Resultats de la cerca
Es mostren 2675 resultats
Berenguer de Puigpardines
Història
Historiografia catalana
Nom o pseudònim de l’autor de la crònica dita Sumari d’Espanya, redactada al segle XV però vinculada tradicionalment a l’època de Ramon Berenguer III el Gran (1096-1131).
Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat
, ,
Santa Coloma de Finestret
Art romànic
Situació Interior de la nau amb la volta apuntada amagada per un bon gruix d’arrebossat modern ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Coloma es troba al centre del poble de Finestret, a la plaça de Santa Coloma Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 54” N - Long 2° 30’ 42” E Finestret és a la dreta del riu Lentillà, a la sortida de la gorja de la Bau, i al SW de Vinçà Per a anar-hi cal agafar la carretera D-25, que parteix a mà dreta de la carretera N-116 entre Marquixanes i Vinçà Al cap de 4 km s’arriba a Finestret També s’hi pot anar per la carretera D-13, que surt de la mateixa vila de…
Oca vulgar
L’oca vulgar Anser anser , l’oca per excellència, és de color fosc, marró grisós, i és l’origen de totes les races domèstiques d’oca El color rosat de les potes permet de diferenciar-la de l’oca salvatge Anser fabalis , ocell de dimensions i colors molt semblants de 75-89 cm, però amb les potes grogues Joaquim Gosàlbez L’oca vulgar, de la qual han derivat totes les oques domèstiques, té els quarters d’hivernada principals de l’Europa occidental, a Las Marismas del Guadalquivir i, en menor escala, als Països Baixos Els Països Catalans no es troben en la ruta migratòria principal de l’espècie…
prova de khi quadrat
Matemàtiques
Prova de significació emprada per a sèries grans d’observacions, que mesura l’acostament entre la distribució de les dites observacions i una distribució de freqüències teòricament establerta, dita de χ 2
.
Si F i designa les freqüències experimentals i P i les freqüències esperades teòricament, hom calcula la fidelitat de la distribució experimental envers la de χ 2 per mitjà de la fórmula χ 2 =0 en el cas de coincidència entre totes dues distribucions Hom sol emprar aquesta prova per al contrast d’hipòtesis, amb uns marges de fiabilitat del 95 o del 99%, i és aplicable a situacions molt diverses
matriu semidefinida positiva
Matemàtiques
Matriu simètrica tal que tots els determinants corresponents a les submatrius quadrades que contenen el primer element són positius o nuls (si cap no és nul, la matriu és dita definida positiva).
Aquestes matrius corresponen a matrius de productes escalars Així, la matriu és semidefinida positiva pel fet d’ésser
cacuminal
Lingüística i sociolingüística
Classe d’articulació, dita també cerebral
o retroflexa
, que correspon al so en el qual intervé l’àpex de la llengua i el paladar dur, entre els alvèols i el paladar tou.
Dins les llengües romàniques hom el troba en el sard, en els dialectes del sud d’Itàlia i en l’asturià
dansa de Campdevànol
Folklore
Dansa, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada a Campdevànol (Ripollès) per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.
Dirigeix la dansa el capdanser , vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores inicia el ball galejant la batllessa passeig a la plaça i ball puntejat, després les quatre pabordesses encarregades de l’altar del Roser i les balladores restants, totes les quals acompanya als balladors respectius es retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa , propietària del camp on es feia la festa
Goscons
Vall situada al NE d’Arenys de Munt, delimitada pel torrent del Pas d’Aigua i la riera de Vallalta.
El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…
can Tintorer

Mina de variscita de can Tintorer
© Fototeca.cat
Mines d’època neolítica del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica.
Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…
Partenó
Aspecte del Partenó, temple dòric perípter de l’Acròpolis d’Atenes, abans de la seva restauració
© Fototeca.cat - Corel
Temple
Temple de l’Acròpolis d’Atenes dedicat a Atena Pàrtenos.
Realitzat en temps de Pèricles, en el lloc on anteriorment s’erigia un temple hexàstil l’ Hecatòmpedos , fou destruït pels perses el 479 aC Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC, coincidint amb la collocació de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi collaboraren com a arquitectes Ictinos i Callícrates El Partenó presenta un perípter dòric, és amfipròstil i octàstil amb disset columnes laterals Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l’accés a l’interior s…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina