Resultats de la cerca
Es mostren 1209 resultats
rotofricció
Indústria tèxtil
Operació a la qual hom sotmet la metxa a la sortida de les màquines de preparació en la filatura de la llana, per tal de conferir-li una certa cohesió, anomenada falsa torsió, i facilitar així la seva posterior manipulació.
La rotofricció és efectuada per l’acció d’una cinta de cuir dotada d’un moviment alternatiu de vaivé damunt la metxa
arbre d’excèntriques
Indústria tèxtil
[tèxt] En les màquines rectilínies de recollida «Cotton» i en les rectilínies de teixit de punt per a ordit «Kette» i «Rachel», arbre longitudinal equipat d’excèntriques que determinen els moviments de formació de la malla i el dels elements auxiliars.
ganiveta
Indústria tèxtil
Cadascuna de les barres de ferro amb un cantell viu, animades d’un moviment de vaivé, on hi ha els ganxos que aixequen els fils d’ordit o els lliços en les màquines jacquard o en les maquinetes de lliços.
màquina sorrejadora
Tecnologia
Nom genèric de les màquines que serveixen per a llançar un raig orientable d’aire comprimit que arrossega sorra de tal manera que és projectat contra una superfície, contra una peça, sobre la qual la sorra ha d’efectuar una abrasió.
Les sorrejadores són emprades per a polir superfícies metàlliques atacades per la corrosió, per a netejar façanes, per a fer esgrafiats per aerografia, etc
cua de porc
Indústria tèxtil
Peça de filferro, porcellana o vidre emprada en diverses màquines com a guia del fil que passa per dintre del seu ull, compost per unes espires de forma especial que permeten de posar i treure el fil sense enfilar-lo.
Els Casablancas. El vapor de la O i els grans estiratges
Acabats i el Vapor de la O La família Casablancas Ferran Casablancas i Peig va néixer l’any 1835 en una casa de pagès de Sant Quirze de Terrassa Com que no era l’hereu, deixà la masia i s’installà a Sabadell Allí establirà pel seu compte una petita fàbrica de tissatge de llana que treballava per compte d’una altra indústria llanera Ferran Casablancas formava part de la classe dels drapaires, molt abundants a Sabadell i a Terrassa, aquells petits industrials que treballaven a mans per compte de tercers El seu treball depenia del seu únic client Si aquest no li passava feina havia de buscar-ne…
Els Arañó
De la seda al cotó i del cotó a la llana La família Arañó Els Arañó eren seders de Manresa a la segona meitat del segle XVIII Els teixidors de vels i els cintaires dominaven les activitats manufactureres d’una ciutat que portava molta empenta Hi ha un primer Gaietà Arañó que deu pertànyer plenament al segle XVIII i que era teixidor de vels Però ens interessa més el seu fill, Josep, el qual figura documentat com a fabricant de mocadors de seda el 1803, i que dóna origen a l’empresa Josep Arañó, Germans i Companyia, que fa la transició cap al cotó Les relacions comercials i familiars que s’…
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…
màquina de vapor

Gènesi històrica del desenvolupament de la màquina de vapor
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d’aigua com a substància de treball i que transforma una part de l’energia interna del vapor en energia mecànica.
Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta 1601, Edward Sommerset 1663— no aconseguiren aplicacions pràctiques El 1690 Denis Papin proposà l’obtenció de treball a partir del buit produït per la condensació del vapor a l’interior d’un cilindre proveït d’un èmbol però fou Thomas Savery qui construí, el 1698, la primera màquina de vapor, aplicada al bombament d’aigua de les mines La màquina de Savery constava d’una caldera i de dos grans dipòsits ovalats, a cadascun dels quals hom introduïa, alternativament, vapor d’aigua i de refredament el buit produït per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina