Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
John Dunstable
Música
Compositor anglès.
Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…
Pierre de La Rue
Música
Compositor francoflamenc.
Vida El poeta Jean Molinet, en el text de la Deploració que escriví amb motiu de la mort del mestre Ockeghem, el fa deixeble d’aquest compositor el text fou musicat per Josquin Des Prés Aquesta afirmació, però, no ha estat demostrada Segurament es formà a Itàlia Durant els anys 1482-1485 apareix documentat a la catedral de Siena com a cantor, i després retornà als Països Baixos i s’empleà com a cantor a la catedral de ’s-Hertogenbosch La seva activitat com a compositor degué començar en aquesta època L’any 1492 entrà a servir a la capella borgonyona de l’arxiduc Maximilià, i quan aquest…
recitatiu
Música
Estil vocal en què preval la fidelitat a les inflexions, el ritme i l’accentuació propis de la parla, a la qual queden supeditats el ritme i la forma musicals.
Dit també d’una peça composta en aquest estil Com a recurs compositiu per a posar música a un text -habitualment per a solista-, moltes vegades comporta la difuminació o la pèrdua de la regularitat en el tempo i el metre i de l’estructuració formal específica de la música Fou un dels recursos fonamentals dels grans gèneres vocals del Barroc l’òpera, la cantata i l’oratori, tot i que el seu ús no es limità a aquests gèneres El terme recitatiu és la traducció de l’abreviació de l’expressió italiana stile recitativo 'estil recitatiu', apareguda per primer cop el 1626 en La catena d’Adone , de…
Sant Marc de Queixàs, abans Sant Cugat i Sant Jaume
Art romànic
Situació Vista des del sector nord-oest de l’església, que s’aixeca solitària enmig d’una vall boscada ECSA - JL Valls Aquesta església, coneguda avui com de Sant Marc, és situada en una vall boscada oberta als vessants de llevant de Mont Helena Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 47,4” N - Long 2° 40’ 25,8” E Hom arriba a Queixàs per la carretera D-2, a partir de Forques o de Sant Miquel de Llotes A migdia del veïnat d’en Llença terme de Queixàs, s’ha d’agafar el camí del mas Cammas, que surt de la D-2, i després cal seguir un caminet a peu S’hi pot arribar per un trajecte més curt travessant…
Sant Climent de Reglella (Illa)
Art romànic
Situació Costat nord-est de l’església fortificada, sobrealçada al segle XIII, i al fons el Canigó ECSA - A Roura Aquesta església, en força mal estat, es dreça al nord del recinte fortificat de Reglella Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix descrit en la monografia precedent Història Aquesta església fou en els seus orígens el temple d’un monestir o cella benedictí, esmentat per primera vegada en un precepte de l’any 844 atorgat a l’abat Cintrem-ne que l’havia fundat anys enrere “monasterium vel cellula S Clementis”…
Poblat de Canyelles (Vilajuïga)
Art romànic
Situació Poble medieval abandonat, situat 2 km al nord-est de la població de Vilajuïga, en un replà de la muntanya, entremig d’oliverars abandonats, sobre la meitat occidental d’un tram del túnel del tren, prop d’un vell camí, just on s’inicia la pujada vers el coll de Campelles Mapa 220M781 Situació 31TEG110880 Des de Vilajuïga cal seguir durant 1 km aproximadament la carretera de Sant Pere de Rodes Després de travessar la riera cal situar-se sobre l’entrada del túnel esmentat al serrat proper al Mas Rabecós hi ha les ruïnes JBH Història L’any 1080, surt esmentat en un document el nom…
música de Pèrsia
Música
Música desenvolupada a Pèrsia, des de les primeres manifestacions de la cultura persa, l’origen de la qual es remunta abans del 3000 aC, fins a la conquesta islàmica del 651 dC (per al període islàmic, vegeu Iran).
Etimològicament, Pèrsia deriva del nom parsi o farsi, poble que, provinent de l’Àsia central, s’assentà durant el primer millenni aC a la regió est d’aquest país En l’actualitat, Fars és el nom de la província sud-oest de l’Iran Geogràficament, Pèrsia es dividia en dues grans regions separades pel desert, que representava també una divisió entre dues cultures diferents mentre que la regió oriental tingué afinitats amb la civilització de l’Indus, l’occidental mantenia estrets vincles amb Mesopotàmia Durant prop de dos millennis ~2350-638 aC s’hi desenvolupà la civilització elamita, que ocupava…
Francesc Joan
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…
, ,
Ermessenda de Carcassona

Detall de la tomba d’Ermessenda de Carcassona (catedral de Girona)
Història
Filla del comte Roger I de Carcassona.
Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…
Interpretacions de les comunitats caçadores-recol·lectores
Pautes de desenvolupament en les societats caçadores-recollectores Les primeres representacions científiques de les societats humanes més antigues es desenvoluparen sota el paradigma de l’evolucionisme El mateix Charles Robert Darwin prengué les societats caçadores-recollectores que conegué en el seu viatge a bord del vaixell H M S Beagle com a exemple per a representar les primeres societats, i illustrà amb la seva interpretació d’allò que va veure societats fossilitzades un estadi evolutiu entre els humans i els animals Les interpretacions evolucionistes antigues consideraven que la vida…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina