Situació
Vista des del sector nord-oest de l’església, que s’aixeca solitària enmig d’una vall boscada.
ECSA - J.L. Valls
Aquesta església, coneguda avui com de Sant Marc, és situada en una vall boscada oberta als vessants de llevant de Mont Helena.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 34’ 47,4” N - Long. 2° 40’ 25,8” E.
Hom arriba a Queixàs per la carretera D-2, a partir de Forques o de Sant Miquel de Llotes. A migdia del veïnat d’en Llença (terme de Queixàs), s’ha d’agafar el camí del mas Cammas, que surt de la D-2, i després cal seguir un caminet a peu. S’hi pot arribar per un trajecte més curt travessant el veïnat d’en Joanpere. (PP)
Història
Aquesta església fou la seu de la primitiva parròquia de Queixàs. El territori de Queixàs (Chexanos, 942), formà part originàriament del vescomtat de Vallespir o de Castellnou, creat pels comtes de Besalú els anys 988-990. Després de la supressió del vescomtat, esdevingut simple baronia (1321), Queixàs seguí la sort d’aquesta, venuda per Berenguer de Castellnou, el 1373, a Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet. La primitiva església de Queixàs és esmentada per primera vegada el 1020 (“ecclesia de Kexanos”), en el testament del comte de Besalú Bernat I Tallaferro. A partir del darrer terç del segle XIII es documenta a la parròquia de Queixàs una doble advocació. L’església apareix dedicada a sant Cugat i sant Jaume: parrochia S. Jacobí et Cucuphati de Quaxas (1271); després tornem a trobar la “parrochia S. Cucuphati de Quaxans o Queixans” (1311, 1363, 1406) i finalment es consigna la forma “ecclesia S. Jacobi de Caxanis” (1406). El fenomen de la substitució de l’advocació de sant Cugat per la de sant Jaume és àmpliament documentat en altres esglésies de Catalunya, a causa de la coincidència de la celebració litúrgica en el mateix dia de la festa dels dos sants.
En construir-se una nova església parroquial al segle XV, a 1 km de l’antiga, aquesta degué perdre la seva advocació original i adoptà com a titular sant Marc. (PP)
Església
Planta de l’església, amb els arcs torals i formers que reforçaren els murs i permeteren cobriria amb volta.
R. Mallol, segons informació de C. Gendre
És una església de nau única, amb capçalera trapezoidal, de tipus netament preromànic. La nau, primitivament revestida de fustam, fou sobrealçada i coberta al segle XI amb volta de canó sostinguda mitjançant arcs laterals i arcs torals. Els arcs laterals han cegat les primitives finestres, de simple esqueixada, practicades a la paret meridional. La nau és il·luminada únicament per una finestra a la paret de ponent i per una altra que s’obre a llevant per damunt de l’arc triomfal, aquest també transformat en època romànica. La capçalera ha conservat la finestra axial preromànica; una altra molt posterior s’hi obre a migdia. La porta actual, a la paret meridional, al tram més occidental de la nau, és post-romànica. Una porta anterior, romànica, practicada al nord del mateix tram, és avui aparedada.
Interior de l’església, amb la capçalera on destaca l’obertura del santuari, molt rebaixada respecte a la volta construïda al segle XI.
ECSA - J. Ponsich
L’aparell de la construcció preromànica és molt irregular, fet a la manera de les parets de pedra seca, i es distingeix netament del de la part sobrealçada, amb filades regulars de carreus treballats amb la martellina. (PP)
Escultura
A l’interior de l’església, per damunt de l’arc triomfal, hi ha encastada una pedra rectangular de marbre que ha estat considerada, per M. Durliat (vegeu Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 25), com d’època preromànica. Presenta, treballada per incisió, una creu de tipus visigòtic dels braços de la qual pengen l’alfa i l’omega. Cal pensar que potser es tracta d’un cancell o d’una taula d’altar. (PP).
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 497, pàgs. 6-10
- Barral, 1981, pàg. 197
- Cazes, 1990, pàgs. 43-44.