Resultats de la cerca
Es mostren 1438 resultats
albigès | albigesa
Cristianisme
Dit impròpiament de la doctrina càtara per haver estat descoberta per primera vegada a l’Albigès (catarisme, croada albigesa).
intel·lectualisme
Filosofia
Doctrina que, en l’ordre especulatiu o en el pràctic, assigna un paper preponderant o exclusiu a la intel·ligència.
Aquest terme, que en filosofia sol ésser substituït pel de racionalisme, és emprat, sobretot en psicologia i en ètica, en contraposició al voluntarisme i al pragmatisme
opinió teològica
Cristianisme
Doctrina teològica que no ha estat acceptada com a dogma ni com a article de fe i que tampoc no correspon al magisteri eclesiàstic, bé que sovint va lligada —com a explicació ulterior d’un punt concret— a alguna doctrina oficialment reconeguda.
Les guerres
En aquest mapa s’han marcat els conflictes armats més importants esdevinguts des del final de la Segona Guerra Mundial En cada cas s’esmenta el nom més corrent, juntament amb els anys d’inici i acabament formal de les hostilitats Solament es consignen les guerres pròpiament dites, entre bàndols estructurats i amb una certa entitat reconeguda deixant de banda, per tant, nombrosos fets violents, cops d’estat, guerrilles, terrorismes i revolucions que han marcat aquesta època, malgrat que hagin pogut ocasionar mals seriosos Els períodes indicats són els de més activitat, que en alguns casos…
nihilisme
Política
Sociologia
Doctrina segons la qual no s’ha de reconèixer cap autoritat, ni en el terreny social ni en el polític.
En aquest sentit polític, el mot fou emprat i divulgat per l’escriptor rus Ivan Turgenev L’anarquisme que, com a tendència radicalment antiautoritària, pot ésser adscrit ideològicament a la línia nihilista, no presenta als Països Catalans, com tampoc a la resta de la península Ibèrica, aportacions d’importància en el terreny de l’elaboració doctrinal En canvi, en la pràctica, poden ésser considerats com a manifestacions de significat nihilista els atemptats terroristes particularment els comesos entre el 1880 i el 1910 contra persones considerades com a representatives de l’ordre…
iconoclàstia
Cristianisme
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que dominà el món bizantí als ss VIII i IX.
Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l’emperadriu…
objectivisme
Filosofia
Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa, els valors, etc, tenen una validesa objectiva i universal, independent del subjecte.
democràcia cristiana
Política
Conjunt de moviments, partits polítics i sindicats que volen posar al servei de la democràcia la doctrina de l’evangeli.
Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la política…
continuisme
Política
Doctrina que propugna la tendència a mantenir el statu quo
, o les circumstàncies que s’esdevenen en una situació determinada.
antitrinitari | antitrinitària
Cristianisme
Dit de les confessions cristianes que, de diverses formes, neguen el que avui és la doctrina catòlica de la Trinitat.
Les discussions sobre la Trinitat es mantingueren durant els quatre primers segles del cristianisme al segle I, els ebionites cregueren que el fet de reconèixer Crist com a Déu implicava abandonar el monoteisme al s II, els gnòstics subordinaren el Fill al Pare, en comptes de considerar-lo una persona igual subordinacionisme Semblantment, els monarquians s II, sabellians s III, arrians s IV i d’altres A l’edat mitjana, diverses sectes espiritualistes i panteistes tingueren una concepció antitrinitària Després de la Reforma, alguns sectors o confessions protestants adoptaren també visions…