Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
patrimoni oral i intangible
Art
Folklore
Entitats culturals i cíviques
Distinció atorgada per la UNESCO des del 2001 i fins el 2005 que recollia les formes d’expressió populars i tradicionals dels pobles.
La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al maig del 2001…
sami
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca finoúgrica de la família uraliana.
És parlada per unes 35 000 persones 16 000 a Noruega, 6 000 a Suècia, 2 500 a Finlàndia i menys de mil Rússia a mitjan anys noranta i hom en reconeix normalment nou dialectes, molt marcadament diferenciats, la meitat dels quals pràcticament extingits Són trets característics del sami el sistema fonològic extremament ric, el nombre dual, la flexió interna per a expressar determinades oposicions morfològiques, la declinació relativament pobra en casos i la distinció entre forma atributiva i forma predicativa de l’adjectiu El sami desconeix l’harmonia vocàlica uraliana Els dialectes samis,…
lai
Literatura
Terme de preceptiva literària medieval que amb el temps fou emprat per a designar manifestacions literàries i subgèneres diversos, que sovint tenen relació amb la creació musical.
Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu, sentimental, cortesà i…
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir grec, en especial de l’època clàssica, incorporat en una altra llengua.
La importància de la cultura grega ha determinat l’abundosa presència d’hellenismes en el lèxic de totes les branques del saber de les diverses llengües En el català, hom pot registrar un primer estat d’hellenismes —bé que molt escàs— arribats directament i reflectits en la toponímia ‘Εμπόριον < Empuries, Ρόδη < Roses, etc La dominació romana aportà una gran quantitat de mots manllevats al grec noms d’objectes, peces de vestir, paraules relacionades amb la geografia física, la botànica, etc D’aquest fons antic, difícilment datable, hom separa un grup de paraules, pròpies del…
crítica bíblica
Bíblia
Aplicació dels mètodes de la crítica textual, literària i històrica als llibres de la Bíblia.
En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon Diepe 1638 — 1712, considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria 1678-1702, per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707 i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752 en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic Testament edició…
Gabriel Amengual i Coll
Filosofia
Filòsof.
Doctor en teologia per la Universitat de Münster i en filosofia per la de Barcelona, és catedràtic de filosofia a la Universitat de les Illes Balears des del 1998, on exerceix des del 1977 S'ha interessat especialment en la filosofia del llenguatge, l’antropologia filosòfica, l’ètica i la història de la filosofia moderna i contemporània, particularment l’alemanya Fou vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres 1982-1987 i director de l’Escola Universitària de Treball Social de la UIB 1987-1998 És autor d’una extensa producció filosòfica, que comprèn, entre llibres, articles i…
baga
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat de la costa de Guinea, al nord de Conakry.
És possible que el mot vingui de ba kae , ‘els habitants de la mar’ en llengua susu lingua franca de la costa guineana Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintelligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents Els bagues tenen una unitat ocupacional Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli Al llarg del s XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les seves pràctiques culturals, es…
signe
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat pel lingüista suís F.de Saussure en lloc del més tradicional i ambigu de mot per a designar la particular associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant
.
Cada signe, doncs, presenta un costat semàntic i un de fonològic, com si fossin les dues cares d’un paper Segons això, les llengües mostraran diferències derivades, en primer lloc, d’una distinta categorització dels significats per exemple, la manca de correlació entre el castellà caja i el català capsa/caixa o dels significants per exemple, l’oposició s/z en català, inexistent en castellà, així com també per una associació distinta d’ambdós termes per exemple, el significat “cadira” té significants distints en castellà, anglès, alemany, francès, etc mentre que, per exemple, el significant…
Pèire-Loïs Berthaud
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític occità.
Bibliotecari de la Universitat de Bordeus i, des del 1937, periodista a París El govern de Vichy 1940 li donà un càrrec important al ministeri d’informació i creà una oficina de premsa occitana i un centre permanent de defensa de la llengua d’oc Ajudà eficaçment la labor de Pompeu Fabra i d’altres exiliats catalans, com a administrador, a París, de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya Membre actiu de la Resistència, la Gestapo l’arrestà pel gener del 1944 i l’envià a Dachau Acabada la guerra, tornà a exercir de periodista i fou un dels principals artífexs de la llei Deixonne…
Émile Benveniste
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès, catedràtic de gramàtica comparada al Collège de France.
La seva obra mestra en el domini de l’indoeuropeisme fou Origines de la formation des noms en indo-européen 1935, que destruí la vella noció que l’indoeuropeu presenta una gran multiplicitat de formes en les arrels, i, emprant la teoria de les laringals, prevista per Saussure i a la qual l’hitita dona suport, arribà a reduir tota arrel indoeuropea a la forma canònica C e C, essent C qualsevol consonant i e l’única vocal postulada en l’indoeuropeu primitiu Aquest llibre havia d’ésser només el primer volum d’una obra, però la seva continuació s’hagué de reduir als estudis parcials sobre Noms d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina