Els Arañó

De la seda al cotó i del cotó a la llana

La família Arañó.

Els Arañó eren seders de Manresa a la segona meitat del segle XVIII. Els teixidors de vels i els cintaires dominaven les activitats manufactureres d’una ciutat que portava molta empenta. Hi ha un primer Gaietà Arañó que deu pertànyer plenament al segle XVIII i que era teixidor de vels. Però ens interessa més el seu fill, Josep, el qual figura documentat com a fabricant de mocadors de seda el 1803, i que dóna origen a l’empresa Josep Arañó, Germans i Companyia, que fa la transició cap al cotó. Les relacions comercials i familiars que s’inicien en aquesta segona generació continuaran i s’estrenyeran durant tot el segle XIX pel casament dels cosins i de germans d’una família amb germanes d’una altra. L’endogàmia és clara i repetida, sense que es trenquin els lligams comercials.

Segons el biògraf de Claudi Arañó, el primer industrial destacat de la família va ser Maurici Arañó i Parera, que va passar de Manresa a Barcelona, el 1815, en morir Josep Arañó. Hi ha algunes petites contradiccions en les dates i en la genealogia donades per aquest biògraf i les facilitades per un escriptor modern (Las buenas familias de Barcelona, per Gary Macdonough).

Lletra de canvi lliurada per Francesc Arañó a càrrec de Gaietà Arañó, 1831.

En tot cas, mort en Maurici, el 1822, el seu germà Lluís i el seu cosí Gaietà, que devien ser socis de l’empresa, constituïren la societat Gaietà i Lluís Arañó. Aquests van fer una tercera conversió industrial. Si l’avi havia estat seder, si els pares i l’altre germà havien treballat el cotó, ells passaran a la llana, una indústria que s’estava introduint com a tal, és a dir, substituïa les filoses per màquines de ferro forjat, mogudes per energia hidràulica o per màquines de vapor.

Dels domassos i mocadors de seda i piqués de cotó, els cosins Arañó passaran als mocadors i tartans de llana, però introduint la mescla amb fils de seda i de cotó. Per fer teixits de mescla, cal dominar les diverses fibres: l’experiència dels Arañó els havia preparat. Gaietà i Lluís Arañó presentaren els seus productes a l’Exposició industrial de Madrid el 1841, on guanyaren una medalla de plata per als seus mocadors “de gran dibujo de alfombra y blanco de estambre y de seda” (pàg. 24).

Josep Arañó, professor de teoria i pràctica de teixits, el 1845 publicà un llibre sobre el tissatge de la seda. Els Arañó eren seders de Manresa que es van passar a la llana i al cotó. Aquesta experiència els devia preparar per fer teixits de mescla.

No podem oblidar, però, la presència a la família d’un personatge que viu al marge del negoci familiar, però molt vinculat a la indústria. Josep Arañó devia ser lògicament germà d’en Lluís i com a cabaler s’havia d’espavilar en no poder comptar amb el negoci de la família. Havia nascut a Manresa i se n’anà a Lió a fer estudis sobre teixits i, especialment, teixits de seda, que eren els que destacaven en aquella ciutat francesa. De retorn a Barcelona va ser el primer professor de teoria i pràctica de teixits a l’escola que obrí al carrer de Sant Pau, núm. 95, al costat del Liceu. El 1848 fou nomenat per a ocupar la càtedra d’aquesta mateixa assignatura a l’Institut Industrial de Catalunya i el 1851 a l’Escola Industrial. El 1845 publicà un Tratado para la fabricación de tejidos de seda. Morí a Barcelona el 24 de juliol de 1859 (vegeu Revista Industrial, 1859, pàg. 181).

Aquest catedràtic de teoria i pràctica de teixits s’establí també com a fabricant. Josep Arañó i Companyia tenia una filatura de cotó a Sant Cugat i una fàbrica de teixits de cotó amb mescla a Barcelona —carrer de Jaume Giralt, núm. 24—.

El 1844, amb motiu de l’Exposició Pública de Productes Industrials a Barcelona, Gaietà i Lluís Arañó exhibiren els seus mocadors, mentre llur germà i cosí presentava una mica més enllà el seu fil de cotó.

Gaietà Arañó i Torrents es casà amb la seva cosina Isabel Arañó i Parera, germana del seu soci. Del matrimoni nasqué Claudi Arañó i Arañó, una de les personalitats més destacables de la indústria catalana del segle XIX.

Claudi Arañó i Arañó), una de les personalitats més destacables de la indústria catalana del segle XIX (Foment del Treball Nacional. Primer associat amb Antoni Escubós i, després, sol, Claudi Arañó creà la primera empresa de teixits de mescla que hi hagué a Catalunya i a l’estat.

Claudi Arañó va néixer el 9 de setembre de 1827 a Barcelona, al carrer Jonqueres, núm. 2, que era habitatge i fàbrica alhora. La indústria familiar era modesta. Ser industrial en aquella època no significava pas gran cosa des d’un punt de vista social i encara menys en l’econòmic, si no eres una primera figura. Claudi Arañó va fer els estudis justos i als quinze anys ja era a la fàbrica aprenent l’ofici. Tenia vocació per a la mecànica i se sentí atret per les màquines que hi havia a casa seva —velles— i sobretot per les que sabia que existien als països més desenvolupats.

Als dinou anys —1846— Claudi Arañó estava al capdavant de l’empresa, que anava encara a nom del pare i de l’oncle. Li donà un impuls considerable i els resultats es veieren aviat. El 1850 la societat Gaietà i Lluís Arañó tenia una fàbrica de teixits amb 226 telers, la majoria dels quals eren jacquard, moguts per vapor, amb 317 persones treballant-hi. L’empresa havia passat d’una modesta mitjania a ser una de les primeres de la ciutat. L’oncle Josep, mentrestant, mantenia la seva filatura de cotó moguda per aigua, a Rubí, amb 3 560 pues.

Al voltant del 1851 o 1852 l’empresa funcionava ja a nom seu. Era Claudi Arañó i Companyia.

Claudi Arañó tenia uns coneixements i una experiència sobre tres fibres tèxtils fonamentals —seda, cotó i llana— gràcies a l’empresa familiar. Era el fonament ideal per a iniciar una indústria de teixits de mescla. D’altra banda, aquesta indústria de tissatge havia d’utilitzar preferentment fil de llana pentinada, un producte només fabricat en aquells moments per Tomàs Coma. D’aquest doble interès arribarà el pas que donarà seguidament.

Antoni Escubós i Companyia

Antoni Escubós i Roure pertanyia a una vella família de llaners establerta a Mataró. Els seus fills, que continuaran el negoci, donaran la data del 1779 com la de la fundació de la casa. A mitjan segle XIX funciona a nom de Josep Escubós i Fill i és d’importància modesta. Es dediquen a la fabricació dels teixits de llana tradicionals, amb 10 telers i 16 treballadors (Giménez Guited, 1862).

Etiquetes d'Arañó i Arañó.

Antoni Escubós s’establirà pel seu compte el 1853 a Sant Martí de Provençals. La seva idea és produir filats i teixits de llana i d’estam, destinats a vestits femenins. Era aquesta una novetat absoluta en el panorama industrial català. Es tractava de teixits de mescla en els quals dominava la llana, però barrejada amb cotó i seda.

El teixit de mescla i l’ambició del projecte el posaren en contacte amb Claudi Arañó, el qual aportà capital. La societat resultant es dirà Antoni Escubós i Companyia i s’hi manté Escubós com a majoritari i capdavanter. La producció va començar entre el 1859 i el 1861 amb 12 cardes, 2 550 pues i 23 telers mecànics. “La industria de vestidos de señora a la que nos dedicamos especialmente hace veinte años”, dirà el mateix Claudi Arañó el 1879 (“Contestación del fabricante Don Claudio Arañó y Arañó”, dins Información Arancelaria, 1879).

La família Escubós, com la dels Arañó, serà un nou cas d’endogàmia, ja que dos germans —Antoni i Albert— es casaran amb dues germanes —Enriqueta i Assumpció Llosas i Pujol— i crearan la nissaga dels Escubós i Llosas, que establirà relacions de parentiu amb els Batlló-cotoners, i amb la família Girona per partida doble. Estaven estretament vinculats amb Olot, on es crearà al final de segle la casa de banca Llosas, Escubós i Puigmitjà, que després serà simplement Llosas i Escubós.

Durant uns anys tindrem en el mercat dues empreses estretament relacionades: Claudi Arañó i Companyia, que fabrica mocadors de llana, seda i estam, com també cortines de llana i teixits per a mobles; i Antoni Escubós i Companyia, participada per Claudi Arañó, amb els seus gèneres de llana pentinada per a vestit de dona. Al voltant del 1862, la primera disposava de 79 telers mecànics i 266 obrers, mentre la segona tenia 23 telers mecànics i 2 550 pues de filar, tal com hem dit abans. La diferència era encara considerable a favor de la primera, que tenia més anys d’existència, però la novetat la tenia la segona.

Aquesta novetat i la qualitat del producte faran capgirar la situació en pocs anys. L’any 1867, quan Escubós i Companyia participa a l’Exposició de París, ocupen 800 treballadors i els 200 telers, que són moguts per una màquina de 80 cavalls, produeixen 1,2 milions de metres l’any. És el vapor de la Llana, com serà popularment conegut a Sant Martí. Mentrestant, la fàbrica de Claudi Arañó i Companyia s’ha estancat en la producció. A l’Exposició de París, per cert, l’aparador de l’empresa està presidit por un soberbio escudo de las armas de Cataluña con sus propios colores fet amb estam i productes de la fàbrica. Antoni Escubós mostrà sempre “un ferm patriotisme” com dirà anys després un industrial i escriptor català (Fiter, Enciclopèdia Moderna Catalana, 1913).

El 1867 la societat canviarà la seva denominació social i es dirà Escubós i Arañó. El despatx central de l’empresa és a Barcelona, carrer del Cuc, núm. 15. El 1873 Antoni Escubós es retirarà de l’empresa per jubilació o malaltia, ja que morirà el 1877.

L’empresa mataronina dels Escubós es mantindrà fins ben entrat el segle XX. Primer com a Fills de Josep Escubós i després com a Fills d’Antoni Escubós. La seva especialitat és la fabricació de faixes d’estam, llana, mescla i cotó. Tenen despatx a Barcelona, carrer de Casp, núm. 9.

Amb la retirada del seu soci, Claudi Arañó integrarà tot el grup industrial, que funciona sota el seu nom personal.

Claudi Arañó i Arañó i els seus successors

Claudi Arañó impulsà la producció dels teixits de mescla. A la fàbrica de Sant Martí de Provençals se n’afegiran dues més: una a Mollet i l’altra a Santa Perpètua de Mogoda. El seu propietari podrà dir que aquest sector, a Catalunya —i a l’estat— està principalment representat per la seva empresa.

Portada d'un document en el qual Claudi Arañó protesta contra uns aranzels perjudicials. Claudi Arañó i Arañó és una de les personalitats més destacables de la indústria catalana del segle XIX.

El nou aranzel del 1869, promogut per Laureà Figuerola, farà mal a la indústria llanera. I quan n’arribà la revisió el 1877, la indústria de mescles passava un mal moment. Segons declaracions personals, Claudi Arañó produïa al final de la dècada dels setanta una tercera part del que produïa al començament. El govern convocarà aleshores una informació pública per a escoltar les raons dels industrials i dels consumidors, partidaris els primers d’uns aranzels alts que protegissin la producció, i partidaris els segons de facilitar l’entrada de productes estrangers, si el seu preu era inferior.

Es va nomenar una Comissió Especial Aranzelària encarregada d’escoltar uns i altres, cosa que va fer en llargues sessions i pesadíssimes intervencions per part d’un nombre considerable d’institucions més o menys representatives. Els catalans feien pinya quan es tractava de defensar els interessos industrials a Madrid en front dels comerciants de la capital de l’estat, que es manifestaven majoritàriament lliurecanvistes, i d’uns polítics que defensaven la rebaixa d’aranzels en nom dels consumidors i de la llibertat de comerç.

La comissió demanà l’opinió de dues empreses catalanes: la de Sert, Germans i Solà, i la de Claudi Arañó. Aquest explicà molt clarament el perquè dels aranzels, si es tenia en compte la diferència de costos de producció amb altres països exportadors del seu producte. La queixa més generalitzada i més raonable dels industrials catalans era de demanar una nova classificació dels gèneres de llana, ja que l’aranzel posava dintre de la mateixa cistella productes que mereixien un tractament diferenciat. El resultat, però, serà contrari a les seves tesis pel que fa al nivell de protecció. La comissió tindrà, tanmateix, dos vots particulars a favor, el d’Antoni Casanovas, llaner de Sabadell, i el de Josep Sert, que representaven els industrials. La comissió aranzelària acabà com el rosari de l’aurora, amb la dimissió de tots els catalans per iniciativa de Claudi Arañó.

Obligació d’Arañó i Companyia, 1935.

Per culpa de l’aranzel i de la mala classificació dels gèneres, com deien els fabricants, o per culpa d’una crisi econòmica general o de la sobreproducció, com deien els altres, la indústria de mescles de llana per a vestits femenins es va ensorrar. Claudi Arañó aturà la producció i buscà alternatives.

La maquinària de les tres fàbriques s’adaptà per a la filatura i tissatge de cotó. En el sector llaner introduí la producció de torçats de pèl de cabra, i en el seder, potser en record del seu pare i el seu avi, va intentar sense èxit la filatura de borres de seda.

Claudi Arañó morí a Barcelona el 7 de juny de 1884, als cinquanta-sis anys d’edat, “víctima de los crueles embates que venía sufriendo”, com dirà el biògraf. Sembla que la rebaixa dels aranzels i el poc cas que els legisladors feren de les seves paraules, com també l’ensorrada de la seva indústria, incidiren en el seu estat de salut i fins i tot en el seu caràcter. Morí amargat.

Marca, 1894. Els fills i néts de Claudi Arañó continuaran el negoci.

Claudi Arañó era un dels majors contribuents de Barcelona. És evident que guanyà diners. No va ocupar càrrecs públics ni milità en partits polítics. Acceptà tan sols el nomenament de vocal de la sucursal del Banc d’Espanya a Barcelona el 1874, quan aquest obtingué el privilegi d’emissió de bitllets per a tot l’estat. Va ser també vocal del Consell d’Administració del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, fet que vol dir que hi tenia participació accionària. Era un home de poca o nul·la vida social, dedicat totalment als seus negocis i a la família.

Seguint l’exemple del seu pare ell també es casà amb una cosina, Carolina Arañó i Matallana. Aquesta es féu càrrec del negoci que continuarà com a Viuda i Fills de Claudi Arañó. La fàbrica de Mollet es va tancar. Funcionaven només el Vapor de la Llana, a Sant Martí de Provençals —Sant Joan de Malta, núm. 62— i la fàbrica de Santa Perpètua.

A l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 guanyaren una medalla d’or per a la seva col·lecció de llanes. Però la seva producció principal serà la de filats i teixits de cotó fins el 1892, en què un aranzel més favorable li tornarà a donar entrada en el que abans havia estat el seu sector preferit. Tenia aleshores 600 treballadors a Sant Martí i el seu mercat era el de la Península i l’Amèrica Llatina.

Carolina Arañó morí el 4 d’agost de 1911. Seran els Fills de Claudi Arañó els continuadors, tot retrobant de nou la producció de teixits de mescla que havia iniciat i aturat després el seu pare. Claudi i Carolina Arañó tingueren onze fills: vuit nois i tres noies. Set dels nois es casaren amb set germanes Pratmarsó.

L’any 1918 es constituí Arañó i Companyia, Societat en Comandita. I el 1952, Arañó i Companyia, SA.

L’empresa continua.

Claudi Arañó i els teixits de mescla (1879)

“... en los establecimientos industriales de nuestra casa, el trabajo ha debido reducirse las dos terceras partes, la importación ha duplicado y continúa aumentando de un modo asombroso, arrebatando á la industria lanera el poco mercado que le quedaba. Y lo más sensible es que no hay medios de sostener una competencia tan desigual, por las condiciones en que se halla colocada.

La industria de mezclas de lana y algodon en el ramo especial de nuestra casa, consume los hilados de algodon de diversos números y los estambres de lustre; ambas materias proceden de Inglaterra en la mayor parte, adeudando los hilos de algodon:

  • Por derechos de aduanas: 30 por 100
  • y los de estambres: 15 por 100
  • total: 45 por 100

Entrando próximamente por mitad cada una de dichas materias, resulta gravado el hilo por lo menos en un: 22 por 100.

Agréguese á este gravámen los desperdicios que resultan en toda fabricacion, el mayor coste del carbon y de la maquinaria, y otras pérdidas eventuales, y no será exagerado suponer que cuesta aquí un 35 ó 40 por 100 más la primera materia, mientras que las telas compuestas de los expresados hilos sólo adeudan, todo lo más, un 25 por 100, aun suponiendo que su valor fuese el mismo que ha fijado la Junta de Aranceles. En tales condiciones, no hay competencia posible; está dictada la sentencia de muerte de un ramo de la industria nacional que pudiera ser la vida y la riqueza de grandes comarcas, como lo es de importantes poblaciones, tanto de Inglaterra como de Francia y Alemania.”

Font: “Contestación de D. Claudio Arañó, fabricante de Barcelona, al interrogatorio formulado por la Comisión de Información Arancelaria para la cuestión lanera”, 13 de gener de 1879.

Bibliografia

  • Torelló, Ramon, Necrología de D. Claudio Arañó i Arañó, Barcelona, 1888.