre del collectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol 1984, Vent de memòria 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Èlia 1985 i, sobretot, Els colors de l’aigua 1986, premi Sant Jordi 1985, obra que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la manera dels roman-fleuve , s’…

Estudià lletres a la Sorbona, i posteriorment fou crític de cinema a Cahiers du cinéma , on entrà en contacte amb François Truffaut i Jean-Luc Godard , amb els quals formà el nucli del moviment de renovació del cinema francès conegut com Nouvelle Vague El seu primer llargmetratge,  Le beau Serge 1958, compendia la temàtica i els procediments d’aquest moviment El seguiren, entre altres films,  Les cousins 1959, Os d’Or del Festival de Berlín, À double tour 1959,  Les bonnes femmes 1960, Les godelureaux 1961, L’oeil du malin 1962,  Les sept péchés capitaux 1962, Landru 1963, Ophélia 1963 i  La…

Fill de comerciants jueus assimilats a la minoria alemanya, estudià dret a la universitat alemanya de Praga i treballà en companyies asseguradores Les relacions amb Felice Bauer, la seva promesa, Milena Jesenská, traductora al txec d’una part de la seva obra, i Dora Dymant, la seva darrera companya, marcaren fites en la seva vida i la seva obra Allunyat aviat de la religió, el 1910 tingué un acostament, més solidari que religiós, al sionisme a través de la seva relació amb la companyia Löwy, de teatre ídix Se sentí especialment atret pels corrents anarquistes Morí tuberculós En vida publicà…

Vida i obra El 1932 la família s’establí a Manacor Mallorca Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra El 1964 s’installà a Barcelona i passà a formar part dels  Setze Jutges  El 1965 es professionalitzà i edità el seu primer EP amb la discogràfica Concèntric Promogué activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca , Blues en Sol , Plou i fa sol i Cançó per les dones Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la…

Estudià a Llotja i a Belles Arts A vint-i-dos anys prengué part en l’exposició del grup Postectura Fou fundador i professor de l’escola d’expressió L’Arc La seva obra, en vers i en prosa, és altament autobiogràfica i, des d’una pretesa senzillesa formal, conté una profunda reflexió sobre l’evolució moral de la humanitat al llarg del segle XX Collaborà en nombroses publicacions Cavall Fort , Reduccions , Avui o Tele-exprés , entre d’altres Juntament amb la seva esposa, la pintora i pedagoga Esther Boix , escriví  Ús i funció formativa de l’expressió plàstica 1973, El segle de Picasso 1981,…

Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…