Resultats de la cerca

No queda cap resta d’aquest castell, el qual a mitjan segle XIII es devia abandonar Se suposa que era situat sobre un dels turons propers a l’actual estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders El territori de Calders va ser possessió del monestir de Sant Cugat segurament des del final del segle X El topònim és conegut des de l’any 977, data en què s’esmenta el lloc de Calders en la venda del castell de Castellet El castell de Calders surt documentat el 1011 El domini del terme va ser causa de nombrosos plets amb la família Santmartí, especialment en relació als estanys…

Aquest sarcòfag ha estat documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior oriental del costat sud del presbiteri Fa 2,1 × 0,57 m És un sarcòfag de marbre blanc de fris continu amb la representació d’esquerra a dreta de l’empresonament de sant Pere, la curació del paralític, la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà, la multiplicació dels pans i els peixos, la curació del cec de naixement, la predicció de les negacions o escena del gall i, finalment, l’escena de Pere a la presó fent brollar aigua de la roca, amb els soldats romans que…

La condició de migrador estival molt comú i abundant a tot Europa, llevat dels països mediterranis, fa que aquest mosquiter sigui un dels migradors més nombrosos que travessen les nostres terres Ens visiten dos cops l’any, en el decurs dels seus viatges des de les seves àrees de cria europees cap a les d’hivernada, situades al S del Sàhara, i a l’inrevés És així com es coneix a tots els Països Catalans, sense excepció El pas primaveral normalment s’inicia cap a mitjan març i finalitza dos mesos després, amb un flux màxim l’abril i la primera quinzena de maig a les Illes, on igualment és molt…

Situació i presentació El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del deSantJoande Mollet A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens El límit nord-oriental, a l’esquerra de la…

Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…

L’any hidrològic 2017-2018 Per primer cop en força temps, podem dir que l’any 2017-18 va ser un any plujós També podem dir que va estar ple de contrastos, ja que va començar amb una situació de sequera incipient, però en algunes conques es va acabar amb un dels màxims de pluja acumulada des que hi ha registres automàtics La diversitat geogràfica i la distribució capritxosa del relleu va fer que no totes les conques rebessin la mateixa quantitat d’aigua Tot i això, es pot considerar que va ser excepcional en molts punts i passarà als arxius com un dels anys més plujosos, amb…

Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa del Cogulló de…

Pel que fa a l’arqueologia funerària, el que es conserva o allò de què es té notícia a les comarques occidentals de Catalunya reflecteix sens dubte la realitat del que hi devia haver al seu moment Prescindint de la ciutat de Lleida, l’únic jaciment de la cronologia que ens ocupa investigat científicament és el del Bovalar, a Seròs Segrià, del qual són ben coneguts la basílica paleocristiana i les troballes de mobles litúrgics, com també el poblat annex, que s’estudien en un altre lloc El conjunt, datat entre el segle IV i el començament del segle VIII, també tenia un notable conjunt d’…

La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…

Rep també el nom del Puig