Resultats de la cerca

Fundat el 1940, a Santiago de Xile Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat,…

Integrades posteriorment com a partit únic de l’Estat espanyol Falange Española i articulades dins una ideologia unitària, tipificable en la Ley de principios fundamentales del 17 de maig de 1958, dins l’organització hi havia la Jefatura Nacional que corresponia al cap de l’estat o al president del govern, el Consejo Nacional del Movimiento , la Secretaría General amb rang de ministeri des del 1939 i els consejos provinciales i els locales Segons l’article quart de la Llei Orgànica de l’Estat, del 1967, el Movimiento informava l’ordre polític obert a tots els espanyols, i…

Quart príncep de Condé, anomenat el Gran Condé Comandant, a vint-i-dos anys, de l’exèrcit que combatia els espanyols a la frontera nord, els derrotà al Rocroi 19 de maig de 1643 Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV 1647 El 1648 derrotà els espanyols a Lens, cosa que afavorí la conclusió dels tractats de Westfàlia Durant la guerra de la Fronda, primerament combaté la revolta dels parlamentaris 1648-49 després, ressentit pel poder de Mazzarino,…

Fins a mitjan segle XII el lloc de Claravalls formà part del castell d’Areny D’ençà i a partir de l’empenta del llinatge senyorial que prengué el seu nom, és quan es troben citats el castell i el terme de Claravalls Segons M Iglesias, el lloc passà dels Claravalls als Pellicer i després als Calassanç 1448, que en portaren el títol baronial i tenien representació pròpia a les corts del regne Els Calassanç foren personatges cèlebres del seu temps havien fet fortuna com a partidaris dels Antequera i gairebé monopolitzaren el càrrec de conseller general del quart comtat de Ribagorça…

Durant la guerra del Francès la seva família emigrà a Maó, on inicià la seva formació musical amb J Munné Quan acabà el període bèllic, retornà a Barcelona i començà estudis de contrapunt i composició amb Francesc Andreví, i ingressà en la banda d’un regiment militar Posteriorment emigrà a França, on també fou membre de diferents bandes militars franceses i arribà a ésser el segon músic major -director- del quart regiment de la Guàrdia Reial francesa A París estudià amb Melcheor i Ch Münchs, i se sap que compongué algunes obres estrenades en aquesta ciutat El 1830, en dissoldre’s…

Probablement es formà amb Pietro Taglia a Milà A partir del 1564 ocupà el càrrec d’organista a l’església de San Ambroggio Maggiore de la seva ciutat natal i des del 1580 ho feu a la catedral milanesa Segurament mantingué algun contacte amb la cort bavaresa, però és improbable que mai sortís d’Itàlia La seva activitat com a compositor se centrà especialment en el gènere madrigalesc També va cultivar altres gèneres, com canzoni napoletane i canzonette El seu estil es veié fortament influït per la personalitat i les obres de Vincenzo Ruffo i Nicola Vicentino Allò que el caracteritzà fou l’ús…

Pertanyent al Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en les modalitats d’eslàlom i estil lliure Formà part dels equips estatals d’aquestes especialitats des del 1995 En el seu palmarès d’eslàlom figura una tercera posició al Campionat del Món en patrulles C-1 2009, una cinquena a la Copa del Món en C-1 2009 i una tercera al Campionat del Món en C-1 2010 En la disciplina d’estil lliure aconseguí el primer lloc al Campionat d’Europa en OC-1 2002, el segon al Campionat del Món en OC-1 2005, el tercer al Campionat d’Europa en C-1 i el segon en OC-1 2006, el quart al Campionat del Món en OC-1…

conegut com Carioco Es formà al CN Barceloneta, amb el qual conquerí una Copa Catalana, un Campionat d’Espanya de primera divisió 1973 i dues Lligues estatals 1973, 1974 També participà en la Copa d’Europa de clubs 1974 i en la Recopa d’Europa del 1975 semifinalista i el 1976 finalista El 1981 passà al CN Montjuïc, on aconseguí un nou títol de Lliga 1984 i jugà en tres ocasions la Recopa d’Europa de clubs, i aconseguí una medalla de bronze 1981, una d’argent 1982 i un lloc de finalista de quarts 1983 Amb la selecció estatal absoluta fou 231 vegades internacional en el període 1975-84 i…

Defensa conegut amb el nom de Ricard Brasal , començà a la secció d’hoquei sobre patins del Rugbi Cornellà, on jugà fins el 1948 Després jugà al Casino L’Hospitalet 1948-53, el Club Patí Vic 1953-56, l’Arrahona de Sabadell 1956-60, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya 1959, i el RCD Espanyol des de la temporada 1960-61, amb el qual conquerí dues Copes d’Espanya 1961, 1962 i una de Catalunya També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1959 i campió del món 1960 Com a entrenador, debutà la temporada 1966-67 amb el Vilanova, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya…

Conegut com Malas noticias , és cinturó negre setè dan de kick-boxing i sisè dan de karate kumite, cinturó negre quart dan de karate kyokushinkai i isshin ryu, cinturó negre segon dan de kungfu i primer dan de taekwondo Competí representant el gimnàs KO Verdun de Barcelona Com a karateka fou dues vegades campió del món professional 1994, 1996 i dues vegades d’Europa 1994, 1995 També fou campió d’Europa de karate kyokushinkai 1994 i subcampió de boxa francesa 1991 També s’imposà al Campionat d’Espanya de karate 1988 i fou subcampió de Catalunya 1986 i campió d’Espanya de kick-…