Resultats de la cerca
Es mostren 2862 resultats
Castell de Móra d’Ebre
Art romànic
Situació Aspecte actual de la fortificació, fruit de nombroses refeccions fetes en diverses èpoques ECSA - J Bolòs El castell és situat a l’extrem nord de la vila de Móra d’Ebre, al costat de la riba dreta del riu Mapa 32-18 471 Situació 31TCF019522 Una vegada a Móra d’Ebre, es pot anar al castell des del centre de la població També s’hi pot arribar sortint de l’hospital, des d’on, si es baixa una mica cap al riu, ja veurem les muralles de la fortificació JBM Història El lloc de Móra, d’origen andalusí, és documentat el 1153 quan consta que aquesta vila era compresa dins els…
Castell de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa, situades dalt d’un turó a la vall del Toscar ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Carles coronen un turó de 520 m d’altitud situat a la vall del Toscar, la qual forma part dels contraforts orientals de la serra de Caro, als Ports de Beseit o de Tortosa Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Per a anar-hi des de Tortosa, cal agafar la carretera comarcal TV-3422 de Tortosa a Alfara de Carles i, uns 2,6 km abans d’arribar a aquesta població, seguir un desviament a mà esquerra que mena a les fonts del Toscar Uns 300 m abans de les fonts, s’arriba al peu del…
Molí dels Cups (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de la construcció actual, la qual aixopluga les antigues installacions d’origen medieval L Prat L’aprofitament i el desenvolupament de l’energia hidràulica durant l’edat mitjana convertiren Olius en un focus d’activitat econòmica important del Solsonès El municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, acollí des del segle XI un bon nombre de casals moliners a les vores d’aquest riu, aprofitant el seu abundant cabal Aquests casals podien aixoplugar diverses moles, que sovint eren propietat de moltes persones Un dels molins més importants d’aquesta àrea…
L’enciclopedisme català. 1860-2008
Ramon Llull o Francesc Eiximenis van ser els primers europeus que bastiren obres enciclopèdiques Però, per a editar grans enciclopèdies illustrades, calia esperar la segona meitat del segle XIX, amb les impremtes no manuals, el paper continu, la revolució dels transports i l’inici de la generalització de l’escola Enciclopèdies catalanes arreu del món De fet, l’elaboració d’enciclopèdies a Catalunya a partir de 1860-80 és el resultat d’una bona interacció entre empresaris, editors, professors universitaris, traductors, illustradors, gravadors, caixistes i llibreters, entre d’altres A més, cal…
André Campra
Música
Compositor francès d’ascendència italiana.
Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…
Sant Andreu de Vila-robau (Ventalló)
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església des de llevant vers ponent, amb la porta d’entrada, oberta a aquesta façana J A Adell L’antiga Església Vella de Sant Andreu es troba al poble de Vila-robau, situat vers l’extrem nord-oest del municipi de Ventalló, al cim d’un tossal de poca elevació i prop de la riba dreta del Fluvià Mapa 296M781 Situació 31TEG008683 Per anar-hi hi ha un camí de terra que cal agafar a la carretera de Sant Miquel de Fluvià a Sant Mori, un cop passat el pont sobre el Fluvià, a mà esquerra Un altre camí hi porta des del poble de Ventalló L’església és de propietat…
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…
Donar per a remei de l’ànima
L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “pelegrinatge…
El doctor Andreu
Salvador Andreu i Grau va néixer a Barcelona l’any 1841 El seu pare era notari i el seu besavi havia estat un dels cònsols de la Llotja de Mar Entroncament familiar, per tant, amb el dret i amb el comerç barceloní Eren nou germans, dos dels quals estudiaven dret Ell escollí la carrera de farmàcia Els anuncis del doctor Andreu podrien servir per a formar part d’una antologia de la publicitat farmacèutica La versió popular explica que la carrera fou finançada amb dificultats pel seu pare, però en el cas de Salvador Andreu, aquestes versions s’han de valorar amb prudència, ja que la seva…
Damasc

Interior de la mesquita de Zeinab, Damasc
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de Síria, que constitueix un muḥāfaẓa independent i a la vegada fa les funcions de capital del muḥāfaẓa homònim.
És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina